dilluns, 29 d’octubre de 2012

Girona


Girona reflectida al riu Onyar. 

divendres, 26 d’octubre de 2012

Es guafe de Formentera


Aquesta fotografia òbviament no l'he fet jo. L'he trobada a internet. És des guafe que hi havia a la Savina i que no sé a raó de què varen llevar. La imatge l'he trobada amb un peu de nota ben senzill "Formentera, 1962".


dijous, 25 d’octubre de 2012

L Princepico


Aquest exemplar és en mirandès, un dialecte de l'asturlleonès que es parla a Portugal no gaire lluny de Lleó. Una de les curiositats d'aquesta variant és com la influència del portuguès ha caracteritzat una forma de grafiar certs sons de forma diferent que els altres dialectes situats a Astúries, Lleó i Extremadura: que segueixen la lògica del castellà. Un exemple és el que uns escriuen -LL- (llibro) els mirandesos escriuen -LH- (lhibro).

El mirandès té uns 15.000 parlants i es parla a Miranda del Duero on pot aprendre's a l'escola ja que per llei s'ofereix una assignatura optativa de mirandès i té un cert grau de reconeixement, tot i que és més testimonial que real.

 1111111

·XVIII·
L princepico atrabessou l dezerto i só ancuntrou ua flor cun trés folhicas, ua florica ruinica...
- Dius mos dé nuonos dies, dixo l princepico.
"Buones dies mos dé Dius, dixo la flor.
- Adonde stan ls homes?" preguntou l princepico mi educado.
La flor biu, un die, ua recla de giente a passar:
- Ls homes? Hai-los, parece-me, seis ou siete. Abistei-los hai uns anhos, mas nun se sabe adonde stán. L aire lhieba-los dun lhado para outro. Nun ténen raízes i isso trai-le muitos porblemas.
- Adius, dixo l princepico.
- Adius, dixo la flor.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Sa Sèquia


Sa Sèquia [sə 'seki] és com s'anomena aquest canal que uneix la mar gran amb l'estany des Flamencs, altrament dit estany Pudent. Es troba a la vénda de ses Salines i va ser manat construir al segle XVIII per tal d'inundar el que llavors eren uns aiguamolls infecciosos i insalubres i acabar així amb les malalties que l'estany ocasionava  A part, així entrava l'aigua necessària per al funcionament de les Salines. I així és com on abans hi havia  aiguamolls avui hi tenim el major estany de Formentera, amb una superfície comparable a la d'estats independents tan grossos com Mònaco. 

Són molts els rumors i rondalles que corren sobre la inundació d'aquesta part de Formentera. Hi ha qui diu que varen ser dos germanes que, barallades entre elles, una va cridar als Mals Averanys i va desitjar que s'inundassin totes aquestes terres. I així es va haver complit, un colp de mar gegant inundà tota la hisenda de les germanes. Diuen que els dies de calma poden observar-se ruïnes de cases al fons de l'estany. 

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Olors de sal i de terra xopa


Ja començ a sentir l'olor dels hiverns formenterers, i és que en deu dies ja serà Tot Sants i amb això, Formentera: olor de terra xopa, de sal i marina, de bosc... 

dimarts, 16 d’octubre de 2012

na Laia s'Arquera


Així com es va avançant en la caminada que hi ha des del quiosc-restaurant Es Ministre fins arribar as Pas són comunes les escultures, més o menys abstractes, que s'han elaborat tant amb pedres i rebles com amb "coses" vingudes de la mar. 

Aquest arquer es troba a la banda de llevant des Trucadors i ja fa bastant de temps que vigila amb l'arc enlaire, és la nostra Laia l'arquera particular.


dilluns, 15 d’octubre de 2012

Instant Instagram: Illa des Penjats


L'Illa des Penjats és una illa plena de llegendes al seu voltant. S'explica que aquí és es penjaven, en una espècie de forca improvisada tots els captius que es feien en les partides contra la pirateria. A la banda de ponent de l'illa hi ha les anomenades Illes Negres.

També hi ha qui diu que més enllà d'aquesta illa i d'aquest far hi succeïren històries d'amor. 

