diumenge, 29 de juliol de 2012

Joven Dolores ·IV·


En aquesta imatge podem veure la Joven Dolores enterra, a les drassanes de Dénia poc abans de ser desmantellada i a ser convertida en un símbol dins de l'imaginari col·lectiu dels formenterers. Un detall destacable d'aquesta imatge és que ja li han llevat aquell petit trinquet de proa que tenia i sostenia la grua que la barca tenia. 

dissabte, 14 de juliol de 2012

Tarda a es Caló

Ja fa dies que he arribat a Formentera i, a diferència dels altres estius o ocasions diverses en que torn a casa —ja sigui per Nadal o Setmana Santa—, aquesta vegada la cosa que menys de gust em venia en aquest món era sortir de casa, tant que l'havia enyorada! També escrivia menys, i aquestes línies no són ni molt menys la garantia de que ara endavant torni a escriure gaire. Això, ara mateix no importa. 

La cosa és que avui per fi he agafat el cotxe per sortir més enllà de la ruta que duia fent tots aquests dies entre la botiga i a casa: he anat a es Caló. I millor encara, hi he anat amb la predisposició de fer-hi un beuret —que ha estat una cocacola— i de fer-hi alguna que altra fotografia ràpida, res artístic, sinó que hi anava amb una idea purament costumista. També duia un llibret a la butxaca per si de cas, però així com me l'he embutxacat abans de partir de casa així ha quedat. Fer fotos, beure i conversar i llegir era ser massa optimista. 

Hi he fet un parell —un parell dels d'aquí, que bé poden ser-ne quatre, cinc, set o més i segueixen sent un parell— de fotos del mollet, les escales de les barques i de la gent que hi havia per allí. Avui hi havia una gran colla de boixos i d'al·lots de Formentera nedant-hi. M'ha fet il·lusió veure-ho, i és que es Caló és sempre un lloc molt especial. 





dilluns, 2 de juliol de 2012

S'acomiaden professors al Marc Ferrer



A Formentera es redueix gairebé un 30% la plantilla de professors de l'IES Marc Ferrer. És l'institut que pateix la retallada més dura de totes les Illes Pitiüses amb l'acomiadament de vint professors. D'aquesta manera, des de la Conselleria d'Educació del Govern Balear, capitanejada pel llicenciat en Químiques Rafael Àngel Bosch i Sans, s'ha aconseguit que el curs que ve pugui arribar a haver-hi fins a trenta-sis alumnes per aula a la ESO i fins a quaranta-dos alumnes al Batxillerat. Aquest fet portarà greus problemes d'espai ja que les aules de la majoria de centres educatius de les Pitiüses estan dissenyats per acollir fins a vint-i-cinc alumnes. 

A banda d'això, la reducció del professorat comporta que es facin menys desdoblaments d'aula, que minvi l'atenció als estudiants amb necessitats especials, que hi hagi menys grups i alhora, que aquests siguin més nombrosos, menys assignatures optatives i molts més problemes d'ordre i convivència a les aules.

Tota aquesta informació arriba alhora que arriben als mitjans de comunicació les grans reformes educatives del ministre d'Educació Ignacio Wert. Segons sembla, els propers cursos tindran menys assignatures i es faran més hores de matemàtiques i assignatures troncals, entre elles llengua estrangera. Aquesta notícia lliga molt amb la de la reducció de professors ja que impartir menys assignatures implica necessitar menys docents. 

Vist aquest desastre de xifres, el que esper amb candeletes és que una volta hagi passat el curs 2012/2013 i s'hagi començat a fer visible el gran error que és reduir tan radicalment el pressupost en educació el Govern sigui prou intel·ligent com per rectificar si és necessari.

Més informació al Diaro de Ibiza d'avui:

Las clases de primero de ESO tendrán 30 alumnos o más en los centros pitiusos

Postals literàries


[...] Cinquanta milles al sud vivia na Maria, a Formentera, la més petita i desacomodada, plana i ventosa, eixuta i escassa de totes les illes. Ella no tingué infància. De sis anys ja havia d'ajudar els pares en el conreu i el ramat. Ningú mai no li havia fet un regal, que els sous s'estalvien per a les viandes de la llar. Però els jocs van sempre lligats als infants i, encara, que de pobresa, ella i els de ca seva, n'eren rics, sempre hi havia temps per esbargir-se. No li mancava la imaginació de veure en les fileres de pedretes, les parets d'un corralet i en els caragols descolorits, les ovelles que pasturen.

A les illes els jugarois dels pobres els porta la mar. Per això moltes tardes, després dels dies de temporal, corrien la vora buscant quelcom estrany que els omplís el pensament d'esperança. A casa, dins una capsa de llautó, convivien en bona harmonia soldadets esguerrats, indis sense cavall, pilotes, rodets buits, surades, escuts de sèpia i un got de plàstic verd. Gaudia d'escampar-los pel pati i fugir de la realitat inventant disputes i diàlegs de reconciliació entre aquells personatges portats a volença de la mar.

Aquella tarda de setembre na Maria i el pare havien vorejat tota la costa entre es Mal Pas i es Còdol Foradat, quan, de sobte, la filla divisà entre les bardes d'alga un peuet despullat i brut. Un peuet de plàstic que li destravà el cor. Amb dos grapats desenterrà el cos malferit de la nina Caterina i, plena d'amor, la gronxà entre els seus braços i, amb veu melosa, li cantà cançons de bressol. Li embolicà el bracet romput amb el mocador de mà que la mare li posava a la butxaca. Li omplí el front de besades i li allisà els rínxols aixafats i aspres de salnitre. Per mor de la bellugadissa del descobriment, na Caterineta vessà pels forats dels ulls regalims de l'aigua que li havia inundat les cavitats interiors. A na Maria, li semblà que plorava i més se l'estimà. [...]

Fora peu, Neus Costa Mayans