Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Occitània. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Occitània. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Lo prinçonet


Un altre dels principals dialectes occitans és el llemosí, que té 400.000 parlants repartits arreu de Llemotges, al nord d'Occitània. És una de les poques regions d'Occitània que des dels seus orígens ja han format part, des de sempre, del Regne de França. Bona part dels altres territoris (Gascunya, Aquitània, Bearn, Llenguadoc, Provença, Niça...) han estat annexionades sobretot a partir del segle XIII. 

I bé, Lo Prinçonet comença així: "Quand aviá seis ans viguei, un còp, un eimatge subrebel, dins un libre a perpaus de la forest verge, que se `pelava Istòries viscudes. Quò representava 'na serp bòa que engulava 'na béstia fera. Veilai la còpia del dessenh."

divendres, 21 de setembre de 2012

Abadia de Font Freda


L'abadia de Font-Freda (occ.), o Abbaye de Font-Froide (fr.), és una de les majors abadies cistercenques d'Europa i es troba a pocs quilòmetres de Narbona. Va deixar d'estar ocupat per l'ordre del Cister a mitjan segle XVIII que va passar a ser un palau privat de la noblesa. 

El claustre, clarament romànic, està decorat amb capitells amb representancions vegetals ja que l'ordre benedictina prohibeix als cistercencs embellir els seus habitatges amb figures humanes. La vegetació del claustre és molt ufanosa i dóna una imatge salvatge al complexe en general, com si la vegetació de la vall hagués aconseguit obrir-se camí fins arribar al cor del monestir. 

dimecres, 19 de setembre de 2012


Avui he aconseguit el Petit Príncep en un dels principals dialectes de l'occità: el provençal. Està escrit amb la gramàtica mistralenca, la que ideà Frederic Mistral i compta amb uns 400.000 parlants repartits pel mediterrani francès. És una regió d'Occitània on, dins del que cap, gaudeix d'un cert prestigi, en bona part aconseguit per l'obra de Mistral i el seu gran èxit literari amb novel·les com Mirèio

El llibre comença així:

A Leoun Werth
Demande perdoun is enfant d'agué dedica aqueste libre à-n-uno grando persouno. Ai uno escuso di seriouso: aquesto grando persouno es moun meiour ami dins lou mounde. N'ai uno autro d'escuso: aquesto grando persouno pòu tout comprendre, meme li libre pèr li pichot. N'ai uno tresenco d'escuso: aquesto grando persouno rèsto en Franço ounte patís de fam e de fre. A besoun d'èstre assoulado. N'i'aguèsse pas proun de tóuti aquélis escuso que vole bèn dedica aqueste libre au pichot que fugè autre tèms aquesto grando persouno. Tóuti li gràndi persouno soun estado d'en proumié d'enfant. (Mai n'i'a gaire que se n'en souvènon.) Courregisse dounc ma dedicaço:
À Leoun Werth
quouro èro droulet. 


dimarts, 18 de setembre de 2012

Basílica de sant Nazarius


Imatge interior d'una de les rosasses laterals de l'antiga catedral de Carcassona, avui en dia considerada basílica ja que en ser que s'abandonà la ciutat vella per construir la ciutat baixa es va construir també una nova catedral.

Fins a la data mai havia vist tants vitralls junts en una sola església o catedral: la façana estava plena de finestrals i els laterals estaven adornats amb rosasses com la de la imatge. Personalment el gòtic francès dóna mil voltes al tenebrós i obscur gòtic català.

dilluns, 17 de setembre de 2012

Carcassona



Aquesta setmana passada fins ahir diumenge, he estat voltant una mica a banda i banda dels Pirineus. Amb na Laia i el seu fiat fabulós hem recorregut el Ripollès i bocins del Berguedà tot passant per Castellar de n'Hug, Ripoll, sant Joan de les Abadesses o fins i tot, Camprodon. Però no ens hem aturat allà, no; ni la càmera tampoc! A banda de recórrer aquestes comarques hem arribat fins la capital de l'Aude: Carcassona. Per arribar-hi vam haver de fer algunes parades tècniques per dinar i descansar una mica. De pujada paràrem a Mont-Lluís i a Formiguera, i de baixada a Perpinyà, fent així, una petita visita flaix a la Catalunya francesa.

A la imatge s'hi observa la Ciutat vella de Carcassona amb el pont vell que uneix la Ciutat Baixa amb la Vella fent servir la carrièra de la Trivala com a nexe d'unió i el riu que s'observa és l'Aude.

dimarts, 11 de setembre de 2012

Lo Princilhon

A youtube vaig trobar, un dia, aquest vídeo. És perfecte per visualitzar la llengua del Petit Príncep que he adquirit aquest matí al parc de la Ciutadella: Lo Princilhon, la versió occitana llenguadociana d'aquest llibre tan famós.


El llenguadocià és el dialecte occità més similar al català després de l'aranès. És un dialecte que ocupa una gran part d'Occitània i és parlat per més d'un milió i mig de persones. 

dijous, 10 de maig de 2012

Lo luènh deman

Els premis Llanterna Digital són una iniciativa duta a terme des de Lleida amb la intenció de promoure l'ús de les llengües pròpies d'aquella terra: el català i l'occità, amb la seua variant aranesa a  la vall d'Aran. És una iniciativa que veu la llum del dia gràcies a una boldró de grups i associacions lleidatanes de tota mena que a Llanterna Digital podreu conèixer si vos interessa.

