dilluns, 30 d’agost de 2010

Caminada de la CFSM



Ahir a les sis de la tarda va partir des de Sa capella de sa Tanca Vella, símbol del despoblament de Formentera en el segle XIII per mor de la pesta negra. l'excursió organitzada per la Comissió de Festes de Santa Maria i guiada per l'historiador formenterer Santi Colomar. Avançàrem pel camí vell des Cap per desviar-nos al camí d'en Riera (que és el camí que arribava a l'antiga finca dels Riera a Es Mal Pas). De sobte ens hem desviat cap al torrent de s'Alga (1) per un carrerany que desconeixia i ens ha mostrat, en Santi, un parell de pous d'aigua dolça que es troben al torrent arran de la mar que ja al segle XV estaven documentats pels cartògrafs. 

Tot seguit reprenguérem la ruta i ens encaminàrem cap a la Torre des Pi des Català, símbol del repoblament de Formentera en el segle XVIII. Cap allà, passant per baix de Can Riera hem passat per una platja plena de bancs d'alga, preciosos. Molt a prop d'allí hi ha el que queda de les piscines de l'almadrava de Migjorn, que estigué operativa fins el 1928. I res, casi bé de seguida hem arribat a la destinació final, la Torre des pi des Català.

Aquesta torre és l'única que entrà en combat a tota Formentera, perquè resulta que les construïren quan els pirates ja no eren un perill tan imminent com en els anys anteriors. Així doncs en el 1813 un xabec amb quaranta francesos desembarcà a Migjorn i una petita milícia de formenterers atrinxerats a la torre els feren recular després de capturar un francès com a presoner. Aquesta és una història que ha quedat vigent en la tradició popular convertint-se en una rondalla de les moltes que corren i circulen per l'illa.
Platja de Migjorn, altura del Pelayo

Banc d'alga a Es Mal Pas
Camí vell des Cap

Torrent de s'Alga
Pou d'aigua dolça des Torrent de s'Alga (encara amb aigua)

diumenge, 22 d’agost de 2010

Festes de Santa Maria 2010. Reflexions





Ja fa bastants de dies que han passat i acabat les Festes de la Terra a Formentera. Com cada any Santa Maria és una festivitat que ni passa desapercebuda ni deixa indiferent a la gent de l'illa. Em sap greu haver de dir que enguany  gairebé no he pogut acudir als diversos actes que han organitzat els joves de la comissió de festes (el dia 5 havia de fer feina i per la nit d'aquest mateix dia vaig haver d'agafar un avió cap a Barcelona). Pel poc que he vist i pel molt que he sentit, un humil sargantanot no pot estar-se de comentar què li ha semblat tot. 

L'any passat començà a organitzar-se una mena de passa carrers que anava detenint-se a cada bar que passàvem. Va ser el primer any que es feia, després de sortir la proposta des de l'Escola de Sonadors de l'Escola Municipal de Música de Formentera, i hi hagué una sèrie d'errors que de cara al segon any han quedat perfectament polits. D'aquesta manera el birracrucis, que és com han anomenat aquest passa carrers tan particular, anà dirigit per una esquadra de sonadors i balladors que anaven capdavanters de tota la professó on hi participaren entre 50 i 70 persones deixant un molt bon gust de boca a tots els assistents. Al sendemà hi hagué una ballada a la plaça abans de missa. El dia 8 d'agost hi hagué una cantada pagesa a la qual em sabé molt de greu no poder-la anar a escoltar. Vaig anar a la del 2009, allà al Jardí de ses Eres i va ser molt multitudinària i pel que tinc entès, enguany no ho ha estat mica menys. Un punt a favor pel foment de la música i dansa tradicional formenterera.

El dia 4 em vaig veure moltes cares conegudes de l'illa al Correfocs i fins la 1 de la nit quan ja molts començaren a desfilar cap a casa. Ja se sap, a l'agost tothom treballa. 

