dissabte, 15 de novembre de 2014

Mor l'exabat de Poblet Maur Esteva, responsable de la restauració del monestir

Va ser abat general de l'orde del Císter durant 15 anys i es va retirar a Poblet, on va viure 28 anys i on Josep Tarradellas li va confiar personalment el seu arxiu

L'exabat del monestir de Poblet durant 28 anys i exabat general de l'orde del Císter durant 15 anys més, Maur Esteva (Gironella, 1933), ha mort avui als 81 anys, segons han confirmat fonts de la congregació cistercenca. El funeral s'oficiarà dilluns que ve a les 11 del matí.

El pare Maur Esteva i Alsina, que ha mort al monestir, va ser abat de Poblet de 1970 a 1998 i va ser elegit abat general de l'orde cistercenc el 4 de setembre de 1995 i reelegit per al mateix càrrec el 2005. Va ser el màxim responsable de l'orde a tot el món fins al 2 de setembre del 2010, dia en què va passar el relleu al pare Mauro Giuseppe Lepori, actual abat general del Císter, i va tornar per retirar-se al monestir de Poblet, on aquest divendres ha mort.

Segons fonts de la congregació, durant el seu mandat al capdavant del Císter, va visitar tots els monestirs "empès per una discreta, delicada i fraterna preocupació i vetllant perquè es descobrís i valoressin els elements fonamentals de l'ordre: la regla de Sant Benet, la pregària i la vida fraterna".

Home clau en la restauració del monestir de Poblet
Maur Esteva va néixer a Gironella (Berguedà) el 10 de juliol de 1933 i va ingressar al monestir de Poblet el 1958. Va ser ordenat sacerdot el 1967 i va estudiar teologia i litúrgia a Roma. Durant l'etapa en què va ser abat de Poblet, entre 1970 i 1998, va dirigir la restauració del monestir cistercenc, des del cimbori fins a les torres d'armes i les càmeres reals, i va impulsar la renovació i catalogació de la important biblioteca del monestir, situat a la localitat de Vimbodí (Conca de Barberà).

El 1980, l'expresident de la Generalitat, Josep Tarradellas, li va confiar personalment el seu arxiu, que s'ha convertit en patrimoni de la comunitat de Poblet.

Maur Esteva deixa escrits diversos llibres, entre ells, 'Poblet, escola de servei: sermons capitulars' (1982) i 'El Directori perpetu litúrgic de Poblet (1694) del P. Francesc Dorda' (1983).

Més informació:

-------------------

------------------
Raons per les quals escric aquestes línies:

Foto meua feta a l'interior del monestir, a la zona de clausura. Al centre, d'esquena, el pare Benet Farré Lloreta.

dijous, 13 de novembre de 2014

La llengua. Capítol 6 del programa 300

Ahir a tv3 varen emetre aquest capítol del programa 300. Em va interessar molt la comparació que feien del català amb l'irlandès. Actualment, segons diuen, l'irlandès té 90 mil parlants i és una llengua que té més de 2 mil anys d'antiguitat. Genial.



No en diré gaire cosa, just deix el vídeo aquí per així saber-lo trobar si, algun dia, vull tornar-lo a mirar.

El resumet que fan els senyors de tv3 diu així:
Antoni Tortajada ens explica diverses històries quotidianes que ens permeten veure què ha passat amb la llengua d'aquest país els últims tres-cents anys. La pregunta que es fa és: com és que tres-cents anys després encara parlem català?

Després del 1714, la nova administració espanyola va engegar un projecte per unificar tot el territori amb una sola llengua, el castellà. Però a la Catalunya de llavors pràcticament només es parlava català. El 1786, el jutge Francisco de Zamora va recórrer tot Catalunya amb un encàrrec del rei Carles III: esbrinar si les mesures que s'havien dictat per aconseguir aquell objectiu havien fet efecte o no.

A mitjans del segle XIX, la llengua del país estava canviant. Les classes benestants havien assumit el castellà com a llengua habitual i la imposició del castellà a les escoles es començava a notar. Vegeu si no el diari que va deixar escrit Ramon Argullol, un viticultor manresà, en què ens explica les peripècies per conquistar el cor d'una joveneta trenta anys més jove.

En aquesta mateixa època, el gaèlic irlandès, que fins aleshores era la llengua majoritària a Irlanda, va començar a desaparèixer. Fins al punt que a principis del segle XX, quan Irlanda es va convertir en un estat independent, la llengua irlandesa pràcticament havia desaparegut.

A Catalunya podia passar el mateix. Però aleshores un grup d'intel·lectuals va proposar-se recuperar la llengua literària catalana. I l'any 1859 van organitzar els primers Jocs Florals recuperats.<br /><br />Les dues dictadures del segle XX van reprendre el projecte unificador d'una manera violenta. Però l'autèntic canvi lingüístic va venir dels grans moviments migratoris del segle. Molts d'aquells nouvinguts van impulsar un nou canvi històric. A Santa Coloma de Gramenet, la ciutat més castellanoparlant del país, un grup de pares immigrants van impulsar la primera experiència d'immersió lingüística.


Bo, vist que el vídeo, de moment no funciona, penj aquí l'enllaç a partir del qual pot veure's el programa: 300: la llengua (capítol 6)