dissabte, 27 de febrer de 2010

Felicitats, Jordi!

Bon dia, avui qui escriu no és en Jordiet, sinó que és la seva Lleona. El motiu és força senzill: avui és el seu aniversari. Què millor que una "sorpresa" com aquesta? ^^



Sé que no sóc pas la primera ni tampoc l'última en felicitar-te en aquest dia tant especial per a tots, amor meu.
Però la meva intenció no és pas aquesta.
El que em mous a fer, Jordi, és ser màgica, única i inigualable.

Jordi, per tercer any consecutiu, moltes felicitats (K)


Jordi, avui és un dia molt important... Primer de tot, perquè avui canvies de número i arribes als 20, i a més a més, perquè és el primer aniversari que passem junts.

T'he d'agrair tantes coses, Jordi... Que no sabria per on començar...
Potser perquè vas aconseguir complir la promesa que em vas fer anys enrere... Convertir del mar gelatina i venir aquí amb mi. Ja m'ho deies sempre... "Quan jo arribi, Laia, tot serà diferent, ja ho veuras".

I és ben cert, des que et conec, m'has demostrat que el món és menys dolent perquè tu hi ets en ell. Des que ets el meu amic, sé que ets de les millors joies que podia trobar al món, ets una persona sincera, pura i bona, una ànima càlida en la qual es pot confiar. I des que estic enamorada de tu, sé que no podria haver trobat ningú millor per compartir la resta de la meva vida...

Simplement, Jordi, gràcies per existir i per compartir la teva vida amb mi.

Gràcies per aquelles mirades que parlen per si soles ja siguin destil·lant paraules d'amor, juganeres o d' """odi""" per esquitxades d'aigua freda. Gràcies per aquelles carícies o petons que transpiren sentiments.

Gràcies per ser tu =)




PS: al final... Tindras més regals dels que m'esperava XD la juls, la mama i la iaia s'hi han afegit ^^" Espero que t'agradin (K)

divendres, 26 de febrer de 2010

Els capricis de la vida

La vida és quelcom força interessant. En el fons, molt poqueta gent o potser ningú està segur i convençut del que farà demà o dins d'unes hores; sempre poden sorgir imprevistos. I amb imprevistos és com he començat avui el dia. De bon matí m'he llevat gairebé dues hores més tard de l'hora prevista amb el dolç resultat d'aixecar-me molt refet i descansat però desgraciadament Anàlisi de Textos Catalans haurà d'esperar-se fins a la setmana que vé, a aquesta ha estat físicament impossible acudir-hi; el temps negatiu encara és una cosa que no és aplicable en les nostres vides.

Però cap problema, he passat, per tal de contrarestar aquest mal, tot el sant matí a la cafeteria de la facultat passant apunts i llegint i comentant poemes de Josep Carner. Passat el migdia i després d'haver dinat amb la impecable companyia dels companys i companyes de filologies diverses i estudis literaris ha acabat sortint de forma imprevista la idea d'anar a fer un tomb pel centre antic de Barcelona --hem visitat la catedral, Santa Maria del mar, Santa Anna, hem fet una aturadeta a una gofreria i més tard jo, golafre a no poder ser-ho més, m'he begut un suc de papaia recent exprimida a La Boqueria--

A continuació: classe de Lingüística on el gran Déu Serrano ens ha revelat els secrets de: 
*L'afectivitat humana: Oxitocina.
Es tracta d'una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor en el cervell. En les dones s'allibera especialment durant el part i durant l'estimulació dels mugrons facilitant el naixement i alletament, respectivament. Ambós sexes alliberen oxitocina durant l'orgasme. El seu paper en el cervell està associat als lligams afectius i al reconeixement social i pot ser que estigui relacionada amb la formació de confiança entre individus.




