Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Illes Balears. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Illes Balears. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de gener de 2016

Catalunya des de Mallorca

Avui de tarda, mentre pensava en si crear o no un nou blog, orientat a parlar de viatges, països, fronteres, curiositats vexològiques, etcètera; he trobat al facebook una fotografia que testimonia com n'és de possible de veure Mallorca des de Barcelona o, en aquest cas, Catalunya des de Mallorca. Sembla que tot i no ser cada dia, de tant en tant Lluc i Montserrat es troben i creuen la mirada. 

En aquesta ocasió el fotògraf mallorquí Marcos Molina ha penjat a la següent plana del facebook [enllaç] la seua darrer fotografia amb la que acompany aquestes línies. El fotògraf ha acompanyat la imatge amb la següent nota:
Observación de Catalunya desde el Puig Major, Mallorca, esta tarde. Revelado agresivo para extraer máximo detalle y optimizar identificación motivo. Macizo de Montserrat (215 km). Al fondo derecha, serra del Port del Compte (282 km). Focal 600 mm.


Als comentaris, el fotògraf català Jaume Cusidó hi ha adjuntat una fotografia inversa, on des de la Mola del Vallès podia veure's aquest matí la serra de Tramuntana. 

dijous, 26 de desembre de 2013

Estampes d'ultramar


Avui de matí he parlat amb una al·lota pallaresa que m'ha deixat amb la boca ben badada pel que em deia. Mallorca podia vore's des de Catalunya. I això no era tot, des de Mallorca és possible veure els Pirineus. A més a més m'ho ha sabut demostrar: avui en dia la fotografia no enganya ningú: si és fotografiable és provable. És per això que no m'encobeiré massa explicant i escrivint avui, deixaré que les imatges parlin per si soles i és que contradient a Jesús Tuson, una imatge sí que val més que mil paraules. 

Començam amb les de Catalunya cap a Mallorca:
Foto de Jordi Costa treta d'aquest enllaç i feta des de la Mola (sa muntanya des post anterior)
El veis es Puig Major i sa Massanella a l'horitzó? Foto del blog Horitzons llunyans


I acabam amb Catalunya vista des de Mallorca



Aquesta última imatge és d'en Marcos Molina, un fotògraf paisatgístic que viu a Mallorca i que a la seua plana web hi té unes meravelles impressionants. La foto l'he capturada de la seua pàgina que a continuació afegiré amb un enllaç. Buscant una mica per internet és possible trobar fotos seues en que es veu inclús la ciutat de Barcelona, fent servir uns teleobjectius que m'agradaria vore'ls de grossos com deuen ser.



La qüestió és que és un fet, no és només des de les Pitiüses que pot vore's la península amb el mongó de Dénia els solpostos clars, des de Mallorca la península també és observable i viceversa: des d'allà també poden vore'ns. Tenc ganes, moltes ganes, d'un dia tornar a pujar a la Mola de sant Llorenç, a Collserola o Montjuïc per vore si som capaç d'immortalitzar jo també aquest regal a la vista. (Web de Marcos Molina)

dimarts, 18 de desembre de 2012

A Formentera deim "no a s'ERO d'IB3"



Arrib a casa i, per tal de fer temps abans de calar-me a estudiar les avantguardes europees, he fet la idea d'entrar al facebook per veure què hi deia avui la gent. I quina ha sét la meua sorpresa! De les primers coses que he trobat (i també de les darrers, perquè no he seguit trastejant per allí) ha sét aquest vídeo que tenia penjat un formenterer. Pel que he pogut observar no ha circulat gaire però així i tot a youtube, que és on està penjat, ja han arribat a les dos-centes visualitzacions.

I és que des de Mallorca han decidit que per tal d'estalviar alguna pesseta han de tancar la delegació que tenen a Formentera d'IB3, que no és més que una oficineta amb una plantilla de tres o quatre persones, però que és la finestra a través de la qual fins ara hem pogut deixar-nos veure, tot i que poc, a la resta d'Illes i demés llocs on es puga sintonitzar aquest canal. Amb aquest ERO Formentera quedarà muda i serà invisible, i es crearà una televisió que de balear no hi tendrà altra cosa que el nom.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Collage d'idees i fets: la Punta de sa Pedrera i l'adéu a Espai Mallorca


Sonet
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit. 