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Es Trucadors, Formentera


A Formentera un no acabaria les fotos que aquesta illa ofereix mai. A la imatge d'avui pot veure-s'hi la platja des Trucadors, una mica més amunt d'Illetes. Aquest és un paratge d'aquests on o bé s'hi arriba caminant o per mar o no s'hi arriba. 

Tenc ganes de poder passejar-hi de bell nou ara en hivern, quan no hi ha ningú.


dissabte, 13 d’octubre de 2012

Tomba de Jaume I


En aquest sarcòfag tan gros és on, junt amb Pere II (diria, no n'estic segur) i Joan d'Antequera, hi ha les despulles de Jaume I. Això es troba a l'església del monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet, a dia d'avui operatiu amb una nombrosa comunitat monàstica que hi viu i dinamitza la contrada de l'Espluga del Francolí amb diversos treballs socials i diversos projectes compromesos tant amb el medi ambient com amb la formació laboral dels joves de la regió. 

divendres, 12 d’octubre de 2012

l'estany de Puigcerdà, gelat.


Imatge de l'hivern passat a Puigcerdà amb l'estanyet que hi ha al poble, congelat. 

dijous, 11 d’octubre de 2012

Universitat segrestada

Així  respecten alguns el dret i la llibertat dels estudiants a anar a classe.

A la Gran Via de les Corts Catalanes, just enfront de la nostra facultat de Lletres i Matemàtiques hi havia una gran pancarta on podia llegir-s'hi: "no deixem que ens prenguin la Universitat". Idò bé, això és just el que ha passat. Avui l'edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat segrestat per l'assemblea universitària. Aquest grup creu representar els drets de tot el conjunt universitari, cosa que per sort no fa ni de bon tros.   

Els assemblearis no han dubtat mica al negar el dret a classe als estudiants que ens disposàvem a entrar a les aules que érem la majoria—.  Ho han fet amb piquets, cadenes que blocaven totes les portes i, si s'esqueia, amb insults, comentaris extremadament prepotents i maleducats, i aires de superioritat. Tot això ho fan moguts per un paternalisme propi de sectors completament antidemocràtics (ho fem pel vostre bé, nosaltres sabem el que us convé, representam els vostres drets, gràcies a nosaltres bla bla bla, etc.) pròxims als radicalismes ideològics contaminats per decàlegs caducs, diluïts i mal interpretats sobre lluites socials del segle XIX.

En fi, és lamentable que algú pugui pensar que amb cadenes es poden defensar idees llibertàries. Dubt molt que aquesta sigui la Universitat que volem.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Molts d'anys i bons!


Foto feta a na Laia a un pantà del Berguedà un dia que pujàvem direcció a Can Palans, on hi ha un vell molí on vaig fer-hi unes fotos que vaig penjar temps endarrere.


Molts d'anys i bons! 

dimarts, 9 d’octubre de 2012

hi falta fotografia

dilluns, 8 d’octubre de 2012

hi falta fotografia

diumenge, 7 d’octubre de 2012

en Truja a Roma


dissabte, 6 d’octubre de 2012

Insantànies de Cotlliure



El Rosselló i les demés comarques nord-catalanes són un paratge infinit per fotografiar. Un dels seus pobles més coneguts i emblemàtics és Cotlliure, que és un poblet pescador i avui en dia també turístic que hi ha més avall de Perpinyà. 

Fa ja un bon temps que visitàrem aquest lloc, exactament falten quatre dies perquè faça dos anys d'això. Dos detalls que no em deixaren mica indiferent van ser els colors amb els quals pinten es llaüt i la resta de barques de pesca tradicional; l'altre detall va ser l'església, que està construïda guanyant terreny a la mar. A la segona fotografia s'hi observa el campanar/rellotge, talment dins la mar. 

divendres, 5 d’octubre de 2012

Moments romans


Devora la Fontana di Trevi hi ha la gelateria que, a força de treballar amb qualitat i fer uns gelats ben bons, diuen que és la millor gelateria de l'Imperi.

dijous, 4 d’octubre de 2012

na Jonesy


Obviant que Jonesy és nom de mascle i l'animal de la fotografia és una gata, aquesta ha estat la gata protagonista de l'estiu. Li posàrem el nom del gat d'Alien perquè quan va aparèixer ho va fer embarassada, és a dir, carregada de petits aliens.  

