dilluns, 25 d’octubre de 2010

Així balla en Joan Petit!



Duia bastant de temps volent parlar d'aquesta cançó, la cançó d'en Joan Petit. Estic convençut que tothom  que passi per aquest bloc coneixerà o haurà sentit alguna volta d'infant aquesta cançó. Que aparentment és una cançó infantil d'aquelles de tota la vida i que per tot és cantada. Però la veritat resulta ser, a vegades, més fosca i en aquest cas trobam l'origen d'en Joan Petit en una història fosca i passada.

No fa gaire vàrem veure, amb Na Cecília, que moltes cançons populars i tradicionals de casa nostra sonen en comú amb cançons de tota la vida d'altres bandes veïnes i germanes com València o el Principat. Idò bé, resulta que amb si amb na Cecília arribàrem a la Península, amb en Joan anirem encara més lluny. 

per falta d'imatges d'en Joan Petit
heus-ne ací una d'en Pere Joan Barceló
Carrasclet.
L'origen cal trobar-lo en una revolució que hi hagué al sud de França l'any 1643 quan un pagès anomenat Joan Petit acabà encapçalant la Revolta dels Crocants de Roergue contra el rei de França Lluís XIV. En Joan Petit en ser que va ser capturat el condemnaren a la roda, que consistia en que amb les rodes d'un carro anaven esclafant una a una totes les parts del torturat fins arribar al cap. Així idò, la cançó infantil que avui coneixem és l'evolució d'aquesta història i per aquesta màquina de tortura és per la que van citant-se les parts del cos una a una i es va començar a cantar a partir de llavors per tal de recordar l'últim gran cabdill dels crocants. Conta la llegenda que en Joan Petit quan era a la roda, per tal de fer escarni al rei fins al darrer alè feia ballar els dits abans li fossin esclafats, el braç, etc. 

Aquesta llegenda es va estendre com una taca d'oli arreu dels Pirineus arribant fins la costa atlàntica on avui en dia, a Euskadi, hi ha una versió en basc de la cançó. Es va fer molt popular a l'antiga Corona d'Aragó que, probablement arribà a través de la Catalunya nord tot i que inicialment a Catalunya era cantada com una cançó eròtica entre l'aristocràcia on el "dit" representava una altra part del cosa. En castellà i en francès també se canta, però la versió que més recorda aquests fets i que se canta amb més sentiment i fidelitat històrica és la versió occitana que té una lletra i un ritme diferents convertida, fins i tot, en dansa, una dansa fòrça polida!

Tothom coneix o bé perquè l'ha sentit o bé li han cantat d'infant la cançó d'en Joan Petit. Una cançó que, aparentment, és una cançó infantil d'aquelles de tota la vida que se canten per tot arreu resulta que té un origen i un passat bastant més obscur.

video

1 comentari:

Anònim ha dit...

Col·lecciona "Destrossa la teva infància", un recull de fascicles de cultura popular comentats p'en Jordi de sa Barretina. El primer fascicle "En Joan Petit no és que ho passàs molt bé" a preu inimaginable: 3 dírkhams uzbeks! Ja al seu quiosc!


Josep Arias