dijous, 31 de desembre de 2009

2009 en Imatges


Començant l'any a Formentera, repetint 2n de batxillerat la vista del 2009 es presentava com un any tot ple de reptes. Principalment aprovar el curs, la selectivitat i arribar a Barcelona a estudiar.


Però durant aquest curs escolar les escapades pel País Valencià, Eivissa, Mallorca o Menorca per anar-hi a actuar amb el grup de ball pagès Es Pastorells no han mancat pas. En aquest 2009 també finalitzà la meva aportació a Ràdio Illa que, setmanalment, hi comentava tota l'actualitat setmanal de la blogosfera local.


Un cop acabat el batxillerat, la selectivitat aprovada i l'inici del que havia de ser el meu estiu pre-universitari; un amic i jo decidírem marxar a Menorca a celebrar les festes de Sant Joan. Del 21 al 25 de juny estàrem a Ciutadella i sense cap mena de dubte acabaren essent unes dates que restaran en la memòria de forma inesborrable.


Amb l'estiu i el Tonight Tonight arribaren els primers turistes, entre ells la meva bona i vella amiga Laia qui, a mitjan juliol havia anat a visitar a Terrassa pels dies que vaig matricular-me a la UB. Sens dubte, tot i haver estat un estiu inoblidable per les moltes festes que acompanyen Formentera en estiu i les persones que vaig conèixer per aquestes dates, aquesta visita ha estat la més especial de tot l'estiu. Si més no, un dels records que més gravats han quedat del 2009. "el senyal que orienta al mariner"


I l'estiu, per fer-lo més especial, l'acabí amb la gravació de les Caramelles de Nadal de Formentera als estudis Ona Digital acompanyat per en Xomeu de na Pepa i n'Emi Miguel.


Una volta arribat a Barcelona per estudiar Filologia Catalana, just de seguida vaig haver-me de desplaçar a Menorca un cap de setmana a causa d'unes Jornades Culturals on hi vaig convidar na Laia; d'allí el 19 de setembre començàrem a sortir.


I ajuntant el Gran Hermano sense càmeres que és la residència on visc; el bon rotllo amb els companys de Filologia de la UB; les persones que he conegut enguany i m'han ajudat a passar un millor any nou, puc dir que el 2009 ha estat un any molt ben parit.

Bon any nou!

dimecres, 23 de desembre de 2009

Adéu ciau Catalunya, fins l'any que ve.

Fa uns dies que no dormo gaire bé, començo a pensar que tot sigui per mor de que el què hi ha més a l'interior de mi mateix crida silenciosament retrobar-se amb el meu llit; retrobar-se amb aquells matins on quan un es desperta es troba a un lloc conegut i familiar; en comptes de la hostilitat de Barcelona. Per més que un vulgui fer-se creure que està bé: enlloc com a casa. Les hores comencen a escurçar-se. En breu les maletes estaran recollides. La roba plegada a una a una banda i, a l'altra, els llibres. Tirant al mig hi haurà la flaüta, la qual em serà imprescindible només arribi a Formentera.

A hores d'ara, a hores d'aquesta publicació, escric des de la UAB esperant que acabin les pràctiques de laboratori i poder marxar ben resguardat per l'escalfor de la mirada i les mans de la lleona. El fred sembla clavar-se per qualsevol racó que trobi sota el munt de roba, bufandes i abrics amb els que hom es pugui vestir. L'espècie humana, sempre capriciosa de desafiar el destí i la natura, ha après a protegir-se des de temps immemorials del fred i a esquivar la calor. Tot i així sembla mostrar-se esquiva al innegable fet de que tot això no només afecta a la temperatura corporal. Els dies grisos fan que la gent es mostri grisa, distant i freda en relació al seu entorn; i els dies com avui, on hi fa una mica de vent pluig acompanyat d'un fred gèlid ajuda a enyorar aquella xemenella amb una estufa de llenya on poder-hi torrar un parell a la formenterera de bocins de sobrassada.

Sí, crec que el primer que faré en arribar a casa serà això; torrar sobrassada.


Tot i que, segons les recomanacions de Can Loi, que és d'on he tret aquestes imatges, tal vegada m'atreveixi a provar-ho amb una culleradeta de mel.


