diumenge, 27 de febrer de 2011

Don Joan i Don Ramon, romanç eivissenc, a l'Alguer.

Qui més qui menys ha sentit a dir que a Sardenya hi ha un lloc on s'hi parla català. Idò això és cert, i aquest lloc és l'Alguer. És un català que tal volta en el primer moment d'escoltar-se, al no estar avesada al seu peculiar accent sarditzat, costi una mica d'entendre; però això no és problema, al cap de no res pot entendre's a la perfecció. 

Com a estudiant de filologia que sóc m'estaria lleig que digués això i no fes una mínima explicació de com ha arribat la llengua allà ni com ha acabat parlant-se així com es parla, tot i no ser el tema on vull acabar arribant. El català arribà a la ciutat de l'Alguer a mitjan segle XIV  a partir d'una forta colonització des de Catalunya. Hi ha que dir que tenen algunes semblances amb el formenterer. Tant en l'alguerès com en el formenterer, quan una persona no és gaire espavilada, diem que és bamba que curiós, el corrector del bloc em marca tonto com a falta i en canvi, bambo o bàmbol m'ho marca correctament. I una altra semblança molt notable són els verbs, tant els algueresos com tots els illencs conjuguem els verbs igual, dient jo estim, tu estimes, ell estima, ns. estimam, vs. estimau i ells estimen. I les principals diferències amb el català general és que a vegades on diem -r- diuen -l- i viceversa i diuen, per exemple: gelmana, en comptes de germana. Sabent això i que està fortament influenciat, l'alguerès, pel sard; ja es té la introducció bàsica de perquè es parla així a l'Alguer.

I ara, si tornam al tema que m'ha animat a escriure aquestes línies, fa un parell de dies vaig descobrir que a l'Alguer hi ha un cantant que es diu Claudio Gabriel Sanna que canta cançons en alguerès. Vaig trobar-lo de casualitat, resulta que, per via del facebook vaig veure que uns amics anaven a un concert seu que feia a Barcelona i penjaren un vídeo amb una cançó seua. I mare de Déu quina cançó! El conegut romanç eivissenc i també de molts altres llocs Don Joan i Don Ramon té versió algueresa! Canvia bastant de la versió coneguda a les Pitiüses o a Catalunya, però si fa no fa l'argument és el mateix i molts, molts de versos són realment clònics. Vegeu-ho vosaltres mateixos:

Què teniu vós lo meu fill - Claudio Gabriel Sanna

Don Joan i Don Ramon - Uc i Marina Rossell

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Cada dia qued més espantat de ses coses que trobes! Espantós tu, es pan tós!!

Jordi Dorca ha dit...

M'han complagut les dues versions que ens has posat.