dilluns, 28 de març de 2011

Moments barcelonins (I)

La cervesa de
la Vall d'Albaida!
Després d'un dia i mig passats per l'anècdota i la novetat puc dir que les idees ja han estat suficientment ordenades com per immortalitzar-les en aquesta pellerofa electrònica de sargantana. 

Després de passar el diumenge per Terrassa amb en Joan i na Laia & famlily. Per sort nostra a l'hora de dinar hi hagué un arròs caldós boníssim! I després de veure Orígen [quin film! un dia li dedicaré unes línies, potser] els tres al sofà, en Joan i jo ens encaminàrem cap a Barcelona de bell nou.

Quina sorpresa la meua, quan vaig rebre, ja a la ciutat Comtal, un missatge de mòbil del meu amic en Pep de Son Cervera. Havia vingut uns dies a Barcelona i em va proposar de veure'ns una estona. Dit i fet, al cap d'un parell d'hores més tard (havia de posar-me al dia amb un parell de treballs i exàmens) quedàrem per sopar a un libanès barat de Gràcia i férem una aigua de València i una cervesa a La Terreta. Quina cervesa, quina cervesa! Cerveses Lluna. Vaig beure'm un exemplar com el de la foto: una cervesa artesana el·laborada a partir d'ingredients ecològics a la població d'Agullent, a la Vall d'Albaida i etiquetada amb un valencià perfecte i deliciós com la mateixa cervesa. 

La llàstima de tot això que he contat és que de tornada al pis vaig agafar fred i avui tinc el coll una miqueta ressentit. Esper que sigui quelcom passatger. I per fi arribam a la data d'avui. Dir que he estat despertat per una trucada inesperada: en Pep de Son Cervera em telefonava des de terra. Havia perdut l'avió. Així que al matinet d'hora ha tret bitllets per aquesta tarda des del meu ordinador i m'ha acompanyat a classe essent alumne de la UB per unes hores. 

CONTINUARÀ...

Publicitat


[Publicitat enganyosa]


Un...

...i dos!

Moments barcelonins (II)

...CONTINUACIÓ essent conscient que les segones parts mai foren bones.


En ser que hem sortit de classe ens hem trobat amb una amiga mallorquina de'n Pep que enguany està fent un Sèneca a Barcelona, de filologia. Així ha estat com, pujant tots tres Aribau amunt, ens hem acomiadat ja que en Pep partia amb na Margalida, que és com se diu l'amiga.

Una vegada a casa, haver dinat una mica i mirat un parell de capítols de Futurama (he començat la segona temporada), he fet la migdiada que, de iure, m'atorgaria una cara exempta de marques de cansament o mal dormir. Ca! Podeu pensar! De facto només m'ha servit per despertar-me tot escabellat i a últim moment! Així que he sortit de casa com un coet fins arribar a C/Muntaner 200! A renovar-me el dni! 

Al començament tot ha estat arribar i moldre, tenia hora demanada, així que m'he assegut i he començat a jugar amb el meu tiquet C888: la clau cap a una documentació nacional d'identitat vigent i en regla. Però tot plegat no ha estat més que una burla que els déus m'han fet. En sortir C888 a la pantalleta se m'ha colat una dona que tenia el mateix número que jo. Res, cap problema, he esperat a que em tocàs. I això que arrib a la tauleta que m'obriria les portes de la legalitat espanyola que em peg de morros contra la incompetència de la comissaria d'Eivissa. A Barcelona? Sí senyors, fins allà ha arribat la reputació d'aquella comissaria. 

Resulta que ara fa cinc anys vaig renovar-me el dni a Eivissa i, quan me l'entregaren, no es recordaren de marcar als ordinadors policials que el meu dni ja havia estat entregat en el seu moment. Resultat: al programa apareix el meu dni com a no recollit i, a causa d'això, el programa l'ha bloquejat de tal manera que no puc renovar-me el dni fins que no es desbloquegi. 