Una de les maneres en que els lleidatans aconsegueixen fer visible aquest esforç per mostrar al món com parlen és a través d'un concurs de curtmetratges que organitzen i on aquest any hi han participat uns amics meus. El curt es titula lo luènh deman (el lluny demà) i amb un occità molt però que molt bo d'entendre s'hi veu la gran reflexió que fa un jove pagès sobre la seua llengua en ser que rep una carta d'allistament a l'exèrcit de França. El tema de les dues grans guerres és un tema recurrent a l'imaginari francès ja que, especialment la Segona Guerra Mundial va truncar tot l'estat de mala manera no havent estat mai més el país que era abans.

video

Si vos ha agradat el vídeo podeu passar a votar-lo al següent enllaç [lo luènh deman]. Una volta hi hàgiu clicat podreu trobar-hi més vídeos fets arreu de Catalunya i, algun fins i tot és fet a Nils, devora el Rosselló! A banda d'aquest vídeo, més endavant és possible que en pengi algun altre, d'aquesta entrega ja que n'hi ha que són molt bons i interessants. Això sí, aquests altres ja no seran en occità. 

dimecres, 9 de maig de 2012

Ël Pchi Prinsë (l'occità d'Itàlia)

A les Valls Occitanes, que és una regió del Piemont fronterera amb França, l'occità hi és llengua històrica i llengua viva, sobretot a la muntanya ja que és una zona amb moltes llengües avui en dia: a les valls es parla sobretot francoprovençal i a la ciutat s'hi parla piemontès i italià. La població és de 200.000 habitants i més de la meitat dels habitants són capaços de parlar i respondre en aquesta varietat vivaro-alpina de l'occità.


A Léon Werth
Eifan, përdounëmmë s'ei dedicà moun librë a-n-onë përsounë qu'i pâ mai fran in eifan. Ei inë bounë scuzë: l'i 'l milhoû ëd mounz amisse. Ei mei inë aoutrë scuzë: l'i inë përsounë quë pó coumprënnë in baroun 'd choza, mei lou libbre për louz eifan. Ei inë trouaziémë scuzë: quëllë përsounë-itchí i l'i an Fransë nté qu'i soufrë la fan e la frei. I l'à bzoun d'ès counsurà. Ma s'toutta maz ëscuza lâ bachton pâ, a sioû d'acor ëd dedicâ moun libbrë a l'eifan qu'érë, in có, moun amiss. Toutta lâ përsouna quë soun pâ mai fran jouva lâ soun ità eifan. (Ma la nh'à pâ peuî gairë quë s'n'an souvenon). Alour a faou inë couresioun a ma dedicasioun:
A Léon Werth, 
can-t-ou l'érë eifan.

divendres, 16 de març de 2012

Lo Prinçòt (gascó)

El gascó és un dels principals dialectes de l'occità. Actualment és parlat devers per unes 250.000 persones repartides per la zona més occidental del sud de França i pels Pirineus francesos. L'aranès és un subdialecte pirinenc d'aquesta parla. 



dijous, 15 de desembre de 2011

Què punyetes és la Copa Santa i per què parlar-ne?

Abans de parlar de tot això, facem una mica de memòria:
Victor Balaguer (1824-1901). Va ser un polític i escriptor català de la Renaixença que, a part de participar en molts de diaris, de fundar-ne algun, de ser francmaçó, president de la Diputació de Barcelona i un romàntic cofundador dels Jocs Florals l'any 1859, va viure exiliat uns quants anys a Provença perquè a Espanya havia donat suport al general Prim i mentre Isabel II manà ell va haver de viure exiliat per la seua ideologia liberal. 

Frederic Mistral (1830-1914). A part de ser un carrer important de devora plaça Espanya a Barcelona, va ser un escriptor occità molt important i Premi Nobel de literatura l'any 1904. És inventor del nom femení de persona Mireia, nom amb el que batejà la seua novel·la més famosa i és, també, autor de l'himne de l'equip de rugby del Toulon i, himne de la regió de Provença. Participà molt activament en el felibritge que, en dues pinzellades, el felibritge és un moviment cultural dedicat a la cultura i llengua occitanes de caire literari, tot i que també una mica polític i que té contacte amb cercles culturals catalans. 

Molt bé, coneguts els protagonistes del conte, comencem:
Resulta que Victor Balaguer quan s'exilià a Provença per no fer emprenyar més a la reina de les Espanyes va conèixer Frederic Mistral i es va introduir, també, de forma activa en el felibritge. Una volta Balaguer va haver tornat a Catalunya les institucions catalanes van voler agrair al felibritge que haguessin cuidat tan i tan bé del seu poeta, polític, escriptor, etc. estimat. Va ser per això que a Sabadell i a Barcelona es va forjar una gran copa de plata que Catalunya entregà als escriptors occitans felibresos. Aquesta copa l'anomenaren Copa santa, o en grafia mistralenca, Coupo Santo

Els felibresos estigueren tan contents amb el regal dels catalans que decidiren fer-ne un gran poema (llarguíssim) en gratitud a tal acte. L'autor va ser-ne en Frederic Mistral i, com que això encara els va semblar poc, li posaren la melodia d'una antiga nadala provençal i en feren una cançó que, a dia d'avui, ha esdevingut himne de Provença i com a tal, també ha acabat convertint-se en l'himne del Toulon, un equipet de rugby de la ciutat portuària de Toló. 

No és difícil trobar aquesta cançó per internet, els vídeos més graciosos (més multitudinaris i més desafinats) són els del Toulon quan canten el seu himne als estadis. Un exemple és aquest vídeo de youtube:



I vull acabar dient que a la copa Balaguer i Mistral hi varen signar. 
Balaguer hi escrigué:
"Morta diuhen qu’es,
Mes jo la crech viva."
I Balaguer hi afegí:
Ah ! se me sabien entèndre !
Ah ! se me voulien segui !