dimecres, 28 de juliol de 2010

Sincrotró no és cap insult; cabró, en canvi, sí que ho és.

Ho trobem al DIEC:

cabró 

m. Boc¹ 
m. Marit que consent l’adulteri de la muller. 
m. i f. [fem. cabronapop. Persona que fa males jugades.

sincrotró 

m. Accelerador de partícules en què aquestes són guiades per un camp magnètic variable i accelerades per un camp elèctric de manera que són obligades a recórrer una trajectòria circular.


Un sincrotró és una classe d'accelerador de partícules circular semblant als famosos ciclotrons (com el  CERN de Berna, Suïssa amb el que Dawn Brown s'inspirà per escriure Àngels i Dimonis). Aquest tipus d'accelerador de partícules en el que el camp magnètic, que s'encarrega de que les partícules girin, i el camp elèctric, que accelera les partícules introduint energia sense alterar el radi de la circumferència que aquesta fa, estan sincronitzats de forma precisa amb el feix de partícules en moviment.

Varien tots dos camps, el magnètic i l'elèctric, incrementant-los a mesura que les partícules guanyen energia fent que el radi es mantingui constant i augmenti l'acceleració de les partícules que es troben a la cambra de buit. Per aconseguir la forma circular i evitar que les partícules es desviïn del seu camí són necessaris uns potents imants que es troben al llarg del sincrotró.

Els grans sincrotrons s'utilitzen per a la investigació en física de partícules, aquí els sincrotrons són emprats com a potentíssims microscopis en els que com més alta és l'energia d'una col·lisió més petites són les partícules que poden observar-se. Així els físics pretenen descobrir els detalls de l'estructura de l'Univers. Així amb els ciclotrons primer, i ara amb els sincrotrons, els físics han pogut desenvolupar la teoria sobre quines són les partícules elementals i com es relacionen entre si. Aquesta teoria s'anomena Model estàndard.

Així i tot, la majoria de sincrotrons actuals es construeixen amb la finalitat de poder utilitzar la llum de sincrotró, que és un tipus de radiació amb la qual pot analitzar-se tot tipus de matèria. Així a dia d'avui els sincrotrons serveixen per a l'anàlisi química, geològic, de materials semiconductors, cristal·lografia de grans molècules, farmàcia, biologia cel·lular, imatges en medicina, etc.


dimarts, 27 de juliol de 2010

S'acaba sa setmaneta de vacances!


Idò sí, ja ho heu sentit; just com començava una esperada setmana de vacances el passat 19 de juliol ahir s'acabà havent de tornar, avui, a la feina. Ha estat una setmana plenament dedicada al festeig que ha acabat estant plena de petites i grans anècdotes. Des d'un arròs de matances calent i deliciosament coent en ple juliol, no vull saber quanta aigua haguérem de menester per acabar-nos aquell plat; fins a escapades per la platja en plena nocturnitat i una d'aquestes nits acabàrem a l'Hotel Riu La Mola on hi havia una festa molt animada i uns mojitos la mar de bons, digne de recordar seran els tres guiris ballant country amb música heavy de fons. Això sí, ritme no els en faltava pas gens.

Ha estat una setmana plena d'encontres socials, cívics i culturals en els quals el més educat era somriure i aplaudir quan manaven, així hem acabat a actes com l'hissada de bandera [vegeu post anterior], ballades populars a la plaça de sa Raval, o presentacions de llibres com el de l'il·lustre formenterer Pep Simón a la que na Laia redescobrí el meravellós tacte de l'orelleta en el paladar i és que la gama de pastissos i dolços formenterers així mateix és molt ampla! 

No creieu que no han passat les típiques coses de turistes, aquesta setmana, no han faltat les visites a mercats hippies, els dies de platja pel Caló des Mort o pel Caló de s'Oli, a l'últim Caló trobàrem, en una clariana entre savines a la vora de la mar, un cornet punxegut bastant especial que ha marxat cap a Terrassa per embellir alguna prestatgeria i somriure-li de tant en tant. Era un cornet apassionadament gustós,  d'aquells que no n'hi ha dos d'iguals. Com a curiositat, sabíeu que els cucurutxos de Frigo es diuen Cornetto en honor a aquest bell cargol marí? 





diumenge, 25 de juliol de 2010

I Diada de sant Jaume


Formentera va celebrar, ahir, la primera Diada que ha tingut mai l'illa, hissant la nova bandera de l'illa. La raó de tenir nova bandera és l'haver passat de tenir un simple ajuntament més, essent, gairebé, un municipi més d'Eivissa, a ser una illa amb els mateixos drets que qualsevol altra illa de l'arxipèlag balear. Així mateix el Consell entregà una sèrie de medalles a Entitats Cíviques; a Joan Colomar, conegut com Joan Paret; a don Pep, un capellà eivissenc que exercí molts d'anys a Formentera, on fou i és encara molt estimat, i  l'hostal La Savina reberen els premis Sant Jaume, en la seva primera edició. A continuació totes les associacions formentereres, com colles de ball, grups d'immigrants, les parròquies, etc. reberen de la mà del president de Formentera la nova bandera.  L'acte es tancà amb música tradicional de l'illa a tocs de flaüta, tambor i castanyoles.


video
Vídeo: hissament de bandera a la Casa Consistorial, seu del Consell Insular de Formentera.

dilluns, 19 de juliol de 2010

Benvinguda a Formentera, avui, el dia del 10.



