Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lisboa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lisboa. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de setembre de 2012

Pasteis de Belém


El pastisset portuguès per excel·lència és el pasteis do Belém, és a dir, el pastís de Belém. Aquest pastisset està fet amb pasta de full i d'una crema que, si no record malament, està feta majoritàriament amb nata. Tot passa pel forn i llestos: boníssim. 

El pasteis el vaig tastar junt amb una espècie de trifàsic que fan allà a Portugal també amb cafè, una substància espessa que no record que era i aigua. La substància desconeguda, a partir d'ara anomenada substància X, separava el cafè de l'aigua donant-li aquesta presentació tan original. Una volta tot estava ben mesclat i endolcit pel sucre era quan estava preparat per ser consumit. D'aquest particular trifàsic tampoc en record el nom.

dijous, 27 de setembre de 2012

Claustre del "mosteiro dos Jerónimos"


Un temps més endarrere encara que quan coneguérem la ciutat de Venècia, bastant de temps més endarrere, just quan encara estava començant el mes de gener del passat 2011; na Laia i jo aterràrem a la capital dels lusitans. Va ser una escapada de cap de setmana, i quan dic de cap de setmana ho dic literalment, així com aterràrem, ens enlairàrem de nou despús-demà per tornar a Catalunya. 

Així i tot n'hi ha un fart de coses que dóna temps de veure amb un dia. I és que m'atreviria a dir que si Lisboa es visita de forma maratoniana, sense pressa però sense pausa, amb un dia o dia i mig, un ja pot entornar-se'n amb una idea general mitjanament fiable.

Les conclusions del viatge varen ser: -Que xul·los els tramvies grocs!  -Oh! Si també n'hi ha de vermells! -Les façanes estan enrajolades ("assulejades")! -Que polit! -Hi ha un lloc que es diu Belém on hi ha molts de monuments! -Anem-hi! -Oooooh!!!! I això amb voreres empedrades de blanc i negre amb mosaics impressionants, el castell de sant Jorge i el barri de Grassa, on hi estiguérem molt a gust escoltant flamenc,  és Lisboa.

A la foto, el claustre del monestir dels Jerònims, mosteiro dos Jerónimos, és un detall del major monument religiós, o almenys el monument de major importància que té Portugal. Si puc una hora penjaré alguna foto de l'interior de la nau de l'església perquè és impressionant. El tipus d'arquitectura amb el que està tot decorat l'anomenen estil manuelí i tristament desconec quines característiques té, diria que és un moviment pròpiament portuguès. Tot era, però absolutament tot, un oceà de gravats, de voltes, de talls, de dibuixats de tota mena per les parets. Sempre seguint aquesta línia que presenta el claustre.