dimarts, 31 de gener de 2012

Episodi de Poblet

video

Mai m'havia sentit tant lluny del món i alhora tan a prop de casa com aquests dies que he passat a Poblet, envoltat de murs plens d'història, frares, gats coa-torts i un silenci violat només pel cant d'alguns pardalins, les campanes i la grava delatora que envoltava l'hostatgeria. Arribar a Poblet és bo de fer, no requereix més cosa que aixecar-se del llit ben de matí, a prou com per agafar un tren a les 6:50 del matí, baixar a l'Espluga de Francolí, aturar-se a una cafeteria on a les pizzes les anomenen pitza a endrapar-hi un bon panet de fuet, i caminar sense tenir el rumb gaire clar cap al monestir.

vista de Poblet arribant al monestir. Les vinyes són de Torres
Una volta dins del monestir coneguérem el fill de Paco Martínez Soria, que és el frare hostatger, el pare Paco, que és un home tremendament xerraire i nerviós. Ens féu parar la taula a tots els hostes des que arribàrem fins que partírem. A més, és un home molt profund amb qui les estones passades junts són realment agraïdes. El pare Paco ens mostrà les nostres cel·les -amb uns llits comodíssims- i ens mostrà la rutina bàsica per no destorbar la pau del monestir. La clau per sortir-ne airós és el silenci i el do de la imitació. Només calia fer el mateix que feien els monjos. Si ells a l'oració del migdia s'asseien, un s'asseia; que feien una reverència a l'altar, doncs una reverència. Que parlaven i bromejaven, se somreia i es bromejava.  


Amb aquestes pautes bàsiques ja explicades un pot sobreviure sense perills ni esforços dos, tres, quinze dies sense problemes a Poblet. Hi ha que recalcar que els monjos són extremadament silenciosos i, en ocasions caricaturescos. Poblet té ara mateix 35 monjos, i entre ells n'hi ha de joves rodonets i nerviosos com ho era el jove frare valencià que ens obrí les portes de Poblet; com també d'alts, i seriosos que caminen capbaixos sense moure els braços per res del món i a una velocitat mitja de tres passos de tortuga per hora, com era el cas del fra Maur. 

El moment en que eren més observables era durant els àpats. Allí tothom hi menja en silenci i mitjanament ràpid. Déu mos guard d'acabar el darrer! A jo em passà el primer dia a l'hora de dinar i és una situació realment incòmoda. Mai oblidaré la tensió amb la que vaig pelar aquella mandarina un cop la música -sonava Johannes Brahms- ha finalitzat i tota la comunitat monàstica i els hostes estan pendents d'aquesta mandarina i de la via que un fa menjant-se-la per tal de sonar la campaneta que marca el final de l'àpat. Ara bé, als monestirs s'hi menja molt i molt rebé. A la taula mai no hi falta ni el pa ni el vi i la dieta és variada, rica i saludable. Vaig trobar curiós el respecte que tenen per la carn, només se'n menja quan és una celebració especial i els diumenges. 

Monjos de camí a la capella de sant Esteve.
Resar s'hi resa molt a un monestir, passàvem unes quatre hores de mitjana resant cada dia. Així i tot no se'ns  va fer tan dur com creiem que se'ns faria. Les oracions solien ser salms i càntics que anaven acompanyats d'un seguit de rituals que els feien bastant amens i ajudaven a connectar amb el si més profund d'un mateix, com si de mantres es tractàs. 

Entre àpats i resos hi havia intervals de fins a tres o quatre hores en que els hostes podíem dedicar-nos al nostre propi recolliment i aprofitar per llegir, escriure, baixar a l'Espluga, passejar per les vinyes o per les entranyes del monestir, etc. Jo he dedicat les hores sobretot per passejar pel monestir i veure'l el més a fons que m'ha estat possible i de pas conèixer una mica la vida dels monjos. Amb tres dies vaig acabar que ja n'hi havia uns quants que em saludaven només veure'm. Ens mostraren així mig d'amagat les masmorres medievals que hi havia hagut a la muralla del monestir; el pou de gel; l'antiga infrastructura vinícola, etc. Hi ha que dir, però, que encara m'han quedat molts de racons per visitar! Per començar em queda pujar a dalt de tot del cimbori. 

Sarcòfag de Jaume I, Pere III i Ferran d'Antequera

Un dels descobriments que més il·lusió ens va fer an en Genís i a jo va ser el de veure les tombes dels reis d'Aragó. Passejàrem entre les despulles d'Alfons el Magnànim, de Jaume I, de Pere III, de Joan I, de Joan II, d'Alfons el Cast, de Ferran d'Antequera i de Martí l'Humà i el seu fill legítim Martí el Jove que morí abans d'arribar a regnar. Les tombes van ser destruïdes de mala manera després de la desamortització de Mendizábal per anarquistes que hi buscaven riqueses. Gràcies a Déu han pogut ser reconstruïdes tot  i que no està clar que els ossos siguin els pertanyents a cada rei. Conta la llegenda que al sarcòfag del rei En Jaume hi ha dos cranis. 