El dia 5, després de la missa s'iniciaren els diferents concerts. Començà el grup barceloní Els amics de les Arts. L'efecte d'aquest grup caldria immortalitzar-lo. És llargament sabut que any rere any és més mal de trobar cares conegudes enmig de la plaça a part dels joves de la comissió de festes que amb suor i sang porten les diferents barres i algun que altre formenterer despistat. Doncs enguany la cosa ha canviat una mica. Resulta que al sortir la gent de missa ja començava a desfilar cap a casa per deixar la festa al jovent que al sentir els acords i ritme del grup barceloní es quedaren a escoltar-lo. Així hi hagué públic de 40 anys en endavant formenterer (molt important) a les festes i es quedaren fins l'hora del Pregó que no va ser fins vora la 1 de la nit. Després la festa continuà fins sortir el Sol.

I aquí és on volia arribar. Se suposa que les Festes de la Terra estan orientades a la gent de la terra, a la gent de Formentera, principalment. I hi ha un problema que es repeteix any rere any i és el descens de formenterers a aquesta festivitat, un greu problema. Tot i així, l'humil sargantanot no ho veu un problema de difícil solució. Considero que s'haurien de prendre dues mesures bàsiques. La primera és reduir les hores de festa i en comptes d'acabar les festes a les tantes hores de la matinada programar la finalització de les festes a una hora menys escandalosa com pugui ser per exemple, les 3 de la nit. A aquella hora que acabés l'últim grup de música. La gent aniria marxant i podria fer-se la plaça neta de cara a la primera hora del matí. No és bonic trobar-se a les 7 i 8 del matí una plaça plena de brossa per terra i gent dormint-hi amb sacs. Això no fa terra, la desfà. A més a més, si les festes acabessin a una hora més normal, gent de l'illa faria l'esforç d'allargar una mica més l'estada i quedar-se una mica més (Està clar que si acaba a les 7 i hom entra a les 8 o 9 a treballar marxaran d'hora). Està comprovat que a partir de les 3 o 4 de la nit les barres deixen d'ingressar diners com les hores prèvies, el públic ja va pelat i ben gat i és quan comencen a orinar per les jardineres i caps cantons de paret.


L'altra consideració i amb aquesta ja acabo l'escrit, seria crear un ganxo per retenir públic. A les primeres hores del concert seria interessant posar grups mitjanament tranquils. Seria crear un efecte com el que ha passat amb els Amics de les Arts i la gent de missa. Hi ha moltíssims grups catalans que surten de l'ska, el hardcore o el rock. I un cop acabat aquest grup i s'hagi fet la lectura del pregó, començar a fotre canya (que no és el mateix que tirar la canya) amb música més per al jovent. En resum, tot plegat suposaria menys despeses a l'hora de contractar grups perquè al acabar abans se'n contractarien menys, al reduir l'hora de tancament la gent no podria emborratxar-se tant i es reduiria el vandalisme i evitaríem deixar el poble tan porc. El jovent de les barres es cremaria menys al haver d'estar-hi menys hores i amb una mica de sort i perseverança al fer-ho així un parell d'anys i continuar, podria tornar a augmentar el nombre de formenterers entre el públic assistent sempre i quan hi vegi representada, a part de la cultura cosina germana catalana i valenciana, la cultura més nostra i pròxima que és la pitiüsa i balear, tenim molt més que ball pagès i glosades.


PD: Felicitar la Comissió de festes per la nit anterior a Sant Ferran amb el macro concert de grups de joves músics de Formentera i per acompanyar l'encontre de poetes dels Països Catalans amb els formenterers Vicent Jeroni, Esteve Portas i Maria Tur.


PD2: Si part de la informació no és certa, si us plau corregiu-me, repeteixo que no hi vaig poder ésser de cos present. 

dissabte, 21 d’agost de 2010

Caminada: es camí de s'Estufador.


Banda de migjorn del Pilar de la Mola.

Avui de matí, ben d'hora encara, he quedat amb en Miquel Àngel per anar a caminar pel pla de la Mola. D'aquesta manera a les 08:15h ens hem posat en camí prenent de punt d'inici i de fi l'església del Pilar direcció s'Estufador, que és un torrent que hi ha a la banda de Migjorn del petit altiplà. Ha estat una ruta entretinguda i bella, hem passat per devora el molí d'en Botigues i el molí de la Mola i arran d'algunes cases pageses. No se sentia altra cosa que silenci rodejats de la Formentera més autòctona: camps de conreu, vinyes, pinars i algun ramat de bestiar fins arribar a la vora del torrent, el qual està discretament vigilat per les casetes de pescador que allí s'hi troben. També ens hem trobat amb un jove que caçava amb una manada de cans eivissencs! Feia moltíssim de temps que no veia cap ca d'aquests

