dilluns, 11 de maig de 2015

Fira medieval d'Eivissa 2015

Ahir vaig anar a Eivissa, a la fira medieval. Vaig anar-hi amb la càmera per si hi feia cap foto, però no va ser el cas. Feia anys que no hi pujava i el record que en guardava era el d'una fira turística plena de saltimbanquis arribats d'arreu d'Espanya que, d'una manera o d'una altra, diluïen el caràcter eivissenc que hauria pogut esperar-se d'una celebració com aquesta però  el cas és que la realitat em decebé més encara.

Crec que és important recordar que la fira medieval d'Eivissa nasqué amb la intenció de commemorar la declaració de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1999. Dalt Vila obtengué aquest títol a rels del bon estat de les seues murades renaixentistes i per ser un emplaçament i un casc antic emmurallat singular a les Balears i a bona part del Mediterrani que permet fer-ne un resseguiment clar de la seua evolució i del seu paper durant el darrer mil·lenni.

No som partidari de comentar públicament el què pens de la política local ni del què ha dit aquest o aquell polític. Així i tot avui voldria prendre'm la llicència de fer una excepció i citar a David Colomar, número tres al Consell d'Eivissa sota les sigles de Gent per Eivissa:

"La Fira és una oportunitat perduda, ja que no es compleix els objectius pels quals es va crear"

Entenc que la fira medieval (que al meu entendre hauria de ser la fira renaixentista) va ser pensada, en els seus inicis, per entretenir i divertir al públic alhora que es commemorava l'honor de ser considerats Patrimoni de la Humanitat mostrant als ulls del món les múltiples raons per les quals s'obtingué tal guardó. Això per una banda, però per una altra, parlar d'Eivissa a l'època medieval (o renaixentista) comporta parlar del paper que la sal tenia a l'illa i també del pes de la Universitat. Implica parlar de la Corona d'Aragó i de les seues ensenyes i mereix també un lloc en el podi de temes elementals el paper que jugà la pirateria a les nostres costes durant aquells anys. Aquesta festa hauria de ser l'orgull de tot eivissenc i viler i hauria d'obrir les portes al món sencer del paper que Eivissa jugà en el seu passat.

A canvi de tot això, però, quan vaig pujar a Dalt Vila vaig trobar-me el soc àrab al costat de l'Ajuntament, envaint tota la placeta on hi descansa l'escultura de Guillem de Montgrí, arquebisbe de Tarragona i cristianitzador de les Pitiüses durant la conquesta catalana del segle XIII. A falta de blasons d'Aragó, de les famílies benestants eivissenques o de la dinastia dels Àustries decorant els carrers, hi havia banderoles de la corona de Castella i escuts i banderes prototípiques medievalitzants  que podrien haver-se col·locat a qualsevol fireta de poble d'on fos. Atrezzo pur i dur.

No gaire lluny de l'església de l'Hospitalet, pujant pel carrer de les Monges (ara c/ de Joan Roman) hi havia uns plafonets escrits únicament en castellà que resumien la història d'Eivissa des dels púnics fins l'actualitat en uns cinc o sis paràgrafs il·lustrats i amb faltes greus tant d'ortografia com de contingut. Per posar només un exemple, hi havia un dibuix que, segons el peu de pàgina, representava la ciutat de Madina Yabissa a l'època musulmana. El dibuix en qüestió era ni més ni menys que el que acompanya aquest paràgraf: la representació de la ciutat romana de Barcino.

Pens que amb aquest episodi hi ha dues vies possibles: la que li dóna sentit a la festa o la que n'esborra tota traça possible per relacionar la fira amb l'illa. Pareix que hem triat la segona opció i és una llàstima. Mereix una ciutat que esborra de les pàgines d'història el seu propi passat i que atempta contra la seua biodiversitat i patrimoni -material i no material- formar part del patrimoni de la Humanitat?


Per ampliar: