Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de febrer de 2012

El 7 a les 6 de febrer.

Un diumenge més a can Toni torna a haver-hi El 7 a les 6. Així que si hi podeu anar, no hi falteu. El programa d'aquest mes de febrer és més que interessant alhora que actual i fins i tot polèmic. Es debatrà al voltant de la nova ordenació territorial a la taula rodona d'Illa Utopia i els altres dies l'oferta cultural reactivarà els sentits de qui hi sigui i ho vegi. I és que ara els diumenges són així, són diumenges de cultura a can Toni.


dimecres, 1 de juny de 2011

A prendre pes cul, es català!

No sóc gaire aficionat a escriure sobre temes de política en aquest bloc. El problema, però, és que tampoc sóc aficionat a que es polititzin temes que haurien de quedar molt i molt lluny de la política: la llengua no ha de ser cap arma política, ja que simplement és un tret identitari i cultural, polititzar la llengua és com polititzar el ball pagès o el ball de bot. Les Illes Balears som una autonomia bastant nova i casi no té visió de Comunitat però així i tot el que sí que hem set sempre, almenys fins ara, és una comunitat autònoma bilingüitzada petita, de només un milió d'habitants, sense problemes ni conflictes profunds.

El 1983 s'aprovà el primer Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que s'ha renovat el passat 2007, i el 1986 s'aprovà la llei de Normalització Lingüística que, entre altres coses, garantia que el català fos llengua vehicular en l'ensenyament, prioritzant la modalitat balear, i era garantia que en els centres educatius el català, llengua pròpia de les Illes Balears i cooficial junt amb el castellà, hi fos present com a mínim en el 50% de les assignatures. A partir d'aquí alguns centres educatius fan més o menys assignatures en català o en castellà però sempre respectant aquest 50% de la llengua pròpia i minoritzada.

Així i tot l'ensenyament a les Illes té un problema molt greu: el fracàs escolar. Les Illes Balears som l'autonomia capdavantera en fracàs escolar de tot l'Estat. Un 40,8% dels joves entre 18 i 24 anys no acaben els estudis de secundària. Aquest fracàs escolar sorgeix, paradoxalment, d'un triomf econòmic. La facilitat que tenen els joves de les Illes en trobar feina a partir dels 14-16 anys en el sector serveis fa que molts adolescents deixin els estudis engolosits pels diners fàcils. Molta d'aquesta gent després no comença cap cicle de Formació Professional limitant-se, després, les sortides professionals de les que disposen.
Tot això del que s'està sentint des de fa un parell de mesos da canviar el sistema educatiu abolint la llei de Normalització lingüística no és més que una cortina de fum per despistar la població illenca dels veritables problemes que pateixen les Illes en quant a educació. S'ha dit que amb un sistema trilingüe a les escoles ens pareixerem més a la resta de països europeus i que amb un major nivell d'anglès el fracàs escolar minvarà. Jo, a això no m'ho crec, mica, i a més a més em fa molta de por.

Tinc por que amb un sistema educatiu on coexisteixin el català el castellà i l'anglès, el principal problema que té l'ensenyament en comptes d'arreglar-se, creixi de forma exponencial. Amb l'entrada de l'anglès com a llengua vehicular a les aules, junt amb el català i el castellà, les dos llengües cooficials de Balears queden reduïdes en un escàs 66% de l'ensenyament [si de mitja, cada curs són unes 10 assignatures, en 6 assignatures que serien 3 en català i 3 en castellà i les altres, en anglès]. I del que s'ha de fer per assolir aquest objectiu preferesc ni parlar-ne, em referesc a l'abolició de la llei de Normalització de 1986, aprovada per l'expresident del PP Gabriel Cañellas i 2/3 del parlament Balear d'aquell moment.


Actualment, llevat que un tenga lleganyes o cervell de ratolí, es veu perfectament que quan un alumne acaba l'institut (si és que no l'ha deixat abans) surt amb un total coneixement tant del castellà com del català essent capaç d'usar les dos llengües per igual. Això és gràcies a l'ensenyament que s'ha portat a terme els darrers 25 anys. En una Comunitat autònoma on prop de la meitat de la població és castellanoparlant. A no ser d'aquest sistema educatiu que hem tingut fins ara, i que gràcies a Déu encara no han tocat, aquesta meitat de la població no coneixeria les dues llengües. Es diu que el castellà està perseguit però cap castellanoparlant té el problema de no ser entès, i haver-se de passar al català, quan parla amb algú altre. Tampoc té problemes  per trobar premsa, canals de televisió o música en castellà. Viure en català és, a dia d'avui, impossible a les Illes Balears i amb la introducció d'un sistema educatiu nou que fomenti la desconeixença de la llengua pròpia i que fomenti el fracàs escolar no arreglam res.

Enllaços interessants:
efectes de la llei de trilingüisme a Galícia, on ja du uns anys aplicant-se.
El fracaso escolar se ha magnificado, nace el trabajo fácil - Bartomeu Llinàs
Baleares lidera el fracaso escolar de jóvenes entre 18 y 24 años - Diario de Ibiza