dijous, 26 de febrer de 2015

Una antologia poètica d'Isidor Macabich

Coberta del llibre
Va ser el desembre passat que, quan vaig anar a la seu de l'Institut d'Estudis Eivissencs encara a l'edifici del bisbat d'Eivissa, mentre feia carregamenta de números antics de la revista Eivissa, vaig preguntar per l'existència d'alguna antologia de Macabich. L'al·lota que allí m'atenia va fer cara de pensar-s'ho i em contestà que, que ella sabés, no hi havia res com el què demanava. 

No vaig tornar a pensar en aquest tema fins ahir. Era a Eivissa, amb na Laia, a la llibreria de can Verdera fullejant llibres i mirant, de reüll, els volums de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera que allí tenien exposats: els volums 2,3,5,6 i 10. En això que na Laia em va dir si tal autor —en Jean Serra— era el que tenia a la prestatgeria de casa i, quan vaig veure el llibre, no cabia dins meu. Ho havia trobat. La poesia d'Isidor Macabich: Antologia. En Jean Serra havia publicat a l'any 2008 el llibre que feia uns mesos havia estat buscant. 

El llibre, encara no l'he llegit, però sí que l'he començat a fullejar, bastant. Així com he anat fent passar les fulles pels meus dits he pogut anar observant com de completa és l'edició que J.Serra ha fet i m'alegr, cada volta més, de la sort que he tengut de trobar aquesta antologia. El llibre no consisteix en un simple recull poètic desendreçat i sense cap tipus de relació entre una composició i una altra, no. El llibre va molt més enllà de la lectura dels poemets de Macabich i prova de fer una reconstrucció de la vida de Macabich que ajuda, al lector, a contextualitzar l'obra en el moment en que va ser redactada i ens apropa, també, la figura del cronista, escriptor i eclesiàstic eivissenc.

Crec que encara tenc molt de Macabich per molta estona. Per la poca cosa que n'he llegit, de moment, hi estic descobrint a un poeta influït de noucentisme amb una vitalitat en les seues paraules que, tal com puntualitzà en el seu dia Villangómez i ho ha transcrit Jean Serra, denoten vida:
En el poema —continua Villangómez— tot és expressiu: també en la llengua en què s'ha escrit. ¿Dialectalisme eivissenc, a la manera de l'extremeny de Gabriel y Galán? ¿"Paraula viva" de Maragall? ¿solidaritat amb certes posicions, la d'Antoni M. Alcover, posem per cas? ¿Desig d'arribar més directament als conterranis, o sia, d'una màxima eficàcia en un nombre de destinataris reduït? Potser més senzill que tot això: pur sentiment del poeta, certesa d'uns guanys expressius, voluntat d'acoblar dues realitats —un ambient i una parla—, afany de palesar la matisada riquesa de mots de cada dia. S'infiltren, però, alguns mots o formes que fan referència a un àmbit lingüístic més gran".
Jean Serra. La poesia d'Isidor Macabich: antologia. Pàgines 38-39 

dimecres, 25 de febrer de 2015

Cap i cala Llentrisca i es Vedrà

El passat 7 de febrer arribàrem al poblet des Cubells amb la intenció ben acomplida d'arribar a cala Llentrisca i de veure unes panoràmiques espectaculars des Vedrà i de la costa sud-oest de l'illa d'Eivissa. La jornada començà amb amenaces de fred i pluja però al final el Sol ens acompanyà tot el dia.

Durant la caminada coneguérem en Mariano Mayans, que és, des d'ahir el nou president de l'Institut d'Estudis Eivissencs. L'anècdota tal vegada va ser el fet que haguérem de córrer una mica quan vàrem ser davant es Vedrà perquè se'ns acostava un taller d'aigua amb bastant de vent vengut des de la mar, tot i que tot quedà en un petit esglai dut amb molt bon humor. Una volta arribats a l'abaixador que va fins cala Llentrisca em sorprengué l'ansa tan grossa que hi ha i com de bona i segura és per les petites embarcacions. Bufi d'on bufi el vent, allà sempre hi ha recés, excepte si el vent que entra és el xaloc, que llavors és cosa de moure les barques un parell de racons més enllà, cap as Cubells. 


Església des Cubells, dedicada a la Mare de Déu del Carme,

Cala Llentrisca, amb la punteta de Mans a la dreta i, al fons, el cap des Falcó

Illots des Vedrà i des Vedranell captats des de dalt de les Pesqueres Noves.
La punta de la dreta és l'Oliva on, a dalt, hi ha la torre des Savinar.