dijous, 23 de febrer de 2012

UC debuta al Barna Sants

Ahir a la nit Uc actuà a Barcelona convidat pel Barna Sants actuant al Luz de Gas. El concert començà a les 21:30h i un amic i jo entràrem a la sala amb un preu de dos per un per la voluntat i avinentesa del taquiller, qui ens digué que ho feia per tal d'homenatjar els estudiants valencians que s'havien aixecat i revoltat. Una vegada vam ser a dins el concert va començar --després de sentir a parlar de Webber, Durkheim i Marx-- i va deixar tot l'auditori amb un molt bon gust de boca i amb ganes de sentir més Uc. 



Estigueren a l'escenari devers una hora i mitja i cantaren cançons que anaven des dels primers romanços que recolliren en el seu dia arreu d'Eivissa fins a cançons noves o bé que no havia sentides mai, encara. Tampoc no hi varen faltar els poemes musicats de Marià Villangómez ni Al-Sabini que tant caracteritzen al grup.

Realment ahir va ser un dia important per la música pitiüsa perquè després, una volta vaig haver arribat a Formentera vaig saber que enguany el premi Ramon Llull anirà a parar al grup formenterer Aires Formenterencs que rep aquest guardó per la seua implicació en la recuperació musical i poètica a Formentera.

dijous, 16 de febrer de 2012

Dijous Llarder i Carnaval

Avui és dijous llarder, és a dir, el primer dia de carnaval. Temps ha a les Pitiüses era cosa típica avui menjar  coca amb xinxarrons(1). Això de celebrar el dijous llarder és una cosa que ve d'antic aquí. Podem trobar documentada aquesta celebració al llibre Greix vermell i altres escrits, del formenterer Joan Castelló Guasch, que va ser un important folklorista i escriptor costumista d'origen formenterer i criat a Eivissa al llarg del segle XX.

Personalment trob aquest article apassionant, i no perquè digui grans coses sinó per la naturalesa amb la que explica obvietats que a dia d'avui no resulten sempre tan òbvies. El dijous llarder és molt celebrat a Catalunya, que l'anomenen dijous gras. Aquest dia ells el que mengen és coca de llardons, coca que els formenterers anomenam coca amb xinxarrons però que aquest llardó ha donat nom a la nostra versió del dijous gras.

Disfressa de galliner de la rua de Formentera del 2011.
Fotografia d'en Carmelo Convalia (Diario de Ibiza)
A més, així de forma molt subtil, és interessant marcar la crítica que fa en Castelló Guasch del franquisme, comparant-lo amb un Carnaval que durà quaranta anys, alhora que culpa aquest règim de matar el dijous llarder a les Pitiüses convertint una data de festa i un carnaval tan celebrat --com puguin ser el de Vilanova i la Geltrú, Sitges o Benicarló-- en una seguit de processions i privacions per corema(2) que no fotem, hi eren i hi són i per anar bé hi han de ser, el que es ve a dir, però, és que junt amb la litúrgia hi havia cants, balls, disfresses i una alegria que en Joan Castelló Guasch ens l'explica molt bé a: 

DIJOUS LLARDER
           Que suposam que vol dir greixós, sucós, gras. O sigui, de passar-ho bé i de no mirar gaire prim. Dia en què, un temps, es feien ses mones, aquelles coques, dolces o llises, amb un ou dret enmig (o dos o més), sencer, pintat a vegades. Més que una coca era un panet redó o llargarut, ben estufat. Era es berenar i sa bulla de grossos i petits. Avui aquí ja no s'estila i casi se n'ha perdut sa memòria; però si encara a Catalunya i, poc, a Mallorca. Però aquí també era dia de menjar ous. Sobretot en truita: amb sobrassada, amb xulla, amb formatge, amb faves tendres, amb pèsols, amb carxofes, amb espàrrecs...
         Era també es dia que començava sa setmaneta d'es Carnaval, sa de Carnestoltes, disfressant es al·lotets i ses al·lotetes, començall d'uns dies d'alegria de sa gent. Es passeig a la grossa p'es carrer de sa Font, es balls de ses nits en es Teatre Pereyra, es Teatre Serra i es Casino i, un temps, en es Círculo X, per acabar amb es ball de pinyata. Quatre o cinc dies de bulla p'es disfressos polits, d'un carrer o s'altre, ses colles cantants, paperines, serpentines, confetti, es jai "bunyolete", sa rua i ses carrosses a s'Alamera, Bromatxes, rialles. Tothom anava content.
          I es al·lots, darrera algun emmariol·lat(3) o alguna màscara estrafalària, que de tot hi havia, cantant aquella cançoneta:
Ja li vénen
ja li van,
per darrera,
per davant. 
O fent-los befa, cridant: En Pepe!... En Pepe!...
           Quan no eren es jóvens i ses al·lotes que donaven sa despedida a ses festes amb aquella altra cançoneta, tan enyoradissa:
Adiós, pobre,
adiós pobre Carnaval...
Jo em pensava menjar coca...
Jo et dic que no et farà mal. 
              Idò tot això, tan senzill, es va esborrar d'es calendari. Perquè es Carnaval era sa mare de tots es pecats, segons deien. I en canvi, hem vist un carnaval que ha durat quaranta anys, i dimoni i carn i pecats de tota mida i de tota faisó, casi cada dia i a tota hora. I mos volien fer creure que era sa corema purificadora, amb tots es seus dejunis i abstinències... 
              Però d'això, de sa corema, en parlarem un altre dia. Sense oblidar es cuinat(4).


