dissabte, 24 de gener de 2015

De Peralta al pou des Lleó

El passat dissabte 10 de gener acudírem a la nostra segona caminada amb el Grup de Coneixement del Medi de l'Institut d'Estudis Eivissencs. La ruta prevista ens portà a conèixer part de la banda nord-oriental de l'illa. A mitjan matí  partírem des de Sant Carles de Peralta amb direcció a cala Mestella amb la resta del grup que, en aquesta ocasió, segurament pel bon temps que feia i per les ganes de cremar torrons i salsa de Nadal, va ser ben nombrós. 

Torre d'en Campanitx amb el grup de Coneixement del Medi
Arribats a cala Mestella ens parlaren del restaurant que allí obri a l'estiu, el Bigotes, lloc on els seus bullits de peix i arrossos a banda els ha dat bona fama arreu de l'illa. Una volta encaminats de nou i passàrem arran del cap Roig i arribàrem al cap d'en Campanitx (o cap d'en Valls) a on hi ha una torre de vigilància amb el nom del cap i amb les pedres de color negre i vistes a Tagomago. En aquell punt va ser on ens férem la foto grupal de l'excursió poc abans de devallar cap al Pou des Lleó, racó on paràrem per dinar. 

Durant tota la caminada abans d'arribar al Pou des Lleó no parava de pensar en el romanç de Les germanes captives i en si el pou que dava nom a aquella zona encara existia i, de ser així, com seria. Em va sorprendre trobar una portella picada a la roca (a la qual era impossible accedir-hi) que donava a la mar. Es veu que a part d'haver estat un pou que servia per abeurar el veïnat, era un punt de recollida d'aigua de les embarcacions.

cala Mestella
El que més em sorprengué de tota aquella zona era el color roig/vermell de la terra i dels penyals de per tot allí i en el fet de trobar rocam d'origen magmàtic a Eivissa. A banda d'això, per anar d'un punt a un altre passàvem per plans preciosos plens d'oliveres mil·lenàries i garrovers altíssims. Així com en la primera excursió que férem amb aquest grup excursionista, en aqueixa ocasió també passàrem per devora d'una antiga font, en aquest cas la font d'en Xicu Sala. A més a més, ja de tornada cap a Sant Carles, anàrem més enllà del caló Roig i arribàrem a un tall-serrat conegut com s'Albadar des d'on es veia, a l'altra riba, sa Cala i, enmig molt a prop, un illot que rep el nom de s'Ora, a la vénda des Figueral.


Tagomago

Pou des Lleó

es cap Roig

dimecres, 21 de gener de 2015

Z i l'habitació 113

El passat dissabte vaig anar al teatre. Sí, al teatre. A Formentera, sí. No és res que passi gaire sovent, que arribi una companyia teatral a l'illa però el dissabte passat va ser així com va anar, i bé que anà! La companyia mallorquina Iguana Teatre desembarcà a la sala de Cultura i ens oferí l'obra de l'autor Joan Carles Bellviure Z i l'habitació 113.

Es tractava d'una comèdia que em va fer sentir, en certa manera, com si hagués tornat per un instant a Barcelona, al teatre Tantarantana, a la sala Beckett, o al Poliorama. Hi ha qui diu que no li agraden els drames, les obres realístiques, les obres que fan pensar o les comèdies. Jo en principi no tenc cap preferència especial: teatre? Sí gràcies.

I amb més raó si l'obra és com aquesta de dissabte passat: entretinguda, plena de gags formats per les entrades i sortides d'escena constants dels actors i la rapidesa en què succeeix tot plegat. Tenia un toc d'humor fàcil que entrava amb simpatia, lluny sempre de poder semblar vulgar o simple. Els actors, a l'escenari es movien com si d'unes peces de rellotgeria es tractàs ja que tenien una coreografia molt treballada i estudiada. Una passada. 

Per resumir una mica l'obra per qui no l'ha vist o per, si dins d'un temps rellegesc aquest escrit, puc dir que està ambientada a una habitació d'hotel a Dinamarca. L'acció en cap moment es desenvolupa fora d'aquest escenari a on hi arriba un personatge peculiar amb un paquet carregat de misteri que té, com a destinatària, la reina de Dinamarca (el retrat que apareix a la capçalera del llit de l'habitació em recordava a la reina Isabel II). 

Crec que si m'hagués de quedar amb un instant de l'obra, escolliria l'entrada en escena de la reina amb el cant de l'himne danès i l'accent tant rafelesc del director de l'hotel.