En Jonesy original és el del següent vídeo, que tot i ser més robust que na Jonesy, tots dos tenen el pelatge serranet i els ulls verds.

Escena d'Alien (1979) amb en Jonesy, el gat de la tinent Ripley:


dimecres, 3 d’octubre de 2012

El nostre rei Anfós el Franc


Anfós és com anomenam per les Pitiüses i les Balears el peix que els castellans diuen mero. Però Anfós també és la forma medieval del nom Alfons, i és per això que és com era anomenat el rei aragonès Alfons III el Franc, nét de Jaume I i reconqueridor del regne de Mallorca que quedà formant part, ja fins al finals dels seus dies, supeditat a Aragó per dret de conquesta. I és que En Jaume II de Mallorca havia traït al seu germà Pere III enmig d'una guerra contra França. El rei En Pere era el pare d'Anfós III (el Franc) i per això el fill  emprengué les represàlies corresponents en ser que va venir la bona. 

Ara bé, això és el que diu la història, jo el que pens és que Anfós havia sentit a parlar de com de bo era (i segueix sent) el peix de ca nostra i va decidir compaginar bona gastronomia amb bones platges per quan es jubilàs. I aquí tenim la seua barca: un llaüt molt ben armat d'ormejos per anar a pescar. 

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Gistwar Ti-Prens (crioll maurità)

Les Illes Maurici són unes illetes que hi ha més enllà de Madagascar, a l'oceà Índic. Aquest arxipèlag havia format part de França durant el colonialisme i en ser que hi importaren el francès s'hi desenvolupà una llengua criolla que avui en dia és la lingua franca utilitzada en aquest racó del món junt amb el francès i l'anglès. És conegut i parlat per tots els estaments socials de les illes però els actes oficials acostumen a resoldre's amb una mescla d'anglès i de francès.

El seu lèxic és principalment d'origen francès, tot i que té alguns préstecs de l'anglès i del portuguès i els nivells més profunds de la llengua segueixen la sintaxi de les llengües que va substituir en la població nativa. A la segona foto hi ha la dedicatòria que Antoine de Saint-Exupéry va escriure al seu amic Leon Werth. Amb atenció i amb el text en alguna llengua que ens sigui propera al costat pot mig entendre's amb facilitat. 



Traducció al català:
A Léon Werth
Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, neecessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin.) Doncs, corregeixo la dedicatòria:
A Léon Werth,
quan era petit. 

Lo prinçonet


Un altre dels principals dialectes occitans és el llemosí, que té 400.000 parlants repartits arreu de Llemotges, al nord d'Occitània. És una de les poques regions d'Occitània que des dels seus orígens ja han format part, des de sempre, del Regne de França. Bona part dels altres territoris (Gascunya, Aquitània, Bearn, Llenguadoc, Provença, Niça...) han estat annexionades sobretot a partir del segle XIII. 

I bé, Lo Prinçonet comença així: "Quand aviá seis ans viguei, un còp, un eimatge subrebel, dins un libre a perpaus de la forest verge, que se `pelava Istòries viscudes. Quò representava 'na serp bòa que engulava 'na béstia fera. Veilai la còpia del dessenh."

Solpost formenterer


La Punta de sa Pedrera, la mar i un veler: són imatges clàssiques d'una solpostada d'estiu a Formentera

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Tardor


Encara no hi ha hagut vegada que, anant pel bosc, hagi pogut trobar cap pebràs (rovellons, esclata-sangs, anomenau-ho com volgueu), ara bé, bolets d'altres classes els que es vulguin, rarament però, són bons per menjar. Els únics que he trobat i menjat són els que venen a les fruiteries.

Aixi i tot, enguany si tot va bé, en trobaré. Tot i que diguin que la temporada enguany serà escassa.