*L'estrès: Cortisol.
És una hormona que s’allibera en grans quantitats en moments d’estrès, potenciant les vies metabòliques catabòliques, per tant elevant la concentració de glucosa, aminoàcids i lípids

I per acabar d'arrodonir la jornada, en tornar a casa, aquí a la residència, he acordat i pactat amb n'Esther, que és una arquitecta en potència d'Osona, començar en breu excursions arreu de Barcelona en les quals un dels dos s'haurà de preparar la ruta turística per fer de guia a l'altre. La primera etapa serà La Sagrada Família i fent honor a la seva carrera, se la prepararà n'Esther. Ja informaré al personal de què tal anirà la jugada. Si algú vol apuntar-s'hi hi estau tots convidats.
Epigrama a Eulàlia*
En arbres que em parlaren en plana o en pujol,
tendres o vells, de soques balmades o bé llises,
deixí, per a l'enveja del vianant tot sol,
una E i una J incises.
Josep Carner
*títol modificat pel blocaire.

dimecres, 24 de febrer de 2010

Dilbert

Darrerament estic parlant-vos bastant de'n Dilbert quan em trobeu per la cafeteria o pels passadissos i intento explicar-vos de què es tracta, heu-ne aquí una explicació exemplificada.

Dilbert és una sèrie que sorgeix de les tires còmiques satíriques dibuixades i guionitzades per Scott Adams. La sèrie gira sobre un entorn d'oficina caracteritzant a l'enginyer de programari Dilbert, que dóna nom a la sèrie.

En Dilbert està absorbit per la feina i per un cap dèspota i maleducat, que sempre li exigeix responsabilitats més enllà de la lògica. El personatge comparteix la seva vida amb en Dogbert, el seu irreverent, egocèntric i megalòman gos, i en Wally. Original retrat del present i símbol per a tots els desencantats del món laboral. La descarnada visió que ofereix del mateix suposa així mateix una primícia, ja que en 'Dilbert' és la primera sèrie animada que aborda aquest tema amb sarcasme.

Idò resulta que darrerament m'he aficionat bastant a aquesta sèrie. És molt probable que si ho desitgeu pogueu seguir-la per webs com Megaupload. Jo ja ho he dit, us la recomano i per deixar-vos-en fer un tast, aquí teniu un capítol de la segona temporada. Espero que el gaudiu.

dilluns, 22 de febrer de 2010

Salvador Espriu

 
És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català. 

En la seva obra, principalment en prosa, hi figura entre altres la que fou la seva tercera novel·la, Laia, que l'escrigué quan només tenima 18 anys. És una obra que relata situacions amoroses, seductores i enigmàtiques d'una figura femenina, anomenada també Laia, la qual viu a un bell poble mariner. Tot això serveix com a indici per mostrar un ambient determinat i una gran varietat humana.

Assaig de Càntic en el Temple
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

This is England

Ahir a la nit, després de tornar d'un intens cap de setmana per Terrassa marcat per festes d'aniversari i matances per pobles a l'interior del Berguedà, vaig decidir mirar una pel·lícula abans d'anar a dormir.

Després de mirar la llista de films de l'ordinador --Memento, Forest Gump, GAL, Goodbye Lenin!, La Naranja Mecánica...-- em decidí per veure This is England. I em veig obligat a recomanar-vos-la a tothom que em llegeixi.

Està ambientada en un petit poblet costaner d'Anglaterra durant la guerra de les Malvines, ja sabeu, la de la Dama de Ferro contra l'Argentina. El protagonista és un noi solitari de 12 anys que al no ser del tot acceptat pels companys d'escola, s'acaben de mudar sa mare i ell després que son pare mori a la guerra, és socialment acceptat per un grup de redskins i Shaun, que és com es diu el noi, decideix fer-se redskin, igual que ells.

Al cap de poc temps apareix un antic membre de la banda presentant-se amb idees ultranacionalistes on focalitza els problemes de la nació anglesa en la immigració i a partir d'allí el grup redskin es divideix entre els que participen d'aquestes idees racistes i el que no hi estan pas d'acord. Amb el temps Shaun s'adona de l'error que ha comès i passa per un procés de maduració que el porta de la innocència a l'experiència.

