dilluns, 1 de novembre de 2010

La presó de Nàpols: Segueu arran!

 

Tota persona pitiüsa coneix, com a mínim, l'existència de la cançó La presó de Nàpols tants d'anys cantada per Uc, pels Aires Formenterencs i recentment per Ressonadors. Però no tothom sap que a Mallorca i a Menorca també es canta, a Menorca l'anomenen La ciutat de Nàpols i té una lletra idèntica que a Eivissa i a Formentera exceptuant que a Menorca és més llarga, es veu que se n'ha conservat més tros que a les Pitiüses. Tampoc no tothom sap que aquesta cançó és cantada amb el nom de La presó de Lleida a Catalunya, La presó del Tibi o la presa del Tibi al País Valencià.

La data d'origen d'aquest romanç s'acostuma a situar al voltant del segle XVII tot i que alguns filòlegs creuen que no pugui ser anterior. Si donem la data per mig aclarida dient que és un romanç en llengua catalana del segle XVII pareix que no estem dient cap barbaritat. El problema ara seria saber quina versió és la original: la valenciana, la catalana o la balear? Hi ha qui diu La presó de Lleida però jo no sabria per quina versió decantar-me, la de Lleida o la de Nàpols...
Tommaso Aniello (Masaniello) és un
dels personatges més populars de
la tradició napolitana.

El més probable és que el romanç fos escrit durant la Guerra dels Trenta anys en la que la Corona d'Aragó va posicionar-se com a estat neutral. Tot i així en patí greument les conseqüències. A causa de la guerra entre Felip IV (amb l'exèrcit de Castellà) contra França, el monarca hispànic necessitava diners per finançar la guerra i pujà els imposts a tots els regnes de la Corona hispànica. D'aquesta manera el 1647 s'exigí a Nàpols el pagament d'un milió de ducats, la qual cosa va fer que, encapçalats per Masaniello els napolitans es revoltessin contra Madrid i cremaren els palaus dels recaptadors d'imposts (amb els recaptadors i les seves famílies a dins), aconseguí que Nàpols no hagués de pagar el milió de ducats però la revolta va ser sofocada a la força per la marina i tropes aragoneses i els revoltats foren tancats i executats donant una resposta clara a la hipòtesi de la Presó de Nàpols.

Guerra dels Segadors. Possible ante-
cedent que originés el romanç i
cançó de la Presó de Nàpols.
A Lleida, però, també varen tenir bons problemes durant la Guerra dels Trenta anys. Aragó patí atacs i provocacions constants per part dels castellans damunt del territori pròxim a França pel fet de declarar la seva neutralitat vers el conflicte. D'aquesta manera les tropes castellanes assetjaren i ocuparen la ciutat de Lleida l'any 1642 que va haver de ser assetjada de nou per un exèrcit franco-català entre 1646 i 1647. Aquí tenim un altre escenari bèl·lic en la mateixa dècada que a Nàpols i que ben segur que comportà les seves respectives execucions i empresonaments (com  passa sempre a totes les batalles de la història) tenint aquí la Presó de Lleida.

El Tibi, ai! El Tibi! un poblet de l'Alcoià pròxim a Alacant que no ha tingut mai cap presó! Però sí que ha tingut una presa que va ser construïda a finals del segle XVI per ordre de Felip II i està documentat que la mà d'obra estava formada per presos. Podríem estar parlant, potser, de la Presa del Tibi en comptes de la Presó del Tibi?

En fi, el millor de tot serà que escolteu vosaltres mateixos les cançons i opineu.

La presó de Tibi (lletra)
Em sap greu, aquesta és l'úniva versió que he sabut trobar per internet. N'hi ha una de molt millor però està en vinil i no la tinc.

La presó de Lleida (lletra)

La presó de Nàpols (lletra)
Versió rock del romanç.

Altres versions del mateix romanç:
-La presó de Nàpols (la versió més similar a la presó de Lleida que mai he vist)
-La ciutat de Nàpols musicalitzat per Cris Juanico (escoltar-la)
-La cançó dels presoners

2 comentaris:

Artur ha dit...

Ei, jo a casaencara tinc una altra versió de la "Presó de Lleida" en el disc de Serrat "Cançons tradicionals" i la lletra canvia una mica respecte de la que has posat tu de la Marina Rossell. ;)

Stel ha dit...

Doncs segons vaig anar trobant indagant per aquests mons, es veu que a Occitània i França, també en tenen versions, de la mateixa història, pero amb una melodia diferent: La Pernette, tot i que en la lletra parla més de la dama que del presoner.
;)