divendres, 17 de desembre de 2010

Quina setmaneta!


Degustació formenterera el dijous 11 de desembre 2010
Déu mos ajud! Quina setmaneta! He de dir que aquesta setmana, des del dijous passat fins avui, ha estat mítica. Tot començà el dijous passat quan en Genís, na Sílvia i jo anàrem als dijous del CAT(enllaç). Allà vaig desembeinar en públic i per primer cop la flaüta des de feia dos mesos. Dos dies més tard havia acordat verbalment que la sonaria a l'Ateneu Layret del carrer Villarroel.

L'experiència del Layret va ser una mica estranya i passà per molts de matisos diferents. Hi aní amb la idea de trobar-me una sala ampla i lluminosa quan, un cop a dins de l'Ateneu vaig trobar-me amb el que pot apreciar-se a la imatge: un local llarg i estret on baldament teníem lloc tots per seure. Hi anava amb na Laia i per mi que el pensament primer que tinguérem va coincidir bastant: "On mos hem fotut!". Tot i així he d'admetre que a mesura com anà passant l'estona anàrem sentint-nos-hi més a gust fins que acabàrem tenint una vetllada agradable menjant ensalada de bescuit, escoltant Pàgines Enrere versionada per na Noèlia, en Matias, en Fran Jurado i n'Aliaga, on no deixàrem de fer-hi un parell de llargues i alguna curta i on la flaüta va sonar, tímidament, però sonà.

Sonada al CAT de finals d'Octubre
El cas és que el dijous d'aquesta mateixa setmana he tornat al CAT a escoltar uns cantadors boníssims que cantaven cançons de barra i de borratxos, havaneres, sardanes, gloses menorquines, romanços, etc. El principal cantador era en Ramon Manent que, després del concert, parlant a la mateixa taverna de la setmana passada m'ha donat records per una tia vella meva a qui va conèixer a unes glosades a Mallorca fa 7 o 8 anys!  Un cop acabat el concert, en Xavi, amic i professor de cant del CAT m'ha preguntat si portava la flaüta i acte seguit han començat a sonar algunes gaitetes i Anàrem a Sant Miquel (que ha estat cantada per 5 o 6 catalans del bar). 

La sorpresa de la nit ha estat que, xerrant amb en Xavi, hem parlat de la possibilitat d'introduir la flauta de tres forats entre el repertori d'instruments del CAT. No puc negar que la idea no m'hagi il·lusionat molt, però he de ser conscient que ara mateix això no és més que parlar de fum. Abans caldria presentar la proposta amb un sistema pedagògic d'ensenyament adaptat a l'instrument i que s'acceptés. Però qui sap, fa dues setmanes mai hagués pensat que sonaria l'instrument en públic a la ciutat Comtal, i molt menys que hi hagués gent interessada en escoltar música de les Illes! I és que a vegades no som conscients de la gran riquesa cultural que tenim i molt menys conscients som de la vivor dels nostres trets identitaris, sobretot quan s'és lluny de casa. 

Visca Formentera.