M'agradaria destacar l'austeritat amb la que es viu al monestir. L'ordre cistercenca és una ordre que començà com una escissió dels benedictins que reclamaven una vida més austera i més propera a la vida i obra de Jesús. L'ordre cistercenca és una ordre religiosa de monjos i monges que viuen d'acord amb la naturalesa, treballen el camp i són altament ecologistes. A dia d'avui el monestir es troba en plena revolució ecològica: les dutxes són tan especials que ionitzen l'aigua de tal manera que no hi ha que mester sabó per fer-se net i, el millor de tot és que un surt de la dutxa net i no put gens ni mica! Les muralles i la majoria de llocs que requereixen llums exteriors es carreguen durant el dia amb petites plaques fotovoltaiques i així un llarg etcètera. Els monjos consideren que si avui en dia l'ecologia es considera una cosa important ells com a cristians han de donar exemple i pujar-se també al tren de l'ecologisme. 

L'ordre cistercenca és una ordre religiosa molt oberta que ha sabut entrar al segle XXI adaptant-s'hi perfectament sense perdre el sentit i la forma de la seva ordre. 

diumenge, 22 de gener de 2012

Un parell de mots i no més (VI)

Nom formenterer: carnera
Altres noms: Ø [és comú arreu dels territoris de parla catalana]

La carnera és l'àvia de les neveres que hi ha avui en dia. Solien estar penjades d'una perxa o de la peret i  es feien servir per guardar-hi algun plat de menjar, el formatge, etc. Per tal que els aliments estassin ventilats i alhora no hi poguessin anar les mosques ni qualsevol altre bitxo. Un ús actual que arriba a tenir aquest armariet és per secar-hi peix en petites quantitats.


Nom formenterer: parrera
Altres noms: Ø [el seu ús és gairebé exclusiu de Formentera per tant parrera és la forma correcta i legítima d'anomenar aquest artilugi arreu dels territoris de parla catalana]

La parrera és un arbre sec, sovent es tracta de savines, que se sol trobar a la vora de la mar, dret devora barraques de pescadors. Pel torrent de s'Alga o bé per es Caló encara és fàcil trobar parreres en funcionament, entre altres indrets de l'illa. 

La finalitat de la parrera és penjar-hi peix per tal d'assecar-lo i fer peix sec, que és un aliment molt  preuat en la gastronomia formenterera. No serveix qualsevol tipus de peix per fer peix sec, no. És necessari que sigui de peix d'escorxa, cartilaginós. Els peixos més utilitzats són rajades i clavells, tot i que també poden utilitzar-se corsanes, tremoloses, romegueres, mussoles, etc.  

(V) gats virats i serranets
(IV) desnegrar i embrunir
(III) empossiblar i servar 
(II) grimaldo i fonyar/calgicar
(I) xoroiana i al·lero

dissabte, 14 de gener de 2012

Obesisme il·lustrat a las Arenas


Obeses és el major descobriment que  he fet des que ha començat l'any. És un grup osonenc que ha aconseguit superar i quedar per damunt de qualsevol gènere musical existent. El cantant és Arnau Tordera i tot i no ser gaire assidu a twitter sí que és un sibarita que ho dóna absolutament tot en els seus concerts. Ahir actuaren a la sala FNAC de las Arenas. Vàrem ser tan afortunats que el concert va ser gratuït i tot! 

A part de les seues particulars lletres i melodies de tenor, i en ocasions de castratti, el que dóna el toc estrany al grup són sobretot el cantant i el teclista amb el seu vesturai i el teatre que fan una vegada són dalt l'escenari. Sovent el teclista vesteix amb monos i en té de tota mena: des de monos de dues peces fins a monos d'una sola peça com els dels mecànics però tot recobert d'uns i zeros imitant algun codi binari friki. El cantant, en canvi, sempre vesteix amb escots atrevidíssims i calçons estrets estretíssims que li ben marquen el paquet, que per cert no és cap paquet barroc. 

Obesisme Il·lustrat és el primer disc que ha tret al mercat Obeses tot i que ara ja estan començant a treballar en un segon disc que només ells i Déu saben quan sortirà. En aquest disc s'hi troben cançons amb títols com Els llavis xops de plors, El tocador de senyores, Pa amb tomàquet, Tan afortunats, Per què hi ha obeses?, L'aria du l'hermafrodite, Ell no era un cowboy, La millor cançó d'amor mai concebuda, etc. 

Obeses no és per res del món un grup que mereixi ser escoltat una vegada i prou. És un grup que s'ha de digerir per tal de ser entès, la qualitat musical i escènica del grup ja es deixa notar arreu de Catalunya i també a escala mundial, segons diuen ells. El cas és que estan tenint un fort reconeixement musical i artístic al haver sortit en algunes edicions de la revista musical Enderrock i haver guanyat el premi Ovella Negra Rock.