A la vostra salut!


diumenge, 20 de desembre de 2009

I a la tercera lluna...


...l'hivern esdevingué primavera.

Avui acaba un cap de setmana on el que tothom tenia clar i ho donava per sabut ha acabat essent evident. A la tercera lluna s'ha dibuixat allà a l'horitzó la porta d'un univers inacabable per on caminar plegats.

Després d'entrar en aquell laberint on els molts camins de la vida poden portar-te a atzucacs i culs de sac de tota faisó el cordill que ens mostrà el camí fou i és sempre present. Un cordill que lliga els més profunds pensaments d'un amb els del l'altre. Un cordill filat amb prou confiança, desig i ànims de fer-lo perdurable al pas de temps tal que ni l'atzarosa estisora de les parques és capaç d'escapçar i occir els fonaments que ara ja s'han estabilitzat.

Un cop la primera pedra és col·locada i les columnes han estat alçades la Veritat, la nostra veritat, és inesborrable.

dijous, 17 de desembre de 2009

Històries de més enllà de mitja nit.


Un lloc on poder oblidar:
 
On s'hi olora l'aroma i el sabor 
d'una època d'antany 
on els rellotges perden raó de ser 
i resten immòbils sense fer tic... ni tac.

Un lloc on poder recordar:

On l'esquitx de les ones 
i la infinitat d'illots
denoten nostra vivor
transportant-nos a temps remots.


Un lloc on poder somiar:  

On... el senyal que orienta al mariner...
Sentir ta afruitada olor
restar sempre a ton recés.

Un lloc on...

On no hi ha blanc sense negre
ni sí sense no.
ni Ophiusa sense Egasos
ni tres sense dos.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Sense compromisos

        Las únicas preguntas que quedaban por resolver eran si Mimmi querría todavía saber algo de ella y si estaba sola o disponible.
        Llamó al timbre.
        Mimmi abrió la puerta y arqueó las cejas asombrada. Luego se apoyó contra el marco de la puerta y se llevó una mano a la cadera.
        --¡Salander! Pensaba que estabas muerta o algo así.
        --Más bien algo así ---Dijo Lisbeth.
        --¿Qué quieres?
        --Esa pregunta admite muchas respuestas.
       


Durante unos segundos, Mimmi pareció quedarse perpleja antes de soltar una carcajada.
        --Sólo conozco a una sola persona a la que, después de un silencio de año y medio, se le ocurriría llamar a la puerta de mi casa y preguntarme si quiero follar.
        --¿Quieres que me vaya?
        Mimmi dejó de reírse. Permaneció callada unos segundos.
        --Lisbeth... Dios mío, me lo estás diciendo en serio.
        Al final, Mimmi suspiró y abrió la puerta.

La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina.
Stieg Larsson

dijous, 10 de desembre de 2009

Una tarda amb tu: ment.


La Llum no és res que hagi de cercar-se més enllà dels propis murs amb llurs portes i finestrons que hom s'imposa; és quelcom que surt des d'un mateix amb perseverança, desig, amor i empatia. Per a què la llum no s'apagui i sigui perceptible en l'entorn de cada individu cal fomentar-la autocarregant-se de positivisme i pau interior.


Barcelona és una ciutat grandiosa plena de racons meravellosos. Aprofitant el dia d'avui on, com és de costum, m'ha costat el impossible llevar-me i desfermar-me del món dels somnis, des de bon matí han anat col·locant-se les coses en un ordre perfecte per gaudir de la jornada al màxim he dedicat la tarda a treure'm a passejar. La meva direcció inicial era el mercat de Sant Antoni, a deu minuts de Plaça Universitat. La qüestió és que arribar-hi m'ha costat gairebé tres ben aprofitades hores de passejar pel Raval caminant per placetes urbanes, patis neo-clàssics d'edificis oficials i centres culturals de tota mena.

Per ventura he trobat el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) on hi feien una exposició que ara mateix seria incapaç d'adjectivar; un no havia acabat d'entrar que la màgia d'aquella obscura exposició carregada de temptadores imatges de desig i passió ja havia captivat tota l'atenció del visitant. El teatre Goya molt a prop d'allí on és fàcil i possible que més d'una nit em perdi en alguna de les seves múltiples butaques a l'aguait d'entrar en un món d'imaginació i fantasia.

En cap moment el pensament i les inexplicables voltes que aquest fa han deixat d'acompanyar-me; al matí classes carregades de bon rotllo i al migdia l'adquisició d'un important símbol que impedeix oblidar la riquesa dels detalls i les petites coses que fan d'una vida una vida feliç, un símbol que dóna gràcies a totes aquelles coses que fan de l'hivern i els mals moments una primavera permanent, rica de colors,  olors i el piular dels ocells.

La tercera lluna als cors arriba.
Surrealisme, amor i jardineria:
els primers plats del dia.
Aventura't i confia, 
sols el segon plat i les postres
resten incògnites
a que el dit i el destí les triï.



Recordes el mite de Pandora?


dimarts, 8 de desembre de 2009

Baix les pedres

Un Una altra vegada el mateix tacte llaüt
les teves mans
que es passegen
lliures
pit i esquena.
sortit de varador La lleugera coentor de després que navega
I la violència
del moment
mesclant-nos
fugaçment.
vent en popa Caragols amagant les antenes faci bo o faci vent.
A les nits
i en zones
humides
ix amb llurs
tímides antenes.
Ocultant-se en la foscor de l'Ego sainat.

dilluns, 7 de desembre de 2009

Ca meva, Formentera.



Sovint es sent a dir que la cabra tira al monte i no puc dir que no sigui cert. Després de tres mesos d'aventures pel Principat m'era del tot necessari sentir l'olor a terra humida; meravellar-me amb la farigola borda florida; els cepells vestits de marró i de rosa; l'olor a sal d'una mar tenyida d'argenta per la lluna; caminar entre pau, harmonia i natura, i sobretot, retrobar-me amb els meus i amb mi mateix.

Avui és l'últim dels dies que, després de gairebé una setmana, faig a Formentera fins nadal. L'última oportunitat de notar sota els meus peus el coixinet de la molsa als  boscatges d'arran de casa o de contemplar aquella llum intermitent que nit sí i nit també orienta a tota mena de navegants: nautam sum. Els incomptables estels que brillen a sobre nostre formant tot de conjunts i formacions que ens remonten a la nostra cultura mare plena de divinitats furioses i bèsties de tota faisó.

Es vulgui o no, uns dies d'esbarjo i de tranquil·litat dónen molt de sí per pensar. M'ha sorprès bastant no estar impacient per tornar a entrar a les aules, tampoc el fet d'anyorar el passejar per Portal de l'Àngel xinu xanu i deixar-me perdre pels carrerons gòtics de darrere la Catedral de Santa Eulàlia. Només m'ha faltat una cosa i és la possibilitat de pujar la Rambla d'Ègara, ja sigui a peu o amb la línia 9 Avingudes tot menjant-me uns croissanets acabats de fer, i bufar a cau d'orella esperant veure aquella ganyota que tant em diverteix, o ocasionar algun petit esquitx d'aigua freda a la cara de bon matí.



dimarts, 1 de desembre de 2009

Keny Arkana, poca broma.




Vivim uns temps en els quals la societat capitalista es desmorona i pot arrastrar amb ella al món sencer. Les crisis es van sumant: crisi alimentària, crisi energètica, crisi ambiental..., els primers que paguen, com de costum, són els darrers escalons de la cadena. Hi ha un jovent que es rebel·la i empra la música com a mitjà d'expressió. Aquesta jove rapera francesa crida en aquesta cançó la ràbia dels que no ens conformem, dels que seguim tenint l'esperança d'un món millor i just.


La lletra d'aquesta cançó és digna de ser llegida, fusiona la lluita social amb l'espiritualitat. El propi títol de la cançó fa referència a les cultures de les tribus natives americanes Maya, Cherokee, Tayta, Xingue, Hopi, Inca, Seneca, Inuit i Maputxe. Segons la seva cultura la consciència de la humanitat evoluciona del primer al sisè sol. Ens trobem visquent actualment baix el Cinquè Sol de consciència però a punt d'arribar al Sisè Sol. Aquest últim ens portarà una nova consciència i, amb ella, una transformació fonamental del nostre món.