dissabte, 13 de desembre de 2014

De Corona a Buscastell

Església de Corona, dedicada a santa Agnès
Una vintena de dies endarrere vàrem veure que a Eivissa, no gaire lluny del port, alguns dissabtes es trobava un grup de persones que organitzaven excursions arreu d'Eivissa. Parl del Grup de Coneixement del Medi de l'Institut d'Estudis Eivissencs. La idea ens va agradar i la ruta que proposaven per avui consideràrem que era molt polida i interessant. Una volta arribats a Vila i embarcats dins d'un cotxe que ens ha acabt duent a la zona de l'excursió, hem començat la caminada a Santa Agnès de Corona, o simplement Corona, que és com la coneixem tots. D'aquest lloc hem descobert que l'església, a causa de l'aparició d'un cadàver al porxo --faci com a mínim 100 o 150 anys-- no s'entra per la porta principal i que va haver-se'n d'obrir una de lateral (la de la foto) perquè els feligresos tornassen a missa.

L'escala amb la qual s'entra a l'avenc
Més enllà d'això, la caminada ha estat senzilla i fàcil i hem refet els passos que va fer l'arxiduc Lluís Salvador durant la seua estada a Eivissa i hem reconegut alguns indrets dels quals ell en fa referència a la seua obra. A més a més, hem entrat a l'avenc des Pouàs, del que en pertanyen les següents tres fotografies. Es tracta d'una cavitat vertical molt grossa que hi ha enmig del bosc i que té un gran valor per la història de les Pitiüses: a part d'haver-s'hi trobat restes humanes pertanyents a la darreria del III mil·leni abans de Crist, és un punt clau per a l'estudi paleontològic a les Pitiüses. Perquè us en faceu una idea de les dimensions que té, diré que als anys '70 es va plantejar la possibilitat de convertir aquest espai en una gran discoteca subterrània que per sort mai arribà a realitzar-se.

Fotografia interior on es veu l'escala i l'entrada
L'escala per la que es baixava a la gruta realment feia por. Està clavada a les parets de l'avenc amb unes estaques metàl·liques i comença a estar tota ella rovellada, com pot observar-se, en certa mesura, a les imatges.

Una volta a baix les estalactites (o estalagmites, no ho sé) són coprotagonistes de la grandària de tot allò que no era més que l'entrada principal, la saleta d'estar, d'una infinitat de grutes que s'enfonsaven a dins la muntanya i que, per accedir-hi, hauria fet falta un equip d'espeologia i un bon got d'herbes.

es Pouàs de Balansat
Ja fora de l'avenc i després d'haver fet un petit mos, hem seguit la caminada direcció cap a Buscastell, que és un vertader jardí enmig de l'Eivissa calorosa i de secà.

Abans, però, ens hem aturat per veure el pouàs de Balansat, que ja se l'esmenta l'any 1528 i del que se'n diu que mai ha estat tocat ni restaurat de cap manera. He mirat banda dins del coll del pou i, avesat a veure un forat vertical recte, m'ha sorprès que aquest serpentejava i que tenia aigua aparentment neta.

La cireta ha estat Buscastell, que és una petita vall entre dos muntanyetes (el puig d'en Socarrat i el puig d'en Frit) d'on en brolla aigua subterrània dolça i fresca que manté tot allò ben verd. Mitjançant les canalitzacions d'aigua i els safaretjos i els molins que hi ha per tot Buscastell, antigament es feia arribar l'aigua fins a la platja de sant Antoni. A Buscastell hem dinat i després, encaminant-nos cap a Forada per acabar fent una cerveseta, beguda una mica amb presses per així poder agafar la barca que ens ha tornat a Formentera, és com ha finalitzat aquesta excursió, la primera d'unes quantes que encara queden per fer.