Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris televisió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris televisió. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de novembre de 2014

La llengua. Capítol 6 del programa 300

Ahir a tv3 varen emetre aquest capítol del programa 300. Em va interessar molt la comparació que feien del català amb l'irlandès. Actualment, segons diuen, l'irlandès té 90 mil parlants i és una llengua que té més de 2 mil anys d'antiguitat. Genial.



No en diré gaire cosa, just deix el vídeo aquí per així saber-lo trobar si, algun dia, vull tornar-lo a mirar.

El resumet que fan els senyors de tv3 diu així:
Antoni Tortajada ens explica diverses històries quotidianes que ens permeten veure què ha passat amb la llengua d'aquest país els últims tres-cents anys. La pregunta que es fa és: com és que tres-cents anys després encara parlem català?

Després del 1714, la nova administració espanyola va engegar un projecte per unificar tot el territori amb una sola llengua, el castellà. Però a la Catalunya de llavors pràcticament només es parlava català. El 1786, el jutge Francisco de Zamora va recórrer tot Catalunya amb un encàrrec del rei Carles III: esbrinar si les mesures que s'havien dictat per aconseguir aquell objectiu havien fet efecte o no.

A mitjans del segle XIX, la llengua del país estava canviant. Les classes benestants havien assumit el castellà com a llengua habitual i la imposició del castellà a les escoles es començava a notar. Vegeu si no el diari que va deixar escrit Ramon Argullol, un viticultor manresà, en què ens explica les peripècies per conquistar el cor d'una joveneta trenta anys més jove.

En aquesta mateixa època, el gaèlic irlandès, que fins aleshores era la llengua majoritària a Irlanda, va començar a desaparèixer. Fins al punt que a principis del segle XX, quan Irlanda es va convertir en un estat independent, la llengua irlandesa pràcticament havia desaparegut.

A Catalunya podia passar el mateix. Però aleshores un grup d'intel·lectuals va proposar-se recuperar la llengua literària catalana. I l'any 1859 van organitzar els primers Jocs Florals recuperats.<br /><br />Les dues dictadures del segle XX van reprendre el projecte unificador d'una manera violenta. Però l'autèntic canvi lingüístic va venir dels grans moviments migratoris del segle. Molts d'aquells nouvinguts van impulsar un nou canvi històric. A Santa Coloma de Gramenet, la ciutat més castellanoparlant del país, un grup de pares immigrants van impulsar la primera experiència d'immersió lingüística.


Bo, vist que el vídeo, de moment no funciona, penj aquí l'enllaç a partir del qual pot veure's el programa: 300: la llengua (capítol 6)