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella só que clava la roent
agulla —fúria i foc— en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.
                                                                 Bartomeu Rosselló-Pòrcel


Si algú ha buscat alguna relació entre el poema de Rosselló-Pòrcel i la fotografia que ho deixi de fer, no n'hi ha cap. La imatge és la d'un mollet que hi ha a la Punta de sa Pedrera que mira cap al Caló de s'Alga i la Savina. Va ser feta durant el passat pont de Tots Sants. El poema en canvi és un dels temes que formen Nou poemes (1933) de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i que es pot trobar a Obra poètica (setena edició, 2009 Editorial Moll). 

Obra poètica va ser un llibre que va ser fet a cura de Salvador Espriu i es publicà l'any 1945, set anys després de la mort de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Ací Espriu va editar i prologar l'Obra amb la intenció de recollir tota la producció poètica del seu bon amic i de pas, assegurar-se que l'obra de Rosselló-Pòrcel seria recordada i homenejada com es mereixia. 

L'edició present la vaig adquirir el passat cinc de novembre al ja inexistent Espai Mallorca. Això va ser enmig de l'acte que s'hi celebrà en forma de comiat i protesta després de saber-se la voluntat per part del Govern Balear de tancar l'Espai de forma definitiva i improrrogable. Una volta es van haver tancat les portes de l'Espai Mallorca, morí l'únic lloc de referència i de subministrament de cultura i gastronomia made in Balearic Islands que hi havia a Barcelona, ciutat freqüentada tots els dies per milers d'illencs que hi viuen hi estudien o hi fan feina. 

dijous, 21 de juny de 2012

Carta al presidente Bauzá (con zeta)


Na Rita Vallès i Serra és columnista del Diario de Ibiza, i directora del Club Diario de Ibiza, que tots els dijous escriu unes línies carregades d'ironia de la seua. De bon grat recoman a tot qui vulgui, seguir-la i llegir-la. Jo he d'admetre que l'he coneguda més tard que prompte ja que ja fa uns quants anys que engalana la secció d'opinió del diari amb el seu estil equilibrat on l'humor i el sarcasme dansen plegats.


Aquesta setmana ha escrit una divertidíssima carta destinada al president de Balears, en José Ramón Bauzá (amb zeta) on li explica, entre altres coses, que a Formentera estam fets de la mateixa pell que el dimoni, raó per la qual no m'he pogut estar de penjar-ho al blog. 

Aquest és l'article d'aquesta setmana, que diria que deu ser rècord en visualitzacions online i lectures al llarg del dia. Quan he entrat al diari per agafar-ne l'enllaç ja portava gairebé set-centes recomanacions al facebook. 


Carta al presidente Bauzá (con zeta)

«Si es que hay un harto de catalanistas por Ibiza. Y en Formentera son la piel del demonio, hablan catalán hasta en el Consejo Insular»



un distingit formenterer del Consell Insular
Apreciado señor presidente: soy más ibicenco que las algarrobas y de derechas desde que era un garrido y ahora que usted ocupa el Consulado del Mar, mi vida es una dicha. Por fin, gracias a usted, señor José Ramón Bauzá, así pronunciado con la zeta, vamos a acabar con los pérfidos catalanistas, que mal fin puedan hacer. Yo, como ya le he dicho, soy de los suyos. A mi hijo, que se llama José María por el añorado Aznar, solo le hablo en castellano y le enviaré a estudiar a Madrid (cuando el jovenzano me apruebe) no fuera cosa que en Barcelona se le empaltara algo o se me hiciera del Barsa, Dios nos en guarde. Claro que no sé si pasará la selectividad porque el Josemari, el año pasado, me suspendió ocho asignaturas de nueve, incluyendo las Matemáticas, el Castellano, el Inglés y la Gimnasia, ¡y todo por culpa del catalán! Mezquinito mío, cómo iba a saber despejar incógnitas o saltar al potro en esa lengua. Y encima, la profesora cuando fui a protestar, que no va la muy truja y me dice que mi hijo es un trozo de asno. Qué vergüenza, una maestra del Reino de Valencia hablando así de un crío que es más listo que la hambre. Mira si lo es de listo que llega el día del examen y no ha abierto un libro, porque dice que ya se lo sabe todo. También es mala suerte, tanto maestro valenciano y no hay ninguno blavero. De fuera vinieron que de casa nos sacaron.