Així idò, avui a cap a les 20:00h aproximadament 
està prevista l'arribada de na Laia a Formentera.
S'estarà a l'illa una setmaneta, així que rarament
crec que actualitzi aquesta terra sargantanera.

I res, avui puc dir que comença el que serà
la meva única setmana íntegra de vacances.
La setmana que porto mig estiu esperant
i que portaré mig estiu recordant.

Salut i alegria.

diumenge, 18 de juliol de 2010

Ken Robinson.

El problema que aquest britànic planteja no és més que la industria en la que s'ha convertit l'educació. Podríem comparar-la, des de Primària fins que arribes a la Universitat, com una gran cadena de muntatge gens envejable a les grans fàbriques de la Revolució Industrial. Des de ben petits se'ns introdueix dins d'un sistema educatiu en el que el Coneixement està jerarquitzat d'acord amb la demanada de treball: l'objectiu últim no és fer-te el teu lloc en el món i prosperar amb la teva especialitat sinó que l'objectiu és ocupar la plaça vacant que el Sistema té per a tu. Així tenim una piràmide jeràrquica amb les Ciències i les Matemàtiques a dalt, seguides de les Humanitats i més avall tots els coneixements més plàstics, com la música, l'art o la dansa que ha deixat completament aparcada i en desús a la creativitat.

Però, que passa quan es retalla la producció centrant-se en un sol producte? Que el mercat es satura i ara quan surts llicenciat és com si sortissis amb res, milers de persones són les que pul·lulen pel món amb la mateixa llicenciatura baix del braç!

En fi, us convido a donar-li al play.





divendres, 16 de juliol de 2010

Gats ^^


Especialment recomanable el minut 1:50

La fondària del pou em recorda, ineludiblement,

que la terra que trepitgem se'ns esmuny als peus.
Una illa sense rumb com un vaixell a la deriva.
Un camp espigat, hissat, com rems que s'enlairen.


A finals d'octubre, ara fa tres anys, aní amb un parell més de formenterers a les xerrades organitzades a raó dels Premis Octubre de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) a la ciutat de València. A aquestes conferències, que tractaven des de temes lingüístics a temes d'història, filosofia o periodisme. És un antic edifici de l'Època Industrial completament reformat per dins i per fora, essent, en l'actualitat, un dels pilars de referència de la cultura en valencià a tota la Comunitat Valenciana. Al mateix edifici, a la planta baixa, hi ha la llibreria d'edicions 3i4.  

El cas no és fer propaganda d'aquesta institució que sobreviu, en part, gràcies a l'obra d'Eliseu Climent, fundador de la revista El Temps, sinó que parlaré de Vicent Penya, del semi desconegut escriptor valencià Vicent Penya. El cas és que quan em trobava en aquest centre cultural --tot ell envoltat de botigues d'antiquari, numismàtiques i llibreries que fan olor a corc, a llibres consumits pel pas del temps i a història-- volia comprar un llibre a la llibreria 3i4 per tal d'emportar-me un record d'aquesta estada a València que durà prop d'una setmana. 

Un cop vaig ésser allí dins trobí un llibret molt prim, amb els fulls una mica esgrogueïts,bastant senzillot d'edició, i dels que no et quedes per l'olor que desprenen les pàgines al ventar-les arran del nas mentre n'alenes la flaire que desprenen, i amb el preu encara en pessetes, concretament 950 antigues pessetes! Es tractava d'un poemari d'un escriptor que em resultava completament desconegut, en Vicent Penya i el llibre, un cop vaig arribar a Formentera de bell nou, va quedar del tot oblidat a la prestatgeria durant anys, fins fa uns dies que, per ventura, vaig recuperar-lo i fullejar-lo.

En primer lloc em sorprengué que l'obra que tenia entre les mans, Desig de terra, rebé el Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra en el 1997. Vaig investigar una mica sobre l'autor i per sorpresa meva, Penya estudià Enginyeria Tècnica a la UPV tot i ser, a dia d'avui, tècnic lingüístic i escriptor. Ha fundat la revista Aljamia, punt de referència de molts escriptors valencians novells que volen despuntar. Es podria dir que s'ha banyat en tots els gèneres escrivint poesia, novel·les, assajos, teatre, narrativa i dedicant-se al periodisme.