Diario de Ibiza, 17-11-1977 
Gràcies a Déu, però, cada volta es torna a recordar més que Carnaval són dies de gatzara, de riure molt i de fer-la grossa. També torna a ser hora que es dijous llarder torni als nostres calendaris i el celebrem amb tot un ventall de truites, de les quals jo em qued amb la truita amb sobrassada, i de menjar coca amb xinxarrons. Sempre acompanyat amb un bon gotet de vi pagès. Vos heu fixat que al començall es parla de mones? A que encara també serà cosa de formenterers i eivissencs això de sa mona i no ho sabíem!


1.  xinxarró m. greixó, llardó. 
2corema f. Quaresma.
3.  emmariol·lar-se v. intr. Posar-se o vestir-se un emmariol·lo.
3". emmariol·lo m. Disfressa improvisada, sense cura, i per extensió, la persona que es posa aquesta disfressa.
4.  cuinat m. GASTR És un plat típic de la Quaresma, especialment de la Setmana Santa, present a quasi totes les cases de les Pitiüses. Els ingredients són: faves pelades i guixes -posades en remull la nit abans-, uns manats de bleda i de verdura, ceba tendra, nyora, sal, uns grans d'all acopats així com herba sana, també capolada. Els ingredients es van incorporant segons el seu temps de cocció. Es trempa amb un bon raig d'oli, sal i pebrera vermella. A l'hora de menjar-se, se sol amanir amb un raig d'oli cru i unes gotes de suc de llimó.

dimecres, 15 de febrer de 2012

Embarranca el Maverick II


El casc gris és el Maverick II, els cascs grocs són les
barques de salvament, el Salvamar i a dalt arribant, la
Marta Mata. Captura feta a les 21:47pm
A les 19:30h sortia el catamarà Maverick II del port de Vila amb vint-i-un passatgers i sis tripulants que es dirigien al port de la Savina. Devers les 20:00h el catamarà ha embarrancat a l'illa de sa Torreta, just enfront de s'Espalmador. Salvament marítim està treballant en el rescat dels passatgers i de la tripulació de la nau accidentada i sembla ser que la segona barca de salvament, la Marta Mata acabarà d'enllestir les tasques de rescat junt amb l'altra barca que fa ja més d'una hora que opera juntament amb un helicòpter. 

Totes les fonts fins ara indiquen que no hi ha ferits greus però podria haver-hi dues persones amb contusions lleus segons indica @RadioIlla. La flotabilitat del Maverick II no corre perill ja que no hi ha cap via d'aigua que dificulti l'operació de rescat. Pel moment pot llegir-se la notícia a l'Última Hora d'Eivissa i Formentera, al Diario de Ibiza i també ha sortit la notícia per Ràdio Illa que demà a de Far a Far (107.9fm o bé www.radioilla.com) posaran en antena tota la informació del succés.

