dijous, 29 d’octubre de 2009

Ego nautam sum

Avui he sortit a fora, a la terrassa, d'amagat sense que tu te n'adonessis. Amagat tot observant si apareixies i em demanaves alguna explicació m'endinsava dins les profunditats del Gènesi, del principi on tot sorgí del Verb, de la paraula; quantes coses a més de començar han acabat per culpa de les paraules? Mals mots, és clar.

Però aquest no és el meu cas, tampoc el nostre ni el dels nostres passats. Paraules, què són? Totes venen a dir el mateix? és el mateix dir et busco que dir et necessito o et vull? Ni Adam ni Eva m'ho han sabut contestar, ells només m'han sabut fer veure que la naturalesa humana dista molt de l'animal, és immadura i desobeient, vergonyosa i amb ego. Ego.

A Ego li hagués agradat trobar-te amagada entre els prestatges aquesta tarda quan s'amagava de ser vist. Quina absurditat tot plegat: desafiar la raó i anar a buscar-te per després esperar en un racó si et veia tot guaitant i fent algun cop d'ull per l'habitació i no trobar-te --Voyerisme? No pas--.  Tampoc he tornat mans buides ja que m'he creuat amb un singular mariner i un café au lait a prop del cau de lletres on m'he enfonsat.

Avui  no he trobat Ítaca. Pot ser que no hagi estat capaç de caçar cap sirena i s'hagin burlat de mi al desorientar-me dolçament cantant?

En fi,
ego sum.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Els filòlegs catalans no poden accedir a places de professors de secundària al País Valencià

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha denunciat que la convocatòria de la Conselleria d'Educació va fer dijous passat per cobrir places de professors de valencià de secundària i de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) deix

No se'ls reconeix oficialment el seu títol que es requereixen. D'entre els requisits per accedir a les places, hi ha ser llicenciat en filologia valenciana, hispànica o bé en la secció filologia valenciana de Filosofia i Lletres. Segons el STEPV, cap persona amb la titulació de Filologia Catalana, l’única que expedeixen les universitats des de 1993, pot ser admesa en la borsa.

El sindicat ha acusat el govern valencià i el seu conseller d'Educació de tenir una "obsessió malaltissa" d'evitar que aquesta titulació sigui reconeguda oficialment.

El STPEV ha recordat les sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià sobre el reconeixement de la titulació de Filologia Catalana per impartir classes i ha explicat en un comunicat que estarà atent a l'evolució de la borsa. També ha assegurat que "vetllarà" perquè cap filòleg en llengua catalana en quedi exclòs per culpa de la seva titulació i que si és necessari emprendrà accions legals per restituir el dret dels afectats.a fora els filòlegs catalans.

Font: Crònica

Gayatri Mantra - Deva Premal



Om bhur bhuva svaha
tat savitur varenyam
bhargo devasya dheemai
dhiyo yo nah prachodayath


dijous, 22 d’octubre de 2009

(...)
(I ens tornem a somiar                   ,                     eternament captius.)

Tocant-te
un crescendo
de carícia
i vertigen.
Tocant-me
et faig endins
mateix de mi
empresonat.

(...)



Adaggio e Stacatto


dimarts, 20 d’octubre de 2009

Tecnologia.sí; Tecnologia.no

NOTA PRÈVIA: Aquest text està escrit de forma non grata per un estudiant de filologia; si us plau, no tingueu en compte el desajustat registre de l'escrit.

Jornada cutre, cutre, cutre! XD realment un dia em deixaré es cap. Mentre començava a regolfar es vent de mala manera pes carrers de Barcelona aquest matí; jo he aprofitat una hora lliure que tenia per imprimir una redacció que havia d'entregar avui. Bieeeen

Vaig tot feliç a s'aula d'informàtica: RES! sa impressora estava escaTxarrada ^^ caaaap problema! Me n'he anat a sa biblioteca

Arrib a sa biblio i... Ueeee!!! s'ordinador no funciona :O Però, què veig a l'altre extrem?! un altre PC buit!!! Corro cap a l'objectiu com lleó contra una gacela i m'hi assec al davant, col·loco el llapis al port usb i... Atac fallit; l'ordinador no m'accepta com a usuari de la UB, és a dir; m'espera una llaaaarga cua a secretaria per arreglar aquest imprevist.

