dimarts, 2 de febrer de 2016

Sonava així el protoindoeropeu?

Article d'on he extret la notícia: Jornalet

El protoindoeropeu (o indoeropeu i au) és la llengua de la qual se suposa que en deriven totes les llengües indoeuropees actuals. És a dir, era el parent comú que tenen l'anglès, el suec i el català, per posar un exemple. El cas és que un grup de lingüistes, mitjançant el mètode comparatiu a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec antic, l'eslau antic, el germànic antic i llengües vives també molt antigues com ho és el lituà, han reconstruït com podria haver sonat l'indoeuropeu, la llengua parlada a Europa fa 6000 anys.

Està clar que és només una hipòtesi i que no es pot demostrar com sonava. No es conserven textos d'aquell temps i molt menys ningú que parli dita llengua. Així i tot, és una hipòtesi amb la que sembla que molts de lingüistes hi estan d'acord. Si no parlaven així és coherent i plausible que ho haguessin  pogut fer. 

Aquesta ha estat la tasca que ha dut a terme el lingüista Andrew Byrd, que ha provat de reconstruir aquella llengua amb un seguit d'enregistraments. Byrd és un expert en lingüística indoeuropea i ha centrat els seus estudis en la fonologia. Per a l'enregistrament ha utilitzat unes versions en indoeuropeu de la faula Les ovelles i els cavalls transcrita l'any 1868 pel lingüista August Schleicher.

Escoltem-los:


Traducció: Una ovella que no tenia llana va veure cavalls. Un d'ells tirava d'una carreta feixuga, un portava una càrrega gran i un altre portava a un home. L'ovella digué als cavalls:
- El cor em fa mal de veure l'home com us mana.
Els cavalls respongueren:
- Escolta ovella, els cors ens fan mal quan veiem això: un home, el mestre, convertir la llana de l'ovella en un vestit calent per a ell mateix. I l'ovella es queda sense llana.
Després d'escoltar això, l'ovella fugí dins del pla.

Transcripció copiada de Jornalet:
H2áu̯ei̯ h1i̯osméi̯ h2u̯l̥h1náh2 né h1ést, só h1éḱu̯oms derḱt. Só gwr̥hxúm u̯óǵhom u̯eǵhed; só méǵh2m̥ bhórom; só dhǵhémonm̥ h2ṓḱu bhered. H2óu̯is h1ékwoi̯bhi̯os u̯eu̯ked: “Dhǵhémonm̥ spéḱi̯oh2 h1éḱu̯oms-kwe h2áǵeti, ḱḗr moi̯ aghnutor”. H1éḱu̯ōs tu u̯eu̯kond: “ḱludhí, h2ou̯ei̯! tód spéḱi̯omes, n̥sméi̯ aghnutór ḱḗr: dhǵhémō, pótis, sē h2áu̯i̯es h2u̯l̥h1náh2gwhérmom u̯éstrom u̯ept, h2áu̯ibhi̯os tu h2u̯l̥h1náh2 né h1esti. Tód ḱeḱluu̯ṓs h2óu̯is h2aǵróm bhuged.