diumenge, 30 de setembre de 2012

Escales gironines


Si una cosa caracteritza Girona és la meravella de casc antic que té, ple de racons i detalls fabulosos. Fa més d'un any que na Laia i jo hi anàrem per última (i primera) vegada. Realment és una escapada que m'abelleix molt tornar-la a fer. Si això succeeix ben cert és que n'ompliré el blog com a mínim durant una setmana seguida, amb les fotos que hi faça. 

dissabte, 29 de setembre de 2012

Blanes


Monument dedicat a la sardana que hi ha al passeig marítim de Blanes amb sa Palomera al fons. 

divendres, 28 de setembre de 2012

Pasteis de Belém


El pastisset portuguès per excel·lència és el pasteis do Belém, és a dir, el pastís de Belém. Aquest pastisset està fet amb pasta de full i d'una crema que, si no record malament, està feta majoritàriament amb nata. Tot passa pel forn i llestos: boníssim. 

El pasteis el vaig tastar junt amb una espècie de trifàsic que fan allà a Portugal també amb cafè, una substància espessa que no record que era i aigua. La substància desconeguda, a partir d'ara anomenada substància X, separava el cafè de l'aigua donant-li aquesta presentació tan original. Una volta tot estava ben mesclat i endolcit pel sucre era quan estava preparat per ser consumit. D'aquest particular trifàsic tampoc en record el nom.

dijous, 27 de setembre de 2012

Claustre del "mosteiro dos Jerónimos"


Un temps més endarrere encara que quan coneguérem la ciutat de Venècia, bastant de temps més endarrere, just quan encara estava començant el mes de gener del passat 2011; na Laia i jo aterràrem a la capital dels lusitans. Va ser una escapada de cap de setmana, i quan dic de cap de setmana ho dic literalment, així com aterràrem, ens enlairàrem de nou despús-demà per tornar a Catalunya. 

Així i tot n'hi ha un fart de coses que dóna temps de veure amb un dia. I és que m'atreviria a dir que si Lisboa es visita de forma maratoniana, sense pressa però sense pausa, amb un dia o dia i mig, un ja pot entornar-se'n amb una idea general mitjanament fiable.

Les conclusions del viatge varen ser: -Que xul·los els tramvies grocs!  -Oh! Si també n'hi ha de vermells! -Les façanes estan enrajolades ("assulejades")! -Que polit! -Hi ha un lloc que es diu Belém on hi ha molts de monuments! -Anem-hi! -Oooooh!!!! I això amb voreres empedrades de blanc i negre amb mosaics impressionants, el castell de sant Jorge i el barri de Grassa, on hi estiguérem molt a gust escoltant flamenc,  és Lisboa.

A la foto, el claustre del monestir dels Jerònims, mosteiro dos Jerónimos, és un detall del major monument religiós, o almenys el monument de major importància que té Portugal. Si puc una hora penjaré alguna foto de l'interior de la nau de l'església perquè és impressionant. El tipus d'arquitectura amb el que està tot decorat l'anomenen estil manuelí i tristament desconec quines característiques té, diria que és un moviment pròpiament portuguès. Tot era, però absolutament tot, un oceà de gravats, de voltes, de talls, de dibuixats de tota mena per les parets. Sempre seguint aquesta línia que presenta el claustre. 

dimecres, 26 de setembre de 2012

Tramonto a Murano



No hi havia cap venecià al qual li demanàssim què era el que havíem de veure de Venècia que no ens contestàs parlant-nos de la màgia i de la llum de les postes de sol venecianes. La foto és presa a Murano, l'illa del vidre. Tota l'illa era una gran botiga plena de locals que venien figures de vidre de tota mena. Fins i tot els monuments i les escultures de la via eren fetes amb vidre. Guard un especial record d'una escultura amb ànecs fets de vidre que un dia d'aquests hauré de mostrar. 