La pel·lícula està ambientada en els ambients skinheads britànics dels anys '80. Aquesta subcultura s'originà al Regne Unit a finals de la dècada dels '60 i sorgiren com a moviment d'origen obrer, apolític i multiracial ja que bona part dels skinheads de llavors eren d'origen jamaicà que havien emigrat a Anglaterra per aquells anys. És una subcultura que tot hi haver evolucionat cap a molts caires diferents, des de l'extrema esquerra fins l'extrema dreta segueix mantenint una essència centrada bàsicament en la música, l'alcohol, la violència i l'orgull proletari.

El director de la pel·lícula és Shane Meadows i és del 2006

divendres, 19 de febrer de 2010

Cinc llunes de paper...

...escrites i molts de mots que encara queden per emmarcar.

dijous, 18 de febrer de 2010

Mitja hora de Mr Bean

I és que un cop ha acabat la setmana i entrem --en dijous-- al cap de setmana el qual durarà fins dilluns a les 19:30h del vespre, no hi ha res millor que relaxar-se, deixar-se portar i riure. Si la gent dediqués més estona a riure, a abraçar-se i a escoltar els desitjos que hom té arrelats en el seu interior ningú viuria tan empresonat per l'estrés i més dimonis contemporanis. 

Simplement, deixeu-vos portar.

 

dilluns, 15 de febrer de 2010

El descans del guerrer

La sorra és glaçada al rellotge
que mica en mica petja el temps,
el pas dels jorns i son bagatge
marquen el tempo per tostemps.
.
Amb el dilluns comença la setmana que donarà fi al cap de setmana de Santa Eulàlia. Una data que pegà el toc de sortida amb un parell de tasses de xocolata desfeta en una tarda de les més fredes de l'any on l'escalfor interna surà sobradament per damunt una mar d'allisades i mirades privades que avistava per fi terra ferma. És difícil creure en els miracles, més mal de fer és pensar que la màgia és quelcom present però no seria desapropiat dir que aquest segon terme seria el millor adjectiu pel que intento guardar en la memòria: màgia.

Albirant les passes d'un viatge
escolta els mots que dicta el vent
vora cinc llunes de rodatge
tota airada i sempre present.
.
Puc dir que em sento orgullós de poder-me considerar lladre. Poder anar amb el cap alçat al pensar amb els somriures que he robat dia sí dia també partint d'una simple pessigolla i arribant al Club Capitol amb Mi Primera Vez. I és que res pot explicar el que aquí al mig s'intenta encriptar. No són més que el súmmum de paraules amb els que repeteixo traïdorament el secret pitjor guardat que mai s'ha escoltat.

Fruits que honren l'antic poncellatge
que l'allisen sens jutjament
clars que no albiren cap miratge
la pell lliure d'un Sol roent.

Santa Eulària gloriosa volgueu per naltrus pregar...

dimecres, 10 de febrer de 2010

El viatger




Ningú volia dir-li a quina hora passaria el tren, el veien tan carregat de maletes que els feia pena avisar-lo que allí mai hi havia hagut ni tren ni estació.

PERE CALDERS

Temps de veda estudiantil, ja no és temps de caça ni d'exàmens.

Desconeixent el resultat de Gramàtica Normativa de la llengua Espanyola i la nota de Literatura del primer quadrimestre està a punt de finalitzar la primera setmana del segon. Els ànims entre els estudiants estan pel cel i aquesta sargantana trasplantada no és cap excepció. Ja he pogut fer un petit tast de com és cada professor i de com serà cada una de les assignatures a cursar. Com no, hi ha opinions de tots colors i els que presenten una tonalitat més desagradable a la vista són Anàlisi de Textos Catalans amb en Jaume Coll i Terminologia i Metodologies amb el veterà Ramón Pla. Són els dos professors de més edat que tinc i els que pinten la classe d'una forma menys didàctica i més magistral: un cop donen al play un ja pot començar a copiar i ai! de l'ànima del copista si es perd... Déu no vulga saber què li pot passar.