Fa dos anys hi hagué un accident greu damunt la mateixa illa quan una zòdiac de guardacostes perseguia una barca de pescadors furtius i aquesta xocà contra l'illot. Els dos guardes sortiren disparats de la motora i caigueren damunt les roques i acabaren amb contusions i ferides molt greus. [Accident del 2010 Diario de Ibiza]



Fotografia del Maverick II sortint del port de Vila.
Detall d'on ha embarrancat el Maverick II. L'embarcació
accidentada és el casc gris que hi mig damunt l'illa de
sa Torreta. S'hi pot observar l'helicòpter Helimer211
que ha vingut des de Mallorca. Captura feta a les 22:59pm
Imatge del Helimer211

Colgados de Formentera

Fa cosa d'un parell de setmanes em recomanaren de seguir el blog Colgados de Formentera en un comentari que m'escrigueren a Un barco de jans a Formentera: coses que no passen enlloc més.

Colgados de Formentera [enllaç] és un blog que encara no té un any, va ser creat el juliol de l'estiu passat i ens mostra una Formentera que molt poca gent està avesada a veure si és que l'ha vista mai. Jo personalment a les úniques coves a les quals he entrat són la Cova de sa mà peluda, la Cova des francès, la Cova de sa màquina, la Cova des tabac, la Cova des cap... I just he tatat per fora la Cova de sant Valero, tot i que mai he arribat a entrar-hi. Per qui conega Formentera sabrà que cap de les coves que he esmentat tenen res a veure amb les de les fotos que els nostres amics de Colgados de Formentera pengen al seu blog.

Si la nostra illa és un paratge sorprenent i meravellós des de la superfície, un paratge a prou gros com perquè la majoria d'illencs encara no la coneguin tota en la seua plenitud, ara hi ha que sumar-li una nova dimensió: el subsòl de l'illa. Aquest és un món de grutes, estalactites, cambres subterrànies que han restat oblidades o simplement ignorades pels formenterers durant segles. La cova des Ca Marí, per exemple, ha estat descoberta recentment amb la perforació d'un pou. Aquest pou és l'únic accés a una cova que, com bé se'ns explica a Colgados de Formentera, té com una espècie de coralls de pedra que no saben explicar-se com s'han pogut formar. 

Formentera és un petit món concentrat en les mateixes dosis amb les que s'elaboren els millors perfums. Amb les imatges que hi ha a continuació queda comprovat que no és tot carcassa ni superfície sinó que a dins, al fons de l'illa s'hi amaga una altra Formentera subterrània que va molt més enllà de les conegudes coves d'en Jeroni, a les quals encara no he entrat mai, tampoc.
detall de la cova des Ca Marí

detall de la cova des Ca Marí
detall de la cova de Sant Valero
rappel dins de l'avenc des Mirador. 
detall de la cova de ses Mamelles


A partir d'aquest moment Colgados de Formentera es podrà seguir a partir de la columna de blogs formenterers d'aquest blog.

dimarts, 14 de febrer de 2012

Poesia formenterera amb acords de guitarra.


Feia dies que no escrivia gaire i no hi ha res millor que matar aquest silenci amb música, i millor encara si aquesta música és pitiüsa en tota la seva totalitat. Els poetes que han escrit les lletres són n'Esteve Portas i en Joan Morna. 

Projecte Mut és una formació molt coneguda per alguns pitiüsos i alhora molt desconeguda per altres habitants de les les dues illes. La feina que aquests músics eivissencs fan és la següent: tresquen i ho mouen tot buscant poetes pitiüsos per tal de demanar-los poemes per musicar. Una volta tenen els poemes es posen mans a la partitura i no paren fins que un bon dia, així com qui no vol la cosa, treuen a la llum un nou disc. En aquesta ocasió ha sét Corda i poal, el segon disc del grup i hi figuren, entre les diverses peces i cançons, dues cançons escrites per poetes formenterers.

Projecte Mut a Formentera és un grup que no és gaire popular, rarament se l'escolta, casi no se'n sent a parlar i molt menys pot comprar-se la seua música. El contrari passa a Eivissa, illa on gaudeix d'una popularitat ben guanyada i merescuda i on no és mica difícil trobar la seua música. 

Au idò, a dar-li al play!


[escrit per Esteve Portas]

[escrit per Joan Morna]

dissabte, 4 de febrer de 2012

Any de neu, any de Déu

Avui no escriuré gran cosa, preferesc que ses imatges parlin elles totes soles. Es veu que nevar no ha nevat gaire. Mentre feia bona part d'aquestes fotos sí que anaven caient borrellonets de neu però cap d'ells ha arribat a agafar. Això sí, feia un fred que tallava!











video

Any de neu, any de Déu.

El 7 a les 6 de febrer.

