dilluns, 18 d’octubre de 2010

Na Cecília


Na Cecília és una cançó tradicional de les Illes Balears, molt popular a Menorca i Mallorca. Vaig conèixer aquesta trista història d'amor a partir d'una versió cantada pel menorquí Cris Juanico que de seguida em captivà i que he anat escoltant des de llavors ençà. Quina ha estat la sorpresa quan baix del títol L'hereu Riera em trobaria amb la mateixa història que havia tararejat tants d'anys a les Illes. Amb aquest títol és com hom coneix aquesta mateixa història a València i Catalunya.

He trobat al Spotify una cançó de Al Tall que nomia L'hereu Riera i al compartir cognom amb el títol de la cançó he decidit escoltar-la. La lletra varia una miqueta, però això en la lírica popular és un fet habitual. Com que el cuc de la curiositat ja s'havia despert he seguit trescant per internet trobant coses curioses sobre aquesta cançó: versions més modernes; coses com que a Catalunya, de la cançó ha acabat derivant-se'n una dansa que part dels seus passos són clònics als que fa l'home quan balla Sa Curta a les Pitiüses. I el que més il·lusió m'ha fet ha estat trobar-me amb la llegenda veritable a la qual va unida aquesta cançó. 

A la població de Caldes de Malalleva, a l'Empordà, se celebra des de fa molts de segles una festa dedicada a Sant Maurici. Així idò, segons explica la llegenda, l'hereu Riera, que era fill d'una de les famílies rurals més riques de tot l'Empordà, que vivien al poble de Llançà, se n'anà a les festes de Sant Maurici de Caldes i mentre ballava amb dues al·lotes rebé la notícia que la seva promesa, na Cecília, jeia al llit molt malalta. Quan l'hereu Riera s'enterà d'això partí de seguida cap a casa de la seva estimada i se la trobà a punt de morir-se. L'hereu Riera es calà a resar a un crucifix que allà hi havia, penjat a la paret. Diu la llegenda que Déu l'escoltà i va curar na Cecília. Així, l'hereu Riera va despenjar el crucifix i va començar-hi una gran dansa d'alegria per donar les gràcies a Déu.

La llegenda recopilada diu que na Cecília se salvà, cosa que contradiu l'argument de la cançó recopilada a les Illes Balears i la de València en les que na Cecília acaba morint. El ball que es fa a Catalunya a arrels d'aquesta llegenda es fa damunt d'una creu feta amb dos pals entrevessats col·locats de tal manera que és molt fàcil espanyar la creu, al centre, també s'hi col·loca un got de vi i si qui balla en acabar el ball no ha desfet la creu dalt la que dansa es beu el got de vi, sinó no. 


Aquesta és una versió bastant pop de la lletra catalana de Na Cecília.



Aquesta és la versió tradicional valenciana de Na Cecília.

Per a més informació heus ací la Viquipèdia.

2 comentaris:

Karale ha dit...

la 1a cançó m'ha agradat molt, Jordi ^^

però més m'encanta el pijama nou de l'Snoopy...

aix, sóc tan feliç, Jordi...

(ooh) (K)

Anònim ha dit...

L'Hector et diu que de petit ballava la dança de l'Hereu Riera a l'escola!



HECTOR