Vist que no imprimiria la redacció que just a l'hora següent havia d'entregar, m'animo a establir contacte amb la usuària del meu costat i de forma formal i educada sol·licito realitzar una tasca de vital importància amb l'ordinador que està manipulant. Vist que no hi ha hagut cap objecció per part de la usuària en qüestió he clicat perquè el document s'imprimís a la fotocopiadora B. Li agraeixo, baixo: HORROR! Tampoc funciona.



Allí he vist que tenia el dia realment gafe... Torno a establir contacte amb l'usuària per tal que doni a imprimir a la impresora A i... bÉEÉÉÉÉÉ! la A funcionava però el document haurà quedat a la memòria de la màquina ja que hi havia un Homo neanderthalensis allí afincat amb un totxo de llibre que ni 4 bíblies aferrades amb cola seria la meitat de gruixut que allò. I el neanderthal, amb la mala llet que caracteritza aquesta prehistòrica raça homínida, ha tingut la suficient manca de mà esquerra per entendre que una sola fotocòpia no trigava més de trenta segons en realitzar-se i que jo i el fet de que el meu cap seguís sobre les meves espatlles depenia crucialment d'aquells trenta miserables i magres segons.

Res, l'home havia de fer les fotocòpies i jo esperar el meu torn. Marxant de la biblioteca he sabut que ja hi portava més de mitja hora allí ficat XD i encara no anava ni per la meitat del llibre; bé s'arruini la vista llegint aquell totxo, per desconsiderat!

Però al final ueeeeeééééé a la copisteria, després d'arreglar l'averia del PC que m'ha tingut durant 10 minuts esperant no fent res allí plantat a l'altra banda del mostrador, he sortit amb la meva fotocòpia! ^^ Una redacció que després, desgraciat del jordi s'ha descuidat a la residència i no ha pogut entregar en el termini estipulat amb la professora. Afortunadament s'ha establert una pròrroga fins dijous; sinó l'hauré cagat.

Bieeeeeeeeeeen!

Nou spot turístic del Consell Insular de Formentera. Què en creis?



Facebook, youtube, patata brava, fotolog, metroflog, blogspot, etc. Quina barbaritat de webs socials que hi ha esbarrejades per internet! El més bàrbar és que tanta gent, jo el primer de tots, hi entrin de forma regular per tal d'observar quines novetats hi ha afegit l'altra gent i, per no sortir amb les mans buides, hom acaba afegint-hi alguna frase, fotografia o vídeo esperant que els nouvinguts hi comentin.

Doncs per no ser l'excepció, nedant pel facebook m'he trobat amb un spot publicitari fet pel Consell Insular de Formentera que resulta tenir ja els seus dies; degueren fer-lo de cara a aquest estiu però l'anunci d'Estrella Damm li va fer ombra com Goliat esclafa un mosquit. Tot i tenir el seu temps ja, jo no l'havia vist; l'he descobert avui nedant, com ja he dit, pel facebook.

A vosaltres us agrada? Perquè a mi no m'agrada mica. El trobo superficial i ple de tòpics que pots trobar en qualsevol època de l'any manco en estiu. La veu del garrit que allí apareix, en un intent de voler crear la idea d'inocentesa per mostrar una illa verge i naïf, em resulta molt poc atractiva; sense cap mena de dubte és un recurs ja molt explotat que fa que l'anunci acabi essent un vídeo de mig minut falt d'originalitat de cap classe. Algú ha arribat a veure aquest anunci per la tele? Si és així, ver que no el recordeu? Simplement passa desapercebut.