La llum de la foto és natural. 

dimarts, 25 de setembre de 2012

Burano


No hi ha que confondre Burano amb la famosa illa de Murano, lloc d'origen del vidre de Murano, valga la redundància. Burano és una illeta ahir pescadora que a dia d'avui viu plenament del turisme. L'illa es caracteritza pels colors vius de les seues cases. 

Els vilatans ens explicaren que l'illa té el costum de pintar les cases d'aquesta manera perquè sovent hi ha boira i d'aquesta manera, des dels canals els barquers poden atalaiar de lluny quina és la seua casa. En aquesta illa és bastant senzill trobar-hi gent, vella i jove, parlar vènet, que és la llengua pròpia d'aquesta regió d'Itàlia.

dilluns, 24 de setembre de 2012

Al·lota a sant Jaume


Fa bastants de dies, una tarda na Laia i jo sortírem a passejar pel centre de Barcelona. Així com anàvem baixant direcció Maremàgnum, passàrem per plaça Sant Jaume i allí, a un segon o tercer pis a un lateral, al mateix edifici on hi ha el Pans & Company, hi havia aquesta al·lota consultant el portàtil.

La llum de la imatge no és ben bé natural ja que abans de ser publicada se li ha intentat ressaltar una mica els tons rogencs per tal de dar-li una fesomia més atractiva. La nitidesa de la imatge és més aviat qüestionable però l'objectiu que tenc és fins on arriba. 

diumenge, 23 de setembre de 2012

Venècia



Aproximadament fa un any els companys de filologia i jo anàrem a la capital vèneta amb Ryanair. Allà hi duia la càmera amb la qual estic omplint aquest blog de fotografies, just cuidava estrenar la càmera en aquest viatge en qüestió on, durant un parell de dies visitàrem Venècia, Murano i Burano. 

La foto és la típica postal amb góndola i  un cel pintat per la posta de sol amb l'illa de San Giorgio Maggiore al fons presa des d'un pont arran del palau Ducal, arran de la plaça de sant Marc.

dissabte, 22 de setembre de 2012

Rabassa de bambú


Un dels gojos que té caminar pels Trucadors és el d'observar tot allò que arriba de Déu sap on arrossegat pels corrents marins. Aquesta realitat quan molta gent que avui ja és gran encara era petita era costum caminar vora platja a l'aguait de si la marina els havia portat potser algun lot de soldadets de plàstic, nines, escuts de sípia o qualsevol altra andròmina que servís per improvisar-hi algun jugaroi.

Record que a casa tenim un petit àbac de colorins, tot ell fet de fusta ja mig descolorida pel pas dels anys que el trobaren les meues germanes un dia, a la vora de la mar. 

divendres, 21 de setembre de 2012

Abadia de Font Freda


L'abadia de Font-Freda (occ.), o Abbaye de Font-Froide (fr.), és una de les majors abadies cistercenques d'Europa i es troba a pocs quilòmetres de Narbona. Va deixar d'estar ocupat per l'ordre del Cister a mitjan segle XVIII que va passar a ser un palau privat de la noblesa. 

El claustre, clarament romànic, està decorat amb capitells amb representancions vegetals ja que l'ordre benedictina prohibeix als cistercencs embellir els seus habitatges amb figures humanes. La vegetació del claustre és molt ufanosa i dóna una imatge salvatge al complexe en general, com si la vegetació de la vall hagués aconseguit obrir-se camí fins arribar al cor del monestir. 

dijous, 20 de setembre de 2012

detall de sant Vicenç de Rus


De camí a Castellar de n'Hug hi ha una esglesiola romànica que, a banda de conservar encara alguns dels seus frescos que no vam poder veure, té una porta amb un forrellat que em va robar el cor. 

L'arquitectura romànica ja m'ha agradat molt sempre de per sí, i un detall important és el ferro de les seues portes, que sol estar treballat amb unes formes fascinants. El més interessant són els brodats amb els quals estan decorats, tant els passadors, com els picadors o les mateixes frontisses i panys: molt sovent estan decorats amb motius molt apareguts als d'alguns picadors de Formentera i, curiosament, s'assemblen molt també als brodats de les  nostres flaütes, castanyoles i alguns tambors.


dimecres, 19 de setembre de 2012

Les Fonts del Llobregat


El dia abans d'arribar a Carcassona na Laia i jo anàrem una mica més enllà de Castellar de n'Hug per tal d'arribar a les Fonts del Llobregat, a l'indret on el riu català neix fins anar a morir més avall de Barcelona.