De manera com anàvem baixant cap el torrent de s'Estufador el camí anava adoptant una inclinació cada cop més empinada. Difícilment s'hi pot arribar amb cotxe a no ser que el vehicle tingui força (cas que no és el meu). El que més greu em sap és el fet de no haver fet fotografies per acompanyar l'escrit de la caminada. Tot i així he trobat alguna cosa, morralla, per il·lustrar-ho per internet.



dijous, 19 d’agost de 2010

Girant el cap a ara fa un any exacte.



Sí, dibuixar-te, a còpia
de versos; que els intents
constants vagin, inhàbils,
figurant el relleu
de bellesa; emmotllar-te
de poesia, més 
precisa cada volta,
i, com l'aire en la pell,
que arribi al dolç contacte
de tu el meu pensament.
Que el vers prengui la forma
teva, com l'amor meu,
i que hi restis impresa,
ja eterna i diferent.
No pura estàtua, freda
com un marbre quiet:
càlida com la vida,
oferta al goig, al bes,
com l'amor t'afaiçona,
com et veig, com no ets,
com ets, sí, última imatge
del meu somni ascendent.

M.Villangómez
D'amor
-11-

diumenge, 8 d’agost de 2010

Abra cadabra


Fa tres dies vaig volar per acabar-me apareixent des del no-res davant de la lleona; no es tractava pas d'una simple aparició, sinó que era real, de carn i ossos. Màgia de la bona, de la que et deixa bocabadat i sense altra explicació que una tendra i reconfortant abraçada, un somriure i veure com li rajaven dos petits brolls de la seva mirada. Era la resposta a una promesa feta feia moltíssim temps, quan un cop, ja fa anys, li parlava de mars gelatinosos. 

Va ser un dia convertit en un parèntesi al mig d'un llarg estiu. Un parèntesi dins del qual hi escriguérem tots els detalls d'una jornada plegats en la qual caminàrem tot el centre de la ciutat, tornàrem a tastar aquells dolços sabors i oceans de sensacions que són els croissanets de La Rambla, o les llargues estones a la terrassa per la nit, contemplant-nos i observant, al mateix temps, els núvols en la nit. Tot fou molt intens i ràpid. I al matí, trobar el que podria haver estat un somni i prou abraçant-te feliçment abraçant-me al meu costat. Tot plegat fou prou esporàdic com per recordar-ho com un fet llunyà o imaginari però que més enllà de tot el que pugui semblar, es tracta d'un fet recent i viu en el record. 

Aquell dia no vaig fer més que demostrar l'existència de la màgia: de fer aparèixer coses dels racons més insospitats, de fer renàixer sensacions tan contradictòries com el pànic, la sorpresa i una felicitat zenital al mateix temps en el mateix subjecte. Era fàcil de fer, només cal convertir la mar en una substància gelatinosa amb sabor a maduixa.

Ja ho vaig dir al seu moment: Si tot va bé creuràs més que mai en la màgia. 


dijous, 5 d’agost de 2010

Darrere la duna


És possible que el pròxim estiu faixi una petita gira poètica amb Solstici d'Estiu per les illes, Barcelona i València. Així que ja toca anar preparant una mica el terreny, no sigui  cas que m'agafi el bou per les banyes (A Barcelona ho dubto, aviat  no en quedarà cap). A més, aprofitant que he estat uns dies sense lleona i havia d'encobeir-me amb alguna cosa, heus ací el resultat d'un molt poc fructífer cap de setmana. 

Darrere la duna.
I els dos amants fortament s'abracen,
contorsionistes a la mar declarada,
nuus i bells com al món arribaren.
La pell els llueix de sal carmelitzada.

Un i l'altre harmoniosos, s'alberguen
més enllà de l'aigua, entre dunes i arbres.
Punyents cornets que entren i s'amaguen,
i surten plens de glòria, lluents com marbres.

I els dos amants en plena aliança,
un dins l'altre en son zenit
s'estimen, avui, plens de gaubança.

El record romandrà a Formentera:
de sa existència equinocci,
nadir que al tard del temps els espera.