Ahora mi mujer espera gemelada, porque yo, aunque en casa parezco la piedra de hacer truenos y todos me hacen befa, soy muy macho, y en mi juventud fui palanquero. Y no es por presumir, pero el Josemari, aunque es blanquito y rubio como un Buen Jesús y yo parezco un poco moro, es toda una escupida mía. Si nacen sanos y enteritos, a los gemelos les voy a poner José Ramón y Ramón José, por el aprecio que le tengo. Y también por honrar la memoria de mi padre, al cielo sea, que era muy de la broma y decía siempre que yo era una zapataza. Claro que a él le llamaban Pep, pero en mi casa solo se habla en cristiano, como a usted le gusta, y no habrá ninguno de Joan ni de Josep. De asnos, por cierto, dice mi mujer, la Eulèria, que es un poco roja y habla champurrado, que a casa nuestra ya vamos servidos.

Con los nenes no he esperado a que salgan del huevo y ya los he apuntado en el cole en castellano, ahora que gracias a su consejero Rafael Bosque ya se puede estudiar en la lengua del imperio, para que no me pase como con el mayor, que de pequeñito me cantaba en valenciano: «Tio Pep, tio Pep...» y cosas peores. ¡Si es que hay un harto de catalanistas por Ibiza! Y en Formentera son la piel del demonio, mala gente que habla catalán hasta en el Consejo Insular. Ya le digo, señor Bauzá (con la zeta), que hay un estofado.

Bueno, voy terminando la carta agradeciéndole todo lo que hace para acabar con la lengua catalana, porque mientras escribo hace un calor que abre piñitas y estoy empezando a enmolinarme. Le hago llegar también mi disgusto por las recibidas que le dan en los pueblos los radicales. Vaya muy alerta. Ya lo dice una amiga mía de Palma: «Estic estorada!», o sea, que está alfombrada, y yo también. Cuando venga por Ibiza, me lo hace saber, y le invito a una hervido de pez en el Pozo del León que se chupará los dedos. Y mi suegra le preparará unas orejitas para llevárselas a Mallorca.

Muchos años y buenos, en vida de todos.


dimecres, 9 de novembre de 2011

Nits de poesia

"Tornant d'Ègara" varen ser les primeres paraules que sortien dels meus llavis una volta vaig haver-me presentat davant de tothom que assistí a la lectura poètica de la XIV edició de Solstici d'Estiu a Barcelona, acompanyat per en Pau Vadell i na Jèssica Ferrer, dos poetes dels cinc que hem format part de la vigent edició de Solstici d'Estiu i per figures com Pere Bonnin, Toni Caimari o Francesc Garriga

Tot anà sobre rodes, va ser una lectura poètica molt agradable i dinàmica. L'enllestírem bastant rapidet, així mateix. Així que dubt que pogués arribar a fer-se desmesuradament pesat per qui ens escoltàs. Una volta es va haver acabat tot vaig estar parlant amb Francesc Garriga una estoneta abans d'anar a sopar amb els poetes, en Toni Caimari i Pere Bonnin. El polp no va ser comestible, per sort la resta de menjar va ser molt bo. 


Em va alegrar molt veure entrar en Sergi Rocamora que va venir a escoltar-me i tan content mateix estic d'haver compartit aquest moment amb els altres poetes i més gent que vaig conèixer-hi. Dels records que s'han anat incloent aquí en forma de memòries sargantanòfiles, aquest és un dels que trob més enriquidors.

El magraner
Generós pren comiat de l'estiu
i tenyeix de roig el gairebé extint
fullam que el cobreix. I el seu fruit eixint
de la ramera amb un posat altiu,

amb el primer tacte d'un cel que plora
la pell s'humiteja amb l'aigua esperada
i queda dolçor, oberta i badada.
I amb el seu fruit captiu mostrat enfora,

atrets pel seu color, les mans dels joves,
amb els dits rodejant-ne les escloves,
voregen delicadament el fruit

i l'esberlen suaument pel punt badat.
I els llavis, en tastar el gust vedat
del fruiter, s'alcen al cel d'un descuit.


Ombra d'estiu
La frescor corre
i fa ballar les fulles
davall de l'arbre
creant jocs de llums i ombres
que cada instant canvien.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

divendres, 21 d’octubre de 2011

Històries del català

Últimament totes les notícies que surten des de les Illes Balears relacionades amb la llengua acostumen a ser negatives i marquen un retrocés social molt notable. Aquesta iniciativa, sortida des del Servei d'Assessorament Lingüístic, ens mostra com l'adquisició del català pot ser una cosa positiva feta amb tota la naturalitat del món. 

