divendres, 25 d’abril de 2014

Beneïts descansos i beneïts gats

Treball de grau. És una feina, el posar-m'hi, que tot i fer-me peresa ans de començar, una volta hi estic posat m'agrada. M'encobeeix enormement tractar temes tan avorrits com quin origen pot tenir el caló de s'Oli o aclarir si ha de ser punta des Terrats o punta des Desterrats. Podria parèixer irònic però no ho és, ho dic ben de veres, m'entretén. 

Així i tot, de la mateixa manera que no hi ha negoci sense oci, els descansos són sagrats i més si impliquen descobertes com les que penjaré just a continuació. D'alguna manera, no sé com, he acabat anant d'una pàgina a una altra al facebook i he acabat trobant un blog anglès, es titula Medievalfragments i aquí vos en pas l'enllaç Medieval Fragments. El nom ja ho diu tot, fragments medievals, concretament fragments de manuscrits diversos. N'hi ha de tota classe, des d'empremtes dactilars que se'ls colaren als copistes fins a curiosos mapamundis d'època. Però la cosa va més enllà i he trobat aquestes fotos.

Gats!

Tant la primera imatge com la segona, compte que en el seu dia als seus propietaris no els degué fer mica de gràcia. El paper no es tirava com ara i era un bé de luxe i ben preuat. És per això que, tot i haver-se sollat les pàgines, no els degué quedar cap altra cosa que fer-se fotre i aprofitar el que els quedava servible, a divertiment dels que avui en dia podem veure-ho. 


El propietari de la primera fotografia, que pareix ser que tenia un gat i un tinter obert, segur que va maleir al petit Mixu quan va caminar alegrement pel seu document del segle XV però veient la segona fotografia veurem que en el fons, va ser afortunat. La segona imatge és també un altre document del mateix segle i jo no sé gaire llatí però devora la taca que pot observar-se a la pàgina de la dreta assenyalada amb mans dibuixades hi ha una nota en llatí que pareix aclarir el que va passar. Hi diu això:

“Hic non defectus est, sed cattus minxit desuper nocte quadam. Confundatur pessimus cattus qui minxit super librum istum in nocte Daventrie, et consimiliter omnes alii propter illum. Et cavendum valde ne permittantur libri aperti per noctem ubi cattie venire possunt.”
Sí, jo de llatí tampoc no en sé gaire però així amb una traducció mitja del Google Traductor i mitja del que hi he interpretat, ve a dir-hi una cosa similar a aquesta:

“Aquí no hi ha cap defecte, però un gat va orinar sobre això durant una nit determinada. Maleït siga el gat que va orinar sobre el llibre la nit [Daventrie], i a causa d'això molts d'altres també (de gats, imagín). I no aconseguesc aclarir què diu però acaba parlant dels llibres oberts a la nit on hi poden anar els gats."

I ara tots ens preguntarem, si els gats podien fer tals desastres als llibres, què hi feien dins de les biblioteques medievals?! 

Molt simple, hi eren per caçar a un enemic pitjor per als llibres: les rates i els ratolins que es mengen el paper. Aquí vos pas una imatge d'una còpia de Boeci que no va estar a prou ben vigilada pels gats, en el seu dia: