divendres, 31 d’agost de 2012

dijous, 30 d’agost de 2012

Efecte mirall


Ses Salines, devora la Savina.

dimecres, 29 d’agost de 2012

El Bala Perdida


El Bala Perdida era un bot motoritzat que embarrancà a la Punta de sa Pedrera ara fa ja un bon grapat d'anys. L'interès que m'ha despertat sempre aquesta barca és pel nom amb el qual la batejaren. Realment a voltes pens que el nom que es dóna tant influeix en les persones com en les coses, ja siguin embarcacions, cases o mascotes, per posar algun exemple. 

De ser així, esper que el propietari posàs Bon Port a la barca que substituís el Bala Perdida.

dimarts, 28 d’agost de 2012

Ja és dia de partir


Avui toca partir rumb a Barcelona i deixar Formentera darrere, a l'esquena, almenys durant una petita temporada, fins que em telefonin del dentista, com a mínim, i no, no és broma. El vaixell amb el qual vaig és el Martin i Soler, el millor correu de Barcelona que arriba, a dia d'avui, a les Pitiüses. A la nit atracarem a port i així començarà, caminant Rambla amunt, un nou any a la capital catalana. Serà una bona oportunitat per fer mil-i-una fotos.

La foto d'avui és un veler que embarrancà fa un bon grapat d'anys, tal volta en pugui fer sis o set ja que decora el litoral des Caló de s'Oli. Al fons s'hi veu sa Punta de sa Pedrera i més enllà, ja d'un blau que retalla el cel, Eivissa.  

dilluns, 27 d’agost de 2012

Sa Mirada



Els molins de Formentera són un aspecte de l'illa que sovent han sét descrits literàriament o fins i tot fotografiats per a protagonitzar alguna portada de Pink Floyd: ignor quin molí és però pens que no sigui de per la Mola. Pels que estiguin interessats en saber més sobre el disc, es tracta de la portada del tercer àlbum de Pink Floyd, Music Of The Film More (1969).

diumenge, 26 d’agost de 2012

Rectes que es creuen

Aquesta foto, germana de la que encapçala el blog, està feta no gaire lluny d'es Brolls. Separa el que és estany del que són salines i és que rodant rodant hi ha un canal que voreja gairebé tot l'estany. La imatge va ser presa durant la passada Setmana Santa un dia que perseguíem flamencs. Vaig plànyer molt no tenir cap teleobjectiu per a la càmera.

dissabte, 25 d’agost de 2012

Barbaria


La quantitat de colors i de llums de Formentera fan que sigui un indret únic on cada dia podria fer-se una fotografia completament diferent, tot i fer-la al mateix indret i a la mateixa hora. 

El far d'es Cap de Barbaria per mi és realment el far de la fi del món, i no el de la Mola, que és com l'anomenava Jules Verne. L'estreta carretereta que arriba fins el far i el terreny àrid de la tanca d'Allà Dins fan d'es Cap un indret màgic (fins que els peluts comencen a tocar els timbals i ho esguerren) i fotografiable. 

divendres, 24 d’agost de 2012

Es Carnatge


Foto presa un dia d'aquesta Setmana Santa passada que vaig dur na Laia a que conegués es Carnatge. Vam encertar agafar un dia de calma xinxa, amb la mar que era tota una bassa d'oli. No és una imatge que estigui gaire acostumat a veure de la meua illa aquesta: amb una costa ben rocosa i vestida de color plata per l'alga.

dijous, 23 d’agost de 2012

Serranet


Un dia que passejava pel Passeig marítim d'es Pujols vaig trobar un gat serranet disposat a retratar-se que em mirava fixament. No vaig fer-lo esperar gaire, gràcies a Déu! Perquè acte seguit na Laia, amb la intenció d'allisar-lo, el va fer fugir. 

dimecres, 22 d’agost de 2012

La mar de Formentera -blanc i negre-


Fa uns quants anys que en ser que torn a casa acostum a venir acompanyat de model que es deixa fer fotos sense queixar-se ni fer mala cara: gràcies. Aquí un exemple amb una excursió que férem fins el Torrent de s'Alga.

Si algú es demana per què penj fotografies d'abans de l'estiu la resposta és molt senzilla i em defineix també a prou bé: he perdut el carregador de les bateries de la càmera i he de valdre'm, almenys per unes setmanes, de fotos que he anat fent temps endarrere. Esper que hom em sàpiga perdonar. 

dimarts, 21 d’agost de 2012

Picador


Sempre he sentit una afecció especial pel ferro forjat i manipulat. La forja és un símbol de com l'home és capaç de modelar-ho tot: de poder agafar una cosa tan aspra, dura, freda i salvatge com el ferro i, a base de colps i de foc, fer que en surtin obres d'art com l'anella d'aquesta porta.

dilluns, 20 d’agost de 2012

Ovelles a can Matamal


No hi ha hagut cap vegada mai que en ser que veig bestiar no pensi: llàstima no haver duit la càmera! Idò res, solucionat. Devora can Vicent Morna a Allà Baix, al que anys endarrere havia sét la finca de can Matamal, vaig posar remei al problema. La foto va ser feta durant la passada Setmana Santa, concretament el 7 d'abril, en ser que hi anàrem per aixecar un parell de figueres. D'això però, ja no en tenc cap foto. 

diumenge, 19 d’agost de 2012

s'Estany Pudent



Record que aquesta foto va ser feta quan, caminant pel camí de ses barques, a s'Estany Pudent, devora ses Salines, na Laia i jo buscàvem uns gatons acabats de néixer. Són imatges d'un estiu que ha passat molt aviat.

Gir copernicà


Port un temps en que estic cansat d'escriure. Però els blogs són una cosa que alimenten tant l'ego que no he estat capaç de tancar-lo, i això que m'ho havia plantejat un bon parell de voltes, així mateix, aquests darrers mesos.

Al final he decidit que no, que faré un salt i provaré de fer una altra cosa, un rentat de cara del blog. Seguiran sent memòries diverses, però amb una mica de sort ara la sargantana callarà i observarà: les fotografies esdevindran les autèntiques protagonistes del blog, o això és almenys el que esper que passi.