Aquestes quatre històries que apareixen al vídeo expliquen com han anat aprenent català algunes persones dels cursos de català per adults de Formentera. Estan explicades per ells mateixos amb molta naturalitat i conten anècdotes i sensacions que han tengut mentre aprenen la llengua de l'illa. Pot veure's que tant les raons com les prioritats d'uns i altres són molt diferents però totes elles han acabat trobant la mateixa solució: la llengua de Formentera com a element integrador i enriquidor per comunicar-se i viure de forma plena a l'illa.  

Són detalls com aqueixos els que donen una pinzellada d'optimisme cap al futur de la llengua a Formentera ja que aquesta gent que ha protagonitzat aquest petit documental són una part de les demés històries que han viscut molts de nouvinguts que s'han integrat aprenent la llengua de casa demostrant tenir un gran respecte i estimació per la cultura de Formentera.

Esper que això duri molts d'anys i puguem escoltar moltes més històries com aquestes.



Per acabar m'agradaria recordar algunes paraules dels entrevistats:
Griffin: "Poder practicar el català amb la gent d'aquí fa més ganes d'aprendre'n"
Laura: "És normal aprendre la llengua d'on vius"
Maria Lucero del Alba: "L'any passat vaig fer el primer curs inicial i enguany vull fer el nivell següent"
Martina: "He après català perquè vull entendre el que la gent em diu"

dijous, 6 d’octubre de 2011

He sortit a la TV per contestar "Com està el català a Balears?"



El dilluns passat em telefonaren des de l'OCB de Mallorca per si volia anar a parlar de la situació del català a les Illes Balears a la televisió del Maresme, m1.tv. La meva primera reacció va ser quedar-me sense veu i, tartamudejant, demanar si el que m'havien dit era correcte i no es tractava de cap broma. Jo no sóc de l'Obra Cultural Balear ni tampoc sóc cap autoritat lingüística com per anar a la televisió a parlar d'aquests temes amb criteri i professionalitat. Així i tot vaig acabar dient que sí i hi vaig anar.

Just en haver penjat el telèfon vaig obrir mil-i-una finestretes del facebook per demanar quina era la situació de la llengua allà on vivien i a partir del que m'anaren responent vaig anar construint un petit esquema que va ser el que vaig dur al programa i em va servir de guió. Així que he de donar les gràcies a les xarxes socials i a tots els que estigueren al darrere contestant-me preguntes com "amb quina llengua et fan les classes a l'institut" o "quina llengua és la que més s'escolta al carrer d'on vius", "s'escolta tant de català ara com fa 10 anys?", etc. El programa va emetre's ahir i l'únic que em sap greu és que el desig d'en Pep Andreu d'escoltar-se constantment a si mateix em privàs de comentar aspectes i detalls que hauria volgut compartir en el programa.


la Laia Arquera
La temàtica del debat era el futur de l'ensenyament en català i, sobretot, la situació social que té la llengua en els diversos territoris de parla catalana. Això ho vaig saber el mateix dia del programa, a primera hora del matí, quan des del canal m'enviaren un correu electrònic informatiu d'última hora. El fet de no tenir temps per preparar-me el què havia de dir va fer que m'aferràs enormement al que havia tret de bo el dia anterior xerrant pel facebook.

D'haver pogut parlar més hauria parlat de la concepció que es té de la llengua a les Illes Balears on tot i anomenar-se mallorquí, formenter, eivissenc o menorquí a la llengua, la majoria d'habitants de les Illes ho conceben com una sola llengua comuna amb el català. També hauria fet menció a la preocupació que té molta gent al veure que el parlar propi està mudant amb la incorporació de castellanismes i la influència dels altres parlars catalans i el canvi de vida que ha patit la societat illenca. Hauria parlat de les barbaritats lingüístiques de l'estiu on l'alemany, l'anglès i l'italià passen a ser les llengües principals i deixen a la banda el castellà i en tercera o quarta divisió i fora de joc el català. I això només són uns exemples.

Devora els estudis de gravació de la m1.tv hi ha una plaça amb un dels monuments contemporanis més emblemàtics de Mataró, la Laia arquera. Així que amb el vigor i bel·licisme d'aquesta escultura i una polsera de la meua Laia a la butxaca de la camisa vaig acabar defensant-me en el programa així com podeu observar una volta li hàgiu donat al play.

