dijous, 27 de maig de 2010

Estrella Damm 2010

Ja és aquí l'anunci d'Estrella Damm del 2010! 

No oblidem el primer anunci que sortí d'aquesta casa cervesera que va començar a publicitar les nostres illetes ^^ 

Jo només puc dir que l'anunci de l'any passat em portà records i vivències que encara em roben un llarg somriure al recordar-los i reviure'ls.

I ara ja ho sabeu tots, a votar! 

dimecres, 19 de maig de 2010

8



8 és l'infinit que apunta als estels.

dilluns, 17 de maig de 2010

Imatges


Formentera...


...cada dia més a prop.

dijous, 13 de maig de 2010

2 = 1

Ahir per la tarda vaig pujar a la facultat de ciències de la UAB. Havia quedat amb na Laia i estant a la cafeteria divagant aneu a saber sobre què em va contar que un treball que fan molts matemàtics al acabar la carrera és demostrar que 2 + 2 = 3,96. Si us sóc sincer, quan vaig tornar a casa vaig posar-me a buscar per internet aquesta demostració, probablement no l'hagués entès, les meves matemàtiques són nivell batxillerat, just un parell d'integrals, quatre determinants i molt per sobre el concepte de vector: tristíssim però no n'hi ha més.

El cas és que buscant aquesta demostració --la qual entenc que es refereix a que quan hom suma un parell d'aproximacions el resultat ja no és exacte i passa a ser erroni o simplement "no del tot exacte"-- he recordat una paradoxa que sempre m'ha agradat molt. Òbviament és falsa però tot i així no deixa de ser un joc mental força entretengut. Us demostraré que 2 pot arribar a ser igual a 1.

Primer de tot hem de tenir com a principi bàsic que a = b. Un cop tenim això dins dels nostres caparrons lletrats o científics multipliquem per a  la a: 
a·a = a^2 = a·b. 
Ara el que hem de fer és restar b^2 al resultat i obtenim que: 
a^2 - b^2 = a·b - b^2. 
Fins ara tot bé? Genial, continuem. Ara mateix tenim el següent:
a^2 - b^2 = a·b - b^2
Factoritzem per l'esquerra i després per la dreta i tenim:
(a + b)·(a-b) = b·(a-b)
Simplifiquem-ho! :)
(a + b) · (a - b) = b · (a - b)
a + b = b
Si recordem que a = b i substituim la a per una b tenim b + b =  b, és a dir: 
2b = b
Simplifiquem-ho! :)
2 = 1
Està clar que hi ha un error, és en el pas en el qual multipliquem per (a-b) que és com multiplicar per 0 ;)

A les fronteres del coneixement és on més abunden les llacunes mentals, els posts controlats per la ignorància, per la desconeixença. Cada batalla que es fa en aquestes fronteres, cada contacte que s'hi té enriqueix exponencialment la nostra concepció del món ja que ens enfrontem amb els límits del nostre coneixement: amb la foscor. Il·luminant-la creixem, esdevenim artistes d'una obra d'art que és el nostre Jo més preuat. Erigim-nos com a temple de nosaltres mateixos, polim-nos.

dilluns, 10 de maig de 2010

Música nostra II, Inicis del Rock Català


A tu Judit, perquè allò que se promet és deute.


Les primeres mostres de música catalana moderna, més enllà de La Nova Cançó i el Folk es troba en els anys '70 entorn la Sala Zeleste (Actual Razzmatazz), amb el conegut Rock Laietà al qual hi pertanyen noms com Jaume Sisa, Pau Riba, Companyia Elèctrica Dharma, etc.

El gran apogeu de la música en català va ser en la segona meitat dels 80 fins passada la segona meitat dels 90. Amb grups com Sangtraït (1982-2001), Sopa de Cabra (1986-2002), Sau (1987-1999), Lax'n'Busto (1986-...), Els Pets (1985-...), etc. A l'any 1975 es va celebrar el festival Canet Rock, que va tenir tres edicions posteriors. A partir de llavors sorgiren una multitud de concerts i grups i d'estils la mar de diversos dins de la música comercial del moment.

De fet, l'etiqueta de "rock català" porta a confusió, perquè els grups que s'hi han inclòs practiquen estils musicals molt diversos. L'únic nexe de connexió entre ells és l'aposta per la llengua catalana com a vehicle d'expressió. Tot això ha fet que s'associï fàcilment "rock català" amb el nacionalisme català, fet que ha provocat que molts dels grups i músics que formaven i formen part d'aquest moviment rebutgin amb decisió aquesta etiqueta: Glaucs o Antònia Font, per posar dos exemples, tot i cantar en català no manifesten cap ideologia en les seves cançons i concerts, igual passa amb Sopa de Cabra, Sau i un llarg etc.

De cara a l'entrada del nou mil·leni aquesta etapa de la nostra música sembla haver tocat fi donant pas a un nou estadi musical. Un factor important ha estat la desaparició dels grups que iniciaren tota aquesta marxa al mateix temps que molts dels nous grups sorgits no han sabut pujar-se al tren de la fama cantant en català. El món de la música catalana està dividit en dues branques temàtiques: la música reivindicativa, la qual ha tingut un apogeu significatiu a dins del Ska amb grups com Gossa Sorda o Brams, i la música comercial.