Va ser una excursió fàcil, polida i molt agradable on estàvem completament envoltats de natura i rupits (pit-rojos) que piulaven per tot arreu. En arribar a les fonts el paisatge és espectacular, i tot i la d'aigua que brollava dels trencs de la muntanya, vam saber que ara mateix la font estava mig seca. No sé imaginar-me com deu ser quan el cabdal va ple.

Avui és un dia que es mereix posar-hi més d'una imatge. És per això que en primer lloc hi figura la fotografia que, molt gentilment, ens va fer una turista que feia també la mateixa excursió i on sortim na Laia i jo. Les altres dues fotografies ja les vaig haver fet jo. La llum és natural i que l'aigua es vegi d'aquest color blanquinós i difuminat com si llenegués amb suavitat és gràcies a que es va fer la fotografia amb un temps d'exposició relativament llarg. 


T'estim Laia, felicitats pels tres anys.



Avui he aconseguit el Petit Príncep en un dels principals dialectes de l'occità: el provençal. Està escrit amb la gramàtica mistralenca, la que ideà Frederic Mistral i compta amb uns 400.000 parlants repartits pel mediterrani francès. És una regió d'Occitània on, dins del que cap, gaudeix d'un cert prestigi, en bona part aconseguit per l'obra de Mistral i el seu gran èxit literari amb novel·les com Mirèio

El llibre comença així:

A Leoun Werth
Demande perdoun is enfant d'agué dedica aqueste libre à-n-uno grando persouno. Ai uno escuso di seriouso: aquesto grando persouno es moun meiour ami dins lou mounde. N'ai uno autro d'escuso: aquesto grando persouno pòu tout comprendre, meme li libre pèr li pichot. N'ai uno tresenco d'escuso: aquesto grando persouno rèsto en Franço ounte patís de fam e de fre. A besoun d'èstre assoulado. N'i'aguèsse pas proun de tóuti aquélis escuso que vole bèn dedica aqueste libre au pichot que fugè autre tèms aquesto grando persouno. Tóuti li gràndi persouno soun estado d'en proumié d'enfant. (Mai n'i'a gaire que se n'en souvènon.) Courregisse dounc ma dedicaço:
À Leoun Werth
quouro èro droulet. 


dimarts, 18 de setembre de 2012

Basílica de sant Nazarius


Imatge interior d'una de les rosasses laterals de l'antiga catedral de Carcassona, avui en dia considerada basílica ja que en ser que s'abandonà la ciutat vella per construir la ciutat baixa es va construir també una nova catedral.

Fins a la data mai havia vist tants vitralls junts en una sola església o catedral: la façana estava plena de finestrals i els laterals estaven adornats amb rosasses com la de la imatge. Personalment el gòtic francès dóna mil voltes al tenebrós i obscur gòtic català.

dilluns, 17 de setembre de 2012

Carcassona



Aquesta setmana passada fins ahir diumenge, he estat voltant una mica a banda i banda dels Pirineus. Amb na Laia i el seu fiat fabulós hem recorregut el Ripollès i bocins del Berguedà tot passant per Castellar de n'Hug, Ripoll, sant Joan de les Abadesses o fins i tot, Camprodon. Però no ens hem aturat allà, no; ni la càmera tampoc! A banda de recórrer aquestes comarques hem arribat fins la capital de l'Aude: Carcassona. Per arribar-hi vam haver de fer algunes parades tècniques per dinar i descansar una mica. De pujada paràrem a Mont-Lluís i a Formiguera, i de baixada a Perpinyà, fent així, una petita visita flaix a la Catalunya francesa.