PD: A allò d'especialista en cultura popular no li faceu cas, s'ho han tret de sa mànega per omplir currículum al programa. Jo no som especialista en res, encara.

dijous, 1 de setembre de 2011

dijous, 28 de juliol de 2011

Can Bum - Classes de sa nostra llengo

diumenge, 19 de juny de 2011

Ses cabres des Vedrà

Diario de Ibiza 19 de juny del 2011

dimarts, 7 de juny de 2011

Nou triomf des rock eivissenc: Quin delibat!

delibat 
m. [LC] Successió de moviments agitats. Els nens estaven tots suats, després de tant de delibat.
 Quin delibat! és el nou grup revelació del moment. Aquest grup, format al 2010 i amb un aire una mica indie, s'ha ajuntat per seguir renovant el que ja es coneix per rock eivissenc. Ara bé, aquests músics duen tocant junts des del 2006 amb Rock garage.  Hi ha que dir que amb tota la moguda de Ressonadors, Projecte mut, Pota lait, 4 de copes, i algun altre grup que per manca de professionalitat m'estigui deixant, el pop rock a les Pitiüses no hi ha qui l'aturi.

Just ahir va sortir a la venda el seu primer disc Quin delibat! És possible comprar-lo a través de la seua pàgina web i col·laborar, d'aquesta manera, amb el foment de la cultura pròpia i amb les iniciatives de joves músics que a poc a poc van creant una ·II· època daurada a les Pitiüses. També és possible escoltar-los i tol·lar-los una mica a través del seu myspace/quindelibat i des de la seua pàgina web.

Amb en Jordi Cardona de cantant, en Luis Escriche i en Joan Torres Ripoll de guitarristes, en Jaume Alberti al baix i en Joan Torres Cejudo a la bateria, aquest estiu fer delibat és cosa assegurada! 

dilluns, 6 de juny de 2011

Balears independent! Visqui Ferran VII!


Molts de vosaltres us preguntareu què hi fa aquí penjada aquesta moneda. Idò bé, us explicaré que fa cosa d'uns dies vaig comprar-la per ebay i aquesta tarda ha vingut el venedor a casa (resulta ser que viu a l'escala del costat d'on visc) i ha entregat un sobre amb aquesta moneda al porter de l'edifici.

El cas és que no és una moneda qualsevol. És de l'any 1812 i en aquest moment Espanya es trobava en plena guerra contra la França napoleònica i alguns liberals atrinxerats a Cadis redactaren la primera Constitució espanyola, però ara, això, no ens importa, ja ens cansaran a prou l'any que ve amb el bicentenari de la constitució de Cadis, paciència! El que és important és que si Catalunya no hagués caigut davant dels francesos annexant-se a l'imperi francès el 1809, mai de la vida hauríem tingut un document gràfic forjat amb foc per Ferran VII, el darrer rei absolutista, que tractàs les Illes Balears com un regne independent de l'espanyol. I és que al revers s'hi pot llegir amb tota la claredat del món: Hisp[aniarum] et Balearium Rex. Totes les monedes segellades des de l'arribada dels Borbons només feien menció al Regne d'Espanya (Hispaniarum Rex), mai de la vida es parlava de qualsevol altre territori com a regne, excepte les Illes Balears en aquesta moneda. Moment històric senyors, moment històric. 

El cas, però, és que aquesta moneda de 12 diners[12 diners=1 sou], i d'altres de plata (de 30 sous) es varen forjar a Mallorca tement que Barcelona caigués davant dels francesos en qualsevol moment. Aquestes monedes tenien curs a les Illes Balears. D'aquesta manera, durant uns anys tinguérem un petit país improvisat amb moneda pròpia i amb categoria de Regne donada pel mateixíssim Ferran VII, encara que aqueixa categoria no va ser més que un error d'imprecisió semàntica a l'hora d'encunyar les monedes i en la realitat érem una regió més que es va veure en guerra contra els francesos. A Formentera hi hagué una gran batalla a la platja de Migjorn, quan els milicians formenterers, arrecerats a la torre des Pi des Català, feren retrocedir el desembarcament d'un bergantí napoleònic a base de pólvora i de ferro.

Nota per a que no se m'enfadin els historiadors: (1) Amb la caiguda de Barcelona el 1808 la casa de la moneda de Barcelona es traslladà primer a Reus i, finalment a Mallorca. Des de Mallorca s'encunyaren fins i tot monedes d'or que circularen per tota Espanya. (2) Ferran VII resultà ser un rei una mica cabronàs.

dimecres, 1 de juny de 2011

A prendre pes cul, es català!