Un diumenge més a can Toni torna a haver-hi El 7 a les 6. Així que si hi podeu anar, no hi falteu. El programa d'aquest mes de febrer és més que interessant alhora que actual i fins i tot polèmic. Es debatrà al voltant de la nova ordenació territorial a la taula rodona d'Illa Utopia i els altres dies l'oferta cultural reactivarà els sentits de qui hi sigui i ho vegi. I és que ara els diumenges són així, són diumenges de cultura a can Toni.


divendres, 3 de febrer de 2012

Formentera a l'entrelínies.




·   ·   ·

El vídeo que acabau de veure és un vídeo que l'entrelínies ha gravat a casa, a Formentera. Ja fa uns quants mesos que va ser gravat i que es va emetre però, per unes coses o altres l'he descobert ara, tot començant aquest 2012. 

No puc dir que sigui un vídeo perfecte ni molt menys. Trob que dóna bastanta més importància a fets superficials del lloc i a gent arribada de fora que no a l'illa real i als seus habitants. Així i tot està clar que mostra una Formentera que de cara a l'exterior ven: una Formentera idealitzada (que a veure, no fotem, aquesta Formentera també existeix!) que es mostra plena d'un esperit hippy que perdura des dels anys '60 fins ara. 

Per sort, però, no només s'ha caracteritzat la Formentera inventada pels nouvinguts que han arribat buscant un paradís hippy o pelut, com anomenam molts de formenters aquest tipus de vida de discoteques i ambients alternatius ambientats amb els anys '60 o '70 sense haver-los arribat a viure. Molts dels que venen a fer el pelut a Formentera són gent que mai ha conegut la moguda hippy que hi hagué a Formentera i que venen amb una idea idealitzada. Són neohippies  i donen una personalitat a l'illa molt característica i singular. A jo personalment m'agrada. 

Com deia, no només es mostra aquesta illa aïllada del món en que els ideals del fes l'amor i no la guerra són els pilars fonamentals per erigir mercats i discoteques, no. També apareix una Formentera pescadora, una Formentera marinera en la que prenen molt de protagonisme els fars i la gent que hi ha al darrere per mantenir aquest estil de vida més propi d'una illa. El vídeo deixa ben clar que la pesca no és la principal economia de l'illa avui en dia sinó que ho és el turisme. El turisme és el motor principal del lloc i aquest turisme arriba a Formentera per la qualitat de les seues aigües, de les seues platges i per l'illa que el turista es troba: una Formentera que combina aquest esperit hippy comentat amb una Formentera tradicional en la que es comencen a treballar de nou les salines (tot i que molt, massa poquet), es pesca, s'hi veu una mica de bestiar i el contacte amb la natura i la dimensió agrícola de l'illa és encara perceptible i palpable sense dificultat.

Però vull deixar clar que el vertader esperit de Formentera no és l'esperit hippy ni molt menys! Formentera és un lloc normal i corrent, amb un ambient enfocat a l'agricultura i la pesca que es veu eclipsat pel protagonisme del turisme en els mesos més càlids de l'any. I aquests turistes venen encegats per una Formentera aturada en el temps que disposa de grans platges; d'un paisatge mica pitjor que els paratges caribenys i d'un clima realment agradable. Però l'autèntica Formentera és la dels formenterers i està clar que els formenters no som ni hippys ni persones aturades en el temps, som gent normal i corrent que en comptes de viure al continent hem nascut i crescut a una illa, que no és més que un continentet en miniatura. I com a lloc normal disposam d'escoles, instituts, farmàcies, carreteres, hospitals, govern propi, etc. Just igual que qualsevol altre lloc del món. Formentera només es diferència de la resta del món perquè és més guapa, no perquè visquem diferent.

Un detall que m'ha agradat és que al vídeo plogui. Efectivament l'illa no és un lloc on sempre hi fa sol i temps de platja. Déu mon guard de tal clima! Formentera és un lloc de terra normal i corrent, més polit que molts d'altres però tal volta més lleig que algun possible indret determinat. I com a terra normal i corrent que és també hi plou, hi bufa el vent i tal volta avui o demà ens hi nevi. 

En fi, us engresc a que mireu el vídeo i comenteu el que vos hagi pogut semblar, tant als que coneixeu l'autèntica Formentera com als que no. Tot això que he escrit no són més que idees desordenades que m'han anat venint així com avançava el vídeo. La seua redacció no pretén ser una gran entrada, simplement són notes preses que pos en comú amb qui tengui la paciència de llegir-me.