Així que m'ha tocat tornar a esperar mentre provaven de posar-se en contacte amb la central d'Eivissa. Les persones que estaven assegudes a prop del succés estaven altament intrigades i no s'han estat de preguntar-me que com era que no em renovaven el dni (i després el tafaner sóc jo) i quan els ho he explicat... Hauríeu d'haver-ho vist, tot de gent escoltant més o menys dissimuladament i preguntant-me si era d'Eivissa o de Formentera. Quan han sabut que era de Formentera han començat a explicar-me, un parell de persones, les seues vacances a l'illa. Tothom ha estiuejat a Formentera! 



Però tornant al dni, d'aquesta petita desventura se n'ha encarregat un policia molt amable que, després d'una estona d'espera, m'ha explicat que estaven provant de trucar a la comissaria eivissenca i ningú els atenia. Semblava com si no hi hagués ningú, allà. Explicant-me això ha deixat anar un comentari que venia a dir que amb la d'Eivissa ja hi estan avesats, a aquestes irregularitats. 

Conclusions:
* Demà hauré de tornar C/Muntaner 200 per veure si han aconseguit desblocar-me el dni des d'Eivissa. 
* Si em llegiu des d'Eivissa: robau i faceu melindros i altres trapelleries! Ara bé, que sigui a la tarda, que els de la nacional no treballen.

divendres, 25 de març de 2011

Canviam la Constitució?

extret del Diario de Ibiza del 25 d'abril del 2011


Per qui no sàpiga què són es Freus:

Es Freus és l'estret existent entre l'illa d'Eivissa i Formentera constituït per diversos passos separats per illots. És el pas obligat entre el port d'Eivissa i el de la Savina. Antigament, i de cert ús entre els formenterers, es Freus eren anomenats ses Portes. A Eivissa hi ha la torre de ses Portes, que temps ha vigilava tot el pas des Freus a l'aguait dels estendards pirates. Avui en dia tota aquesta zona forma part de la reserva marina del Parc natural de ses Salines. 

diumenge, 20 de març de 2011

Ses cabres des Vedrà · Nuclears

Extret del Diario de Ibiza del 20 de març del 2011

dilluns, 14 de març de 2011

Boc-segalles i grimaldos.

Ahir a les X Olimpíades no només hi vaig riure molt sinó que també vaig aprendre-hi paraules noves molt formentereres. Aquestes són, com és bo de deduir grimaldo i boc-segalla

El grimaldo és un crustaci marí semblant a la llagosta. Té unes pinces enormes i diria, tot i que ara mateix no n'estic segur, que té una pinça més grossa que l'altra. La seua carn és molt apreciada, fàcilment pot trobar-se en arrossos o calderetes. Al grimaldo també se'l coneix com a llamàntol. En castellà se li diu bogavante

Grimaldo
L'altre mot ja m'és més mal d'explicar. Un boc és el mascle de la cabra i un segall o segalla és una cabra jove tot i que també se li diu segalla a la cabra que té, per funció principal, la cria. Aquesta segona accepció, la de la segalla com a cabra de cria, és la que ens interessarà de cara a l'explicació. Ara ja tenim el boc i la segalla i si ho ajuntem formam el substantiu boc-segalla. És una paraula vulgar i políticament incorrecta per anomenar a un jove efeminat (que no vol dir homosexual) o a una al·lota que sigui bastant basta i masculina, a qui en castellà diríem marimacho. Idò en el meravellós català de Formentera, el formenterer, existeix la paraula boc-segalla per definir a una al·lota que sembla un home o viceversa. 

Exemple masculí de boc-segalla

En Superprats

Extret del Diario de Ibiza del 14 de març del 2011

diumenge, 13 de març de 2011

X Olimpíades pageses de Formentera

.

Aquests dies a Formentera s'han estat celebrant les X Olimpíades pageses al Pilar de la Mola. Aquest any, igual que els anys passats, ha tornat a ser un èxit rotund amb la xacota de dissabte que acabà vers les tres de la nit i el bon temps que avui ha acompanyat la diada amb l'inici dels Jocs. 