No sóc gaire aficionat a escriure sobre temes de política en aquest bloc. El problema, però, és que tampoc sóc aficionat a que es polititzin temes que haurien de quedar molt i molt lluny de la política: la llengua no ha de ser cap arma política, ja que simplement és un tret identitari i cultural, polititzar la llengua és com polititzar el ball pagès o el ball de bot. Les Illes Balears som una autonomia bastant nova i casi no té visió de Comunitat però així i tot el que sí que hem set sempre, almenys fins ara, és una comunitat autònoma bilingüitzada petita, de només un milió d'habitants, sense problemes ni conflictes profunds.

El 1983 s'aprovà el primer Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que s'ha renovat el passat 2007, i el 1986 s'aprovà la llei de Normalització Lingüística que, entre altres coses, garantia que el català fos llengua vehicular en l'ensenyament, prioritzant la modalitat balear, i era garantia que en els centres educatius el català, llengua pròpia de les Illes Balears i cooficial junt amb el castellà, hi fos present com a mínim en el 50% de les assignatures. A partir d'aquí alguns centres educatius fan més o menys assignatures en català o en castellà però sempre respectant aquest 50% de la llengua pròpia i minoritzada.

Així i tot l'ensenyament a les Illes té un problema molt greu: el fracàs escolar. Les Illes Balears som l'autonomia capdavantera en fracàs escolar de tot l'Estat. Un 40,8% dels joves entre 18 i 24 anys no acaben els estudis de secundària. Aquest fracàs escolar sorgeix, paradoxalment, d'un triomf econòmic. La facilitat que tenen els joves de les Illes en trobar feina a partir dels 14-16 anys en el sector serveis fa que molts adolescents deixin els estudis engolosits pels diners fàcils. Molta d'aquesta gent després no comença cap cicle de Formació Professional limitant-se, després, les sortides professionals de les que disposen.
Tot això del que s'està sentint des de fa un parell de mesos da canviar el sistema educatiu abolint la llei de Normalització lingüística no és més que una cortina de fum per despistar la població illenca dels veritables problemes que pateixen les Illes en quant a educació. S'ha dit que amb un sistema trilingüe a les escoles ens pareixerem més a la resta de països europeus i que amb un major nivell d'anglès el fracàs escolar minvarà. Jo, a això no m'ho crec, mica, i a més a més em fa molta de por.

Tinc por que amb un sistema educatiu on coexisteixin el català el castellà i l'anglès, el principal problema que té l'ensenyament en comptes d'arreglar-se, creixi de forma exponencial. Amb l'entrada de l'anglès com a llengua vehicular a les aules, junt amb el català i el castellà, les dos llengües cooficials de Balears queden reduïdes en un escàs 66% de l'ensenyament [si de mitja, cada curs són unes 10 assignatures, en 6 assignatures que serien 3 en català i 3 en castellà i les altres, en anglès]. I del que s'ha de fer per assolir aquest objectiu preferesc ni parlar-ne, em referesc a l'abolició de la llei de Normalització de 1986, aprovada per l'expresident del PP Gabriel Cañellas i 2/3 del parlament Balear d'aquell moment.


Actualment, llevat que un tenga lleganyes o cervell de ratolí, es veu perfectament que quan un alumne acaba l'institut (si és que no l'ha deixat abans) surt amb un total coneixement tant del castellà com del català essent capaç d'usar les dos llengües per igual. Això és gràcies a l'ensenyament que s'ha portat a terme els darrers 25 anys. En una Comunitat autònoma on prop de la meitat de la població és castellanoparlant. A no ser d'aquest sistema educatiu que hem tingut fins ara, i que gràcies a Déu encara no han tocat, aquesta meitat de la població no coneixeria les dues llengües. Es diu que el castellà està perseguit però cap castellanoparlant té el problema de no ser entès, i haver-se de passar al català, quan parla amb algú altre. Tampoc té problemes  per trobar premsa, canals de televisió o música en castellà. Viure en català és, a dia d'avui, impossible a les Illes Balears i amb la introducció d'un sistema educatiu nou que fomenti la desconeixença de la llengua pròpia i que fomenti el fracàs escolar no arreglam res.

Enllaços interessants:
efectes de la llei de trilingüisme a Galícia, on ja du uns anys aplicant-se.
El fracaso escolar se ha magnificado, nace el trabajo fácil - Bartomeu Llinàs
Baleares lidera el fracaso escolar de jóvenes entre 18 y 24 años - Diario de Ibiza