A la imatge s'hi observa la Ciutat vella de Carcassona amb el pont vell que uneix la Ciutat Baixa amb la Vella fent servir la carrièra de la Trivala com a nexe d'unió i el riu que s'observa és l'Aude.

diumenge, 16 de setembre de 2012

monjos a Poblet


Tres monjos cistercencs de Poblet que caminen cap a la capelleta on cada dia, abans de dinar, hi fan la pregària del migdia. 



dissabte, 15 de setembre de 2012

en Pèir a Llaés


Llaés és una antiga masia que hi ha al municipi de Ripoll. Una volta a l'any s'hi celebra una trobada de músics, cantadors i balladors i l'encontre dura un cap de setmana. Tot gira entorn de la música tradicional i des de fa un parell d'anys hi arribo caminant des de Ripoll. La caminada és l'excusa perfecta per fer un passeig envoltat de natura i fer-hi moltes fotografies. A la trobada que es va fer aquest hivern passat ens hi acompanyà un amic bigordà, i excel·lent cantador, que a la nit es va encuriosir per la flaüta que fem sonar a les Pitiüses. Em va explicar que al Bearn fan sonar una flauta molt similar a la flaüta, també amb tres forats. 

La fotografia de dalt és una instantània on enganxàrem en Pèir provant amb la flaüta devora de la gran llar de foc que escalfava la part central de la masia, entre el menjador i la cuina. 

Algunes fotos del paisatge que envolta Llaés:




divendres, 14 de setembre de 2012

font de Riu


Riu de Cerdanya és un poblet que hi ha a la Baixa Cerdanya molt prop del túnel del Cadir. Allà hi viuen uns cosins de na Laia i, tot aprofitant la visita, aprofitàrem per donar una volta i conèixer el poble. La font en qüestió és un dels detalls que vaig trobar més característics de Riu, és una font que data de l'any 1360 i es troba molt prop de l'església del poble, que es troba al punt central de l'indret.

dijous, 13 de setembre de 2012

la Tor de Querol


L'església d'aquest petit municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord, és on el poeta català mossèn Jacint Verdaguer va cantar una missa la primera vegada que va creuar la frontera. És un poblet que està a un parell d'horetes caminant de Puigcerdà. A un poble de distància de la Tor de Querol vaig sentir un vellet francès parlant amb un accent nord-català fabulós.

dimecres, 12 de setembre de 2012

santa Maria de Blanes


Imatge de l'església gòtica de santa Maria de Blanes feta el passat mes d'abril. Junt amb el passeig marítim i el penyal de sa Palomera, és un dels indrets clau a l'hora de visitar aquesta ciutat on, no fa gaire temps la gent encara hi salava, a l'hora de parlar. 

dimarts, 11 de setembre de 2012

Lo Princilhon

A youtube vaig trobar, un dia, aquest vídeo. És perfecte per visualitzar la llengua del Petit Príncep que he adquirit aquest matí al parc de la Ciutadella: Lo Princilhon, la versió occitana llenguadociana d'aquest llibre tan famós.


El llenguadocià és el dialecte occità més similar al català després de l'aranès. És un dialecte que ocupa una gran part d'Occitània i és parlat per més d'un milió i mig de persones. 

sa Palomera


El passat 29 d'abril, encertant trobar una fira de cerveses artesanals, na Laia i jo pujàrem a Blanes. A la foto s'hi veu sa Palomera des de la platja, on hi descansen les barques dels pescadors de la vila.

dilluns, 10 de setembre de 2012

Campalans


Al·lots jugant pel carreró que porta al vell molí de sang de Campalans, devora Borredà, al Berguedà. Venien de buscar capgrossos d'un torrent pròxim al molí.  

diumenge, 9 de setembre de 2012

Instantània de Llaés

 