Ara, tot i així, Formentera és la canya; no us estigueu de visitar-la i fer-ho en diverses èpoques de l'any, que s'ho val!

dilluns, 19 d’octubre de 2009

19 d'octubre de l'any de nostro senyor 2009.



Es primer!

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Formentera



Dijous partia cap a Formentera amb un còctel dins el cap, per una banda ganes de partir; per l'altre, de quedar aquí, a Barcelona. Tot i així puc dir que m'ha agradat tornar a la meva illa, poder haver tornat a estar a casa. Sóc conscient de que si mai hagués de dir adéu, en comptes de fins a la vista, em resultaria una decisió molt dura i dolorosa. En el fons tinc unes arrels males de trasplantar.

L'arribada va ser un tant anecdòtica -després de la incompetència habitual dels aeroports, que canvien les portes d'embarcament sense previ avís- vaig poder arribar a Formentera on vaig rebre una calurosa acollida per part dels meus més pròxims. Amb els mateixos amb qui he passat la major part dels tres dies que he voltat per l'illa. I ben voltat perquè el cotxe no ha parat quiet cap instant ja que el primer que vaig fer al arribar no fou altre que giravoltar tota l'illa de cap a peus. Quedant així dedicat tot el dissabte de matí a anar d'Illetes al Pilar, del Pilar a es Cap (foto), de Sant Francesc a Sant Ferran (principalment Fonda Pepe), etc.

Com no podia ser menys, una illa sempre interessant com ho és aquesta no ho és per cap altra raó que la brillantesa de la gent que l'habita. Puc presumir de tornar a Barcelona després d'un cap de setmana amb converses de sobretaula brillants, companyies immillorables i amor; l'amor d'una gent que noto com m'envia forces per seguir endavant, l'amor de la meva gent.
Miquel Àngel, Juanan, Rodri, Toni Pins, Mercè, pares, padrins, àvia, Ester i Llúcia: Formentera.
PS: La foto no l'he fet jo però és clònica al temps que m'he trobat a l'illa. Una illa verda en un fons gris.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Herbes amb sobrassada


Hom pensarà que viure a Barcelona i ésser un estudiant que viu a una residència amb altres companys i companyes que no dubten en combinar el temps d'estudi amb el bon humor i la bona festa pot acabar essent una bacanal sense fi. Doncs hom s'equivoca de bon grat. Un dia dedicat exclusivament a l'estudi del llatí, traduint oracions i cercant paraules a un diccionari que només sap deixar-te a mitges al llit no és pas entretingut. I molt menys és bona festa.

Doncs sí senyors, tarda de llatí declinant i cercant paradigmes verbals per acabar tacant fulls i més fulls de paper, amb mots d'una llengua sortosament morta i enterrada, que només sota el foc trobaran el seu descans etern. Una tarda d'aquelles que els estudiants afortunadament les pateixen les tres últimes setmanes de cada quadrimestre i algun control puntual com aquest de llatí que perillosament s'aproxima.

Una jornada de colzes és tan cansada i fatigosa com una jornada de treball físic i com a tal mereix un bon menjar. Res millor ha creat la nostra terreta que la sobrassada que tant famoses ha fet les nostres illes arreu del país i les meravelloses herbes dolces. Idò així estam senyors, Bon profit a tothom que per aquí ara ens espera una estoneta de gaudi gustatiu.

Salut i bona ventura.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

09-12 d'octubre: Intensitat.


Les coses que més temem, en moltes ocasions, no són altres que les que tenim por de perdre. Després d'un cap de setmana - pont intens, per descriure'l amb un sol mot, resulta complicat immoratalitzar-lo amb paraules. El significat d'aquestes es queda massa curt i és que el llenguatge només és capaç de reflexar la realitat, no pas imitar-la i molt menys recrear-la.
Des de divendres passat, començant la vetllada amb el concert en directe de 4 de Copes a l'Espai Mallorca fins ahir dilluns al vespre quan vaig començar a baixar per les escales mecàniques de l'estació de Terrassa començaven a tancar-se dins d'una capