dimecres, 9 de novembre de 2011

Nits de poesia

"Tornant d'Ègara" varen ser les primeres paraules que sortien dels meus llavis una volta vaig haver-me presentat davant de tothom que assistí a la lectura poètica de la XIV edició de Solstici d'Estiu a Barcelona, acompanyat per en Pau Vadell i na Jèssica Ferrer, dos poetes dels cinc que hem format part de la vigent edició de Solstici d'Estiu i per figures com Pere Bonnin, Toni Caimari o Francesc Garriga

Tot anà sobre rodes, va ser una lectura poètica molt agradable i dinàmica. L'enllestírem bastant rapidet, així mateix. Així que dubt que pogués arribar a fer-se desmesuradament pesat per qui ens escoltàs. Una volta es va haver acabat tot vaig estar parlant amb Francesc Garriga una estoneta abans d'anar a sopar amb els poetes, en Toni Caimari i Pere Bonnin. El polp no va ser comestible, per sort la resta de menjar va ser molt bo. 


Em va alegrar molt veure entrar en Sergi Rocamora que va venir a escoltar-me i tan content mateix estic d'haver compartit aquest moment amb els altres poetes i més gent que vaig conèixer-hi. Dels records que s'han anat incloent aquí en forma de memòries sargantanòfiles, aquest és un dels que trob més enriquidors.

El magraner
Generós pren comiat de l'estiu
i tenyeix de roig el gairebé extint
fullam que el cobreix. I el seu fruit eixint
de la ramera amb un posat altiu,

amb el primer tacte d'un cel que plora
la pell s'humiteja amb l'aigua esperada
i queda dolçor, oberta i badada.
I amb el seu fruit captiu mostrat enfora,

atrets pel seu color, les mans dels joves,
amb els dits rodejant-ne les escloves,
voregen delicadament el fruit

i l'esberlen suaument pel punt badat.
I els llavis, en tastar el gust vedat
del fruiter, s'alcen al cel d'un descuit.


Ombra d'estiu
La frescor corre
i fa ballar les fulles
davall de l'arbre
creant jocs de llums i ombres
que cada instant canvien.