Sopa de Cabra -  El far del sud. Es diu que aquesta cançó està inspirada amb el far des Cap de Barbaria
Lax'n'Busto - Llença't

Música nostra I, La nova cançó.

A tu Judit, perquè allò que se promet és deute.


La Nova Cançó va ser un moviment musical que va impulsar una cançó cantada en català arreu dels territoris on es parla. Va ser un gènere completament nou amb arrels franceses -Brassens, Jacques Brel, etc.- que s'articulà al voltant de la reivindicació idiomàtica i d'uns pressupòsits ètics de caire democràtic. Tot això començà a produir-se cap a la segona meitat del franquisme, quan bona part de les iniciatives de recuperació cultural es produïen a l'exili o sense massa transcendència pública. El gener de 1959 a la revista Germinabit, de la Unió Escolania de Montserrat, hi aparegué un article sobre la conveniència de cantar cançons actuals en català:
Hem de cantar cançons però nostres i fetes ara […] és greu que no se'n facin de noves, jo almenys no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se'n poden fer de moltes menes i maneres, a més, aquestes circumstàncies no poden per elles mateixes, privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d'oració col·lectiva […] Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre […] Què fan els músics que ara són joves? […] Us imagineu si com a França tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els 'chansoniers' que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres? […] Però, no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem.

El mateix any, desconeixent aquesta revista i tot el que a Catalunya s'estava cuinant, A València començà a sonar la guitarra i veu de Raimon que donà forma a la seva primera cançó: Al vent, tot anant d'acompanyant amb moto entre Xàtiva i València. Un parell d'anys després començaren a sortir per Catalunya noms com Miquel Porter o els Setze Jutges. Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 on hi trobem noms com Lluís Llach o Maria del Mar Bonet; el nom prové del joc de paraules "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat" Entrats ja a la primera meitat dels anys '60 es contaren els primers èxits de la Nova Cançó amb l'aparició, el 1965, de Joan Manuel Serrat i molts altres noms com Joan Ramon Bonet o Guillermina Motta.

Amb la nova Cançó, els Setze Jutges i altres arribaren a traspassar fronteres estatals i lingüístiques i es realitzaren concerts arreu de França amb lletres inèdites a Espanya al haver patit el tall de la censura. El 1967 s'afegí la mallorquina Maria del Mar Bonet a la formació dels 16 jutges la qual es completà aquest mateix any. La formació dels setze jutges es tancà a Terrassa el 1967 quan Lluís Llach, negant-se a sortir a cantar. Només una espitjada dels companys el va situar devant el públic. Aquell mateix any Llach començà a enregistrar els primers discos.

El moviment de la Nova Cançó acabà entre 1968 i 1969 quan els Setze Jutges deixaren de funcionar com a moviment i Joan Manuel Serrat començà a cantar en castellà. Tot i així, aquest moviment deixà moltes llavors sembrades: es crearen moviments paral·lels a Galícia, Euskadi, i arreu d'Espanya sortiren veus a ritme de folk. Els grups de música folk començaren a crear-se a tort i a dret arreu de la geografia penínsular amb molt d'èxit als territoris de parla catalana. A les Pitiüses podem destacar Aires Formenterencs i Uc.

Raimon - Al vent
Lluis Llach - Viatge a Itaca
Maria del Mar Bonet - La Balanguera


diumenge, 9 de maig de 2010

Cap de setmana de comunions.

Aquest cap de setmana qui m'hagi buscat per Barcelona ciutat haurà pogut desesperar-se perquè el divendres passat vaig pujar a Terrassa a ca na Laia per començar a preparar-nos pels esdeveniments del cap de setmana: comunions! 
  
Més d'un es desesperaria al pensar en dues comunions en dos dies, al pensar que es menjarà dues hores de missa en un temps rècord de 48h però tot i així he de dir que un cop passat no és per tant. Han estat dos dies plens d'il·lusió, vint-i-un botó, i d'autèntiques descàrregues d'adrenalina cada cop que algun perill s'acostava a l'americana immaculada, tota ella lliure d'arrugues i manyecs. Arribar impecable a una comunió és Misión Impossible! Tot és sempre ple d'imprevistos: mans infantils pleníssimes de xocolata que volen ser pujats a coll, un cel que amenaça amb pluja, abraçades d'ós d'una lleona, o qui sap, aconseguir evitar que un furgó blindat t'atropelli al ell sortir-se de la carretera i aterrar al mig d'un parc quan l'usuari tot ben vestit es passeja amb una màquina de cosir mòbil per tal d'evitar que un descosit d'últim minut tiri la festa per terra. Un link!

En resum: un cap de setmana immortalitzat per decenes de càmeres fotogràfiques i per centenars de records feliços.

Comunió de dissabte 08 d'abril: en Bernat, cosí de na Laia


Comunió de diumenge 09 d'abril: de na Júlia, germana de na Laia