Enguany he acabat participant-hi i tot! Resulta que una de tantes disciplines olímpiques que tenim, els joves d'esperit noble i esportiu de l'illa, són les curses de civera carregades amb  paques de palla. He descobert que aquest noble esport no és el meu fort tot i que en la competició hem quedat tercers, na Jessica Tur i jo. És mundialment sabut que una civera carregada és impossible que una persona tota sola puga dur-la. Però per qui no ho sàpiga, hi ha moltes altres disciplines a banda d'aquesta a l'illa. Per exemple el tir amb bassetja, els concursos de vins, formatges i olis amb denominació d'origen formenter, el joc d'estirar la corda, concursos d'ucs, el barrinol, etc. Després d'això i de saludar a mitja Formentera; d'haver-me fet autèntics farts, entre ahir i avui, de sonar i ballar; de menjar paella i beure algun gotet de vi pagès, cafè caleta i alguna que altra cerveseta, he de dir que chapeau! I que Déu faça que puga tornar a assistir-hi l'any que ve.

Na Geno i en Simonet glosant a s'Olimpíada  de l'any passat.

dilluns, 7 de març de 2011

Perpinyà i altres macerats.

El cap de setmana en qüestió no comença amb grans bacanals carnavalesques ni res per l'estil. Comença amb una breu visita a la capital del Rosselló: Perpinyà. El cas és que la capital nord-catalana havia preparat un dictat en català pel 5 de març i per casualitats de la vida  vaig trobar un autobuset que ens hi podia portar (a na Laia i a mi)  per un preu raonable. Així va ser quan a les 8:30h del matí ens trobàrem amb els nostres companys de viatge i ens encaminàrem cap a Perpinyà, apellada històricament com Perpinyà la fidelíssima vila per Joan II després de repel·lir estoicament un atac francès. 

 
Vista des de la torre de l'homenatge:
la muntanya del fons és el Canigó.
Així va ser com una mica abans de les dotze del migdia arribàrem i visitàrem el castell dels reis de Mallorca. Era una fortificació polidota, les muralles s'assemblaven a la murada d'Eivissa amb la diferència que la perpinyanesa està feta de maons vermellencs. Una vegada a l'interior del castell percebérem que havia estat restaurat amb no gaire gràcia ni pressupost. Des de dalt de tot de la torre de l'homenatge podia veure's el Golf de Lleó a l'horitzó i si hom mirava cap a la contrada es topava amb un magnànim Canigó nevat.

La visita més interessant va ser la del centre de Perpinyà, lloc que visitàrem tranquil·lament a l'hora de dinar. Ens retratàrem amb el Castellet al fons i visitàrem també la catedral de Sant Joan. Darrere del Castellet hi havia un mercat amb mels i un fotimer de dolços. Allà, vist que la comunicació en francès no avançava entre un dels venedors i jo, el venedor em digué els preus en italià i en aquell precís instant començàrem a conversar i regatejar tots dos amb un italià mal xampurrejat. Una volta comprats un parell de pans de figa un dels altres venedors, que abans estava ben entretingut tastant mels, ens preguntà si érem mallorquins i acte seguit començà a parlar-nos amb el peculiar accent català del Rosselló.

El Castellet. Al darrere conversàrem amb en Tocabens.
Arribàrem a la catedral de Sant Joan Baptista on trobàrem la tomba del rei Sanç I de Mallorca, nét de Jaume I. Després de passejar una mica més i haver dinat, arribàrem al Palau d'Exposicions, que és on es feia el dictat en català on, per sorpresa nostra, havia estat escrit per l'home amb qui havíem parlat de vora del Castellet! Al dictat hi participaren més de tres-centes persones, la majoria d'elles nord-catalanes, i va ser dictat meitat i meitat per una senyora perpinyanesa i n'Òscar Dalmau, presentador d'El Gran Dictat a TV3. Va ser una experiència molt curiosa i divertida. Allà tornàrem a enraonar amb l'home del Castellet i coneguérem a una senyora molt alegre del Vallespir. Ens regalaren un llibre a cadascú a escollir entre una quinzena de publicacions diferents que hi havia a sobre d'unes taules. El llibre que em vaig quedar és de'n Joan Tocabens que, un cop tornats a Terrassa descobriríem que en Tocabens i l'home del Castellet eren la mateixa persona i uns dels escriptors més reconeguts de la Catalunya nord. Quina sort! ^_^

Al fons: el Castellet. El riu que hi passa és el Tet.
a Catalunya hi ha el riu Ter i a la Catalunya nord,
el Tec i el Tet