Ses Fonts Ufanes (Mallorca)


4
Un somni líquid, surant al riu, entre meandres.
Faria el mort eternament sobre aquesta crosta fluvial,
sobre aquest mirall que passa en calma per les hores.
I mire al cel, sostre perpetu d'aiguabarreig,
i descobresc la immensitat de tant d'espai.
M'estaria ací, faria el mort, la calma dolça
eternament. M'ofegaria, després, en el plaer. 

divendres, 9 de juliol de 2010

Etapa 2: Punta de la Gavina - Puig Guillem

Avui hem seguit, en Joan Rodríguez i jo, amb la caminada que ens proposàrem mesos enrere, volem caminar tot el litoral de Formentera en etapes. Hem partit a les 09:20h del matí des de la Punta de la Gavina i hem anat baixant fins Cala Saona, que no sé perquè Google Maps anomena Es Poblet des Torrent --allí no hi ha cap poble-- però bé. Un cop a Cala Saona hem seguit baixant fins on ens quedàrem l'últim cop, a prop des Puig Guillem allà a Es Cap de Barbaria arribant-hi a les 11:15h. 

Un cop a la casa que havíem pres de referència ens hem aixencat al damunt de les nostres respectives bicicletes, que bona part del trajecte hem traginat a sobre nostre, i a les 11:45h hem arribat al punt d'inici. La ruta vermella és la ruta caminada, la verda és la que hem fet amb les bicicletes. La pròxima etapa la tenim planificada pel pròxim dimarts.

Les vistes, totes elles una autèntica passada, hem fet més de vint fotografies de l'etapa d'avui!

dijous, 8 de juliol de 2010

Felicitats sargantana, ja has arribat a les 100 entrades!

Idò sí, gent lectora i no tant lectora, amb l'ajuda una mica de tots hem arribat a les 100 actualitzacions d'aquest nou blog que començà el setembre passat, com algunes altres aventures de les que només passen un cop a la vida: felines, la universitat, la vida metropolitana, etc. 

Bona part d'aquest blog ha estat dedicat a qui m'ha encoratjat dia sí dia també a seguir endavant per aquests camins just iniciats. Ja ho diuen, tot viatge de mil llegües comença amb una tímida passa. Però realment, sense tu, res d'això hauria quallat, així només puc donar-te les gràcies per aquest 100 i prometre'm que no és més que la primera pedra del que serà una aventura que encara s'està presentant, la primera pinzellada d'una gran obra d'art que, malament pugui, aniré plasmant en forma de memòries i més aquí, al cau d'aquesta sargantana. I és que tot plegat, el dia a dia, no és més que un paper en blanc per guixar, escriure o pintar.
(Si feu recompte de comentaris, sí, amb aquesta sumen 213 entrades però les 113 sobrants són d'un blog antic meu que he immortalitzat, es tractava de Sa Barretina Vermella)


Tot resta en silenci,
essent quelcom nou,
a punt d'estrenar.
El xic so d'un mot

ressona en el minúscul espai de la cambra,
el Sol pel finestral s'escola i, ta silueta
nua. Tu i jo sols, bell instant d'intimitat.

Llavors, a cau d'orella, no s'escolta altra cosa:
tot plegat no és més que un mal secret, quelcom
ja fet, mal guardat, un t'estimo ja declarat.

diumenge, 4 de juliol de 2010

Tot el que ha volgut saber de sexe però mai s'ha atrevit a demanar, ara i aquí.


Avui navegant per youtube, un dels principals mars d'Internet, m'he trobat amb aquesta curiosa escena del cinema dels anys '70 amb ningú menys que el gran Woody Allen. La pel·lícula aquesta es diu Everything You Always Wanted To Know About Sex (But Were Afraid To Ask) que traduït vindria a dir Tot allò que sempre has volgut saber sobre el sexe però mai has gosat a demanar. 

Aquí és on he vist una de les escenes més famoses de Woody Allen en càmera, quan ix disfressat d'espermatozou. Aquesta fou la seva quarta pel·lícula dirigida i protagonitzada per ell i es tracten temes com els afrodisíacs, la sodomia, el transvestisme, estudis pseudo-científics de la sexualitat i per últim, l'ejaculació amb la que s'acompanya aquest text.

Seieu i gaudiu, la pel·lícula és a punt de començar:

dijous, 1 de juliol de 2010

Cronistes


Aquest és el grup que avui, per ventura, he descobert. Es tracta d'un conjunt folk rock de Lleida que a tot amant d'aquest gènere li encantarà. Pren la cultura celta com a mitjà per alliberar les seves inquietuds. Aquest llenguatge s'aferra al nostre paisatge gràcies als aires llatins que desprenen els seus membres, la qual cosa ens situa davant d'un viatge cap a les tradicions molt familiar i encomanadís. El violí i la veu són els principals condiments d'aquesta banda, capaç d'oferir una gran dosi de misticisme.

Ara no fa gaire una productora nord-americana Quickstar ha inclòs a Cronistes en un recopilatori de folk, Folk Internacional, que ja es pot trobar a iTunes i al que els lleidatans hi han afegit el single de la maqueta, Somia. En aquest àlbum Cronistes comparteixen cd amb grups d'arreu del globus creant un disc amb 23 temes que ja es poden trobar al mercat.

A Spotify podeu trobar-hi el seu primer disc La Llegenda. Aquest disc trilingüe, canten en català, anglès, i en aragonès i tenen una versió bastant salsera de la versió catalana de la nostra més que coneguda Presó de Nàpols. Al seu myspace hi ha alguns temes que poden escoltar-se i qui sap, si algú vol posar-se en contacte amb aquesta bona gent, endavant.