dimecres, 29 de setembre de 2010

Vaga General:

Això és amb el que ens hem trobat avui davant la Universitat al migdia.


Avui a Barcelona i a tot l'Estat s'ha portat a terme la ja anunciada vaga general. Ha estat la setena que s'ha fet en tota la història de la democràcia espanyola. Sota les sigles 29S, UGT i CCOO, aquesta tarda han sortit al carrer cridant lemes i frases fetes com: Zapatero dimisión o No nos moverán. Els sindicats, un cop finalitzada la marxa que ha acabat al final del Passeig de Gràcia junt a Plaça Catalunya han dit per megafonia que l'assistència ha estat aproximadament de 400.000 manifestants.

La botiga de Levi's que hi ha entre Gran Via i el Passeig de Gràcia ha estat assaltada per un grup d'uns 50 antissistemes que anava avançat a la manifestació. Han tallat el trànsit de Gran Via de les Corts Catalanes incendiant a tots els carrils contenidors de fems omplint-se tot d'un fum pudent i negre. De mica en mica molts de curiosos anaven acostant-se, observant què passaria i, amb l'orella parada, escoltant en el silenci absolut que hi havia entre els allí reunits l'esclat imminent de sirenes blaves que s'acostaven veloçment. Era hora de córrer, de cremar adrenalina i desitjar no ser envestit per ningú en l'estampida humana en que s'havia convertit el que fins feia uns segons era un moment de silenci i dubte on tots es preguntaven: Què passarà ara? 


Tothom ha abandonat la creuera de carrers i ha començat a dispersar-se per Gran Via en direcció Balmes. Al darrere els antidisturbis anaven posant ordre encalçant als sospitosos de manifestar-se vandàlicament i disparant pilotes de goma a la multitud provant de dispersar-la i crear una àrea de seguretat. Acte seguit un camió de bombers ha anat apagant els múltiples contenidors que hi havia allà encesos aixecant altíssimes columnes de fum.

Finalment, després de veure tot això i contar-ho en tercera persona, un servidor ha pogut anar a veure la manifestació convocada i fer una anàlisi general de l'estat en que ha quedat el centre de Barcelona: en Jordi Hereu tindrà molta feina per tornar a reconstruir tot el mobiliari urbà que en unes hores s'ha destruït i que paguem tots els contribuents, especialment, en aquest cas, els contribuents catalans. Puc rentar-me'n les mans? Potser sí, però no estar-ne orgullós.


Contenidor cremant al Passeig de Gràcia aquesta tarda. Foto de Joel Albarrán

Contenidor apagat abans de fondre's deixant el terra completament fastigós. Foto de Ana Beatriz Marin

Peluts fent l'indi a sobre d'una barricada improvisada aquest matí. L'edifici del darrere, l'antiga seu de Banesto, havia estat ocupada per okupes. Foto d'Andreu Dalmau 

dimarts, 28 de setembre de 2010

Enquesta felina!


La meva xicota, na Laia, a principis de setembre va penjar al seu blog aquest vídeo. Una vegada vaig haver parlat amb ella sobre la seva última entrada va resultar que ella troba aquest gat horrible però jo he de confessar que m'encanta. Per aquesta raó m'agradaria que participéssiu en l'enquesta que restarà penjada al costat del blog durant 10 dies. 

Moltes gràcies per la vostra participació!.

Sobretot, sigueu SINCERS.

dimarts, 21 de setembre de 2010

Els nous pescadors de Formentera - Thalassa

Formentera, des de temps immemorials que és una illa plenament lligada a la mar. Tot i així, és un fet innegable que els temps estan canviant i aquest lligam es troba en estat de canvi. Cada dia són més els joves que decideixen orientar-se professionalment cap a àmbits menys sacrificats en esforços i més segurs i còmodes com l'hostaleria i la construcció. Per extra, el peix és un bé que ha minvat molt en les últimes dècades a les moltes pesqueres que envolten l'illa. La pesca indiscriminada de grans barques d'arrossegament  han malmès el fons i els hàbitats marins i posat en perill la pesca tradicional i al mateix temps respectuosa amb el mar.

Parrera amb peix sec al Torrent de s'Alga. Fotografia dels anys '60


Cal dir, però, que aquest lligam que tenim els formenterers amb la mar no està defallint, ca!, ni molt menys. Simplement es troba en una època de transició. Temps ha el poble de Formentera veia amb pànic la mar tement que no arribessin de nou els moros i se'ls enduguessin al Magrib, ningú volia viure ni tenir terres prop de la mar i, avui en dia, tothom es barallaria i s'estiraria dels cabells per tenir una casa prop de la platja. Igual passa amb la pesca que, per fortuna, no desapareix sinó que passa de mans velles i expertes a mans joves enamorades de la pau que desprenen les nostres aigües cristal·lines. I és que els formenterers són guardians d'un gran secret: la felicitat és en les petites coses que ens envolten cada dia.

dilluns, 20 de setembre de 2010

Al Yankovic - Smells Like Teen Spirit


Tothom coneix la cançó més popular de Nirvana Smells Like Teen Spirit. El que no està tan clar és si tothom coneix en Weird Al Yankovic. És un personatge americà que es dedica a agafar grans temes de la música dels nostres dies i parodiar-los. El meu dubte és si deu tenir por a la SGAE, utilitzant acords amb copyright. 

diumenge, 19 de setembre de 2010

18 i 19 de setembre



Ara fa un any i un mes a mitjan agost de 2009 va ser quan començà a perfilar-se el que aquest cap de setmana s'ha celebrat. Na Laia i jo hem fet un any plegats,  avui fa un any que començàrem a sortir ni més ni menys que a Menorca. 

Així doncs, aprofitant que el dia esperat queia en diumenge aprofitàrem el cap de setmana per visitar (amb àudio guia inclosa) la Sagrada Família. Per tots és sabut que està a punt de complir-se la maledicció d'Antoni Gaudí, que sota un tren morí i ara un tren tombarà el símbol en el que encara, l'ànima de l'arquitecte, viu.

Realment és una obra mestra en majúscules. És un edifici carregat de simbologia on hom s'hi veu representat independentment de la seva procedència. Els homes de lletres hi veuen art, lletres i escribes representats pels murs; la gent del camp i tothom pròxim a la natura es veu immers en un gran i lluminós bosc de columnes de fulles perennes a més de dissimulats símbols afins als cercles personals entre els quals es movia Gaudí: en resum, la construcció en pedra polida del que fou la vida i pensament de l'arquitecte. Després, un més que agradable dinar d'Origen 99'9% català on vaig redescobrir els plaers del gust i l'olfacte acompanyats per la sempre present mirada de Shiva. 

Finalitzant el cap de setmana, anàrem a passejar per Montjuïc on ens feren fotos un turista estranger molt simpàtic i amable de qui esperam una fotografia via correu electrònic i un parell de fotografies amb accent italià.

Entre La Sagrada Família i Montjuïc, suposant que fossin els cantons de pa d'un sandvitx caldria afegir-hi enciam, tomàquet, formatge, pernil cuit, etc. Sortint de la comparació, només he d'afegir que tot aquest companatge que és el que dóna gust, sabor i alegria al sandvitx foren les hores i estones mortes que han donat tendresa, gust, sabor i alegria a aquest esperat cap de setmana.