Jo us anim a clicar el da-li al play i a escoltar alguns temes d'aquest grup tan inclassificable i singular. Nyam nyam!


dijous, 12 de gener de 2012

Noves caselles a la declaració de la renta?


Fa un parell de setmanes començà a circular per la xarxa una recollida de signatures per crear una nova casella a la declaració de la renda a les aportacions voluntàries per finançar la Investigació Científica Aquesta idea ha sét impulsada pel propietari del blog Resistencia Numantina. Actualment es pot destinar un 0,7% voluntari de la declaració de la renda a l'Església Catòlica o bé a finalitats Socials. Aquesta iniciativa ha sét impulsada per un científic jove que després de veure les retallades anunciades pel govern actual a la investigació científica espanyola. Les retallades desgraciadament no afecten només a l'avanç científic. Educació, infraestructures, serveis socials, sanitat, etc. són alguns dels molts camps que es veuen afectats per la manca de fons.

La possible introducció d'aquesta opció a la renda porta a la formulació de dues qüestions. De quina investigació científica estam parlant? A què afectarà aquest fet? Actualment bona part dels fons recollits van a finalitats socials, ja siguin impulsades per laics o religiosos. La introducció d'una nova casella farà que persones que fins ara no n'emplenaven cap comencin a contribuir i emplenin la nova casella, però també hi haurà molta gent que deixarà d'emplenar-ne alguna de les ja vigents per emplenar la científica. Això significa menys ingressos a ONGs i a labors socials de tota mena. A més a més, aquesta nova renda ajudarà a que es desviïn fons públics a entitats privades ja que bona part de la investigació científica està duta a terme per empreses privades soles o en col·laboració amb universitats, que són les principals beneficiàries de la inversió científica que fa l'Estat cada any en els seus pressupostos.


A més, quina investigació científica interessa a la majoria de ciutadans? La investigació mèdica per combatre, per exemple el càncer o el VIH són punts que la renda actual ja els té presents a la casella d'Afers Socials. La recerca d'H20 a l'espai, de nous planetes o de vida extraterrestre; o la tecnològica, que busca nous materials i com millorar els ja existents, són àmbits molt importants però no han d'anar en detriment dels béns socials que ha de garantir un estat de Benestar com el nostre. Quan un té mal de queixal, o es passa quatre hores a Urgències esperant ser atès o té els fills que s'han quedat sense plaça a l'escola aquest un no pensa en investigació científica. Ja posats es podrien posar a la declaració de  la renda també les caselles respectives a Educació, Sanitat, Infraestructures, Transport, etc.

El que ara tenim a la renda és el següent: dues opcions voluntàries, una que va destinada a l'Església i l'altra que va destinada a Afers Socials. El patrimoni històric, cultural i artístic de l'Església ja sigui monumental o no (catedrals, ermites, seminaris, cases parroquials, museus, incunables, quadres, retaules, etc.); el manteniment d'ONGs religioses com Cáritas o la Creu Roja i d'equips de missioners que van a llocs com Haití o Burkina Faso; els menjadors socials, etc. tenen una despesa brutal cada any en despeses d'àmbit social en general que se pot ajudar a finançar a través de la renta. L'opció d'Afers Socials destina els diners a la posada en marxa de més de 400 ONGs que tracten de radicar la pobresa o la violència domèstica. Cada any ajuden a més de 5.000.000 de persones en tot l'Estat. A més a més l'opció d'Afers Socials ja beneficia directament la Investigació Científica, però la investigació que realment pot afectar a les persones, la investigació mèdica.

Coses més intel·ligents a l'hora de canviar la declaració de la renda seria afegir les graelles de les principals religions practicades a l'Estat a la declaració de la renda. De tal manera que l'Estat, essent laic, no tingui una religió en primer pla i les demés estiguin en un segon pla, en una clara relació de desigualtat.




El tiempo de las lagartijas

video

Lucía y el sexo, de Julio Medem o L'illa de l'holandès, novel·la del valencià Ferran Torrent portada a la gran pantalla per Sigfrid Monleón, no són les úniques pel·lícules que s'han rodat a Formentera,  no. El tiempo de las lagartijas va ser una pel·lícula de Xavi Gaja que es rodà l'any 1994 a Formentera. És una de les grans oblidades de la història filmo-gràfica de Formentera i en gran part és perquè no s'arribà a acabar mai de gravar, és una pel·lícula inacabada.

El vídeo que hi ha aquí penjat és el tràiler fals que ha preparat Xavi Gaja que se'l sent resumir l'argument del film i mentre, es veu com era la Formentera de fa divuit anys. La Formentera de quan jo només tenia quatre anys.

Tenc entès que aquest dissabte Xavi Gaja parlarà de com es va rodar El tiempo de las lagartijas i de per què no s'arribà a acabar mai el rodatge. Ho farà al setmanari radiofònic L'Illa del Tresor, a Ràdio Illa. L'illa del Tresor se pot sentir a partir de les 10 del matí tots els dissabtes a  www.radioilla.com o bé seguir-se a través del dial 107.9 fm si sou a Formentera.