Cal dir que la major decepció ens l'hem emportat amb l'assignatura de'n Jaume Coll. El programa diu que s'analitzarà teatre, narrativa i poesia però ens han suprimit el teatre, la narrativa i tota la poesia excepte l'obra del noucentista Josep Carner. Perquè no canvien el nom de l'assignatura i l'anomenen Anàlisi de Poesia Carneriana? En canvi les majors perspectives les veig a Introducció a la Lingüística, quin personatge que és en Sebastià Serrano! La seva presentació va ser per recordar-se eternament, el seu discurs anà en relació a que els estudiants de lletres no s'han de veure inferiors als d'altres àmbits com les enginyeries o les ciències pures, per posar dos exemples. Ens explicà que les grans coses de la vida les trobem en les coses més minúscules del nostre dia a dia i totes aquestes ens permeten conèixer la complexitat de l'ésser humà i de la naturalesa essent, segons ell, la lingüística una de les coses més complexes del món per la gran varietat de formes en que es pot manifestar -- a través de la música, de la paraula, de la pintura, del silenci, les mirades, etc.--. 

A partir d'aquí no sé com començà a parlar-nos de l'amor. Ens explicà que aquest és produït per un compost químic que es produeix en el cervell humà i que es troba en abundància a la xocolata. Aquest compost el trobà un químic americà que, després de donar classes uns quants anys a una universitat i d'observar any rere any entre les seves alumnes l'elevat consum de xocolata, quan aquestes es presentaven amb el cor trencat per algun desengany amorós, pensà que bé hi devia haver alguna relació. Voilà! La va trobar. Aquesta és la causant de tot el romanticisme i afecte entre la població adolescent.
Tot i així no hi ha que patir, la feniletilamina arriba un moment en el qual deixa de segregar-se o bé es crea en proporcions poc elevades i la pastelositat afectiva d'aquestes parelles torna a tocar de peus a terra. Així doncs, i després d'haver anat diumenge passat a Montserrat per tal que la Moreneta ens guardi de les males notes que puguin venir només queda dir que la jornada ha començat. D'aquí a juny només caldrà preocupar-se de portar la llibreta al dia, d'entregar els treballs per les dates estipulades, de no dormir-se a les sessions amb en Ramón Pla i guadir dels divendres sense classe.

dimarts, 2 de febrer de 2010

Cap a l'altre punta de la mar...

Els exàmens ja s'han acabat i amb ells es dóna per finalitzat el primer quadrimestre de filologia a la UB. Déu em lliure d'haver-lo de repetir! Ara només desitjo arribar prompte a casa i poder anar confirmant que no m'he de tornar a examinar de cap assignatura ja cursada. No puc dir que no hagi estat un mes estressat i angoixant però amb ajuda de la gent més propera i de l'esforç s'ha aconseguit arribar al final i ara només hi ha que pensar en el merescut descans del guerrer.


Avui a les 23:00h sortirà el vaixell direcció Eivissa que em portarà a casa. Arribaré demà pel matí on a Formentera s'hi espera un dia mitjanament calurós i assolellat i gens castigat pel vent. Serà una jornada perfecta per treure-li la pols a la càmera fotogràfica i intentar anar a caçar sargantanes per més tard, penjar-les al blog. Passejar per camins oblidats i olorar la tant enyorada olor a terra humida, a bosc i d'aire pur tot escoltant el piular d'algun ocell despistat, l'estrepit de les ones al colpejar els penyassegats o al mesclar-se amb la sorra per les platges solitàries on penso deixar-hi el meu rastre descalç a la vora de la mar. D'aquesta mar que a tots ens uneix i ens separa i que tant sovint ens porta a somiar i fantasejar escenes i desitjos encara per venir.

Seran uns dies donats a la pau, a la tranquilitat i la meditació. Uns dies dedicats a intentar aclarir els dubtes i interrogants que m'impedeixen gaudir al màxim de la carrera i del meu dia a dia. Serà un temps per retrobar-me amb els meus, amb la terra i els costums d'un poble milenari i ric.