Instantània captada a Llaés el dia 9 d'abril del 2011. A la fotografia hi apareix en Santi Llagostera, amb un gotet de vi i amb una barretina al cap explicant aventures a un parell d'assistents a la trobada que organitzen cada any a aquesta masia del Ripollès. En Santi és un dels múltiples membres que té la formació musical ripollesa Randellaires

dissabte, 8 de setembre de 2012

Imatges a sant Cugat





divendres, 7 de setembre de 2012

frescos

Fresc amb motius agrícoles que hi ha pintat al sostre d'una de les porxades que hi ha al carrer Major de sant Cugat. 

dijous, 6 de setembre de 2012

Monestir de sant Cugat




Recoman a tothom que em llegesqui que visiti, si no ho ha fet encara, el monestir de sant Cugat. El luxós claustre romànic i la bellesa formidable de la seua església superaren de bon tros les expectatives amb les quals hi anava. Així i tot hi ha que dir que, després de conèixer Poblet, que és un monestir on la vida monàstica encara hi és una realitat, sant Cugat em va deixar un lleu gustet de tristor, hi vaig trobar a faltar les cogulles blanques anant d'un lloc a un altre i el silenci i la serenor que hi ha en qualsevol claustre que encara sigui operatiu. 

Així i tot, però, espectacular.

dimecres, 5 de setembre de 2012

La palmera de la casa de l'Ardiaca.


Aquesta tarda na Laia i jo hem decidit sortir a passejar una mica per Barcelona. Era la millor opció per tal de sortir una mica del pis que ens té enclaustrats en aquests dies d'exàmens. Hem decidit passejar tot el tram que hi ha entre el Passeig de Gràcia i el Maremàgnum, entretenint-nos una bona estona per la Barcelona medieval.

La protagonista de la foto, però, n'és la palmera que hi ha al pati de la casa de l'Ardiaca, devora la font on tots els anys s'hi celebra l'ou com balla. Aquest arbre va ser plantat, ni més ni menys, que l'any 1873. És tan alt que ha de subjectar-se amb una infinitud de cables metàl·lics que la sostenen dreta mentre segueix creixent i creixent.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Parc Güell


Aquesta imatge té prop de tres anys, ja. Va ser feta al Parc Güell la primera volta que hi anava. Hi anàrem des de la Universitat, una de les primeres vegades que sortíem a fa una de les anomenades "Sortides filològiques". Fins a la data just hi he tornat a anar diria que una vegada més i prou.


dilluns, 3 de setembre de 2012

Gràcia


Carrer Verdi amb la Perla. Foto feta al migdia, amb llum natural. Avui després de dinar he decidit sortir a jugar un poc amb la càmera. De les fotos que he fet la mitja horeta que he estat passejant pels carrers de Gràcia, només s'ha salvat aquesta foto. Les altres directament han anat sent esborrades així com les mirava a la memòria de la càmera. 

diumenge, 2 de setembre de 2012

santa Maria del Pi


Abans de deixar Formentera vaig anar a una exposició de fotografia que feien a l'Ajuntament Vell, a Sant Francesc Xavier. Les fotos que allà hi havia exposades eren autèntiques obres d'art que aconseguien capturar l'essència màgica de l'illa.

Una de les fotos que hi havia enganxava la part superior de l'església de sant Francesc i la resta era tot un cel gravat de petits núvols blancs que venien anunciant pluja. La imatge que avui penj aquí es tracta, sense cap tipus de dubte, d'un intent de còpia d'idees. Ara bé, queda ben lluny de la gràcia que té n'Òscar Rodbag.

dissabte, 1 de setembre de 2012

Imatges de Barcelona


Fa ja un parell de dies que vaig arribar a Catalunya però la veritat és que no m'és res fàcil fotografiar la ciutat. És un medi que, tot i passar-hi bona part de l'any des de fa unes quantes temporades, se'm resisteix a l'hora de retratar. Agafar la càmera i dur-la penjant tot el sant dia és la part fàcil, només fa falta recordar-se'n. Ara bé, el repte arriba quan la trec de la bossa i em neg dins d'un got d'aigua al no saber per on començar.

Enguany serà necessari avesar-se a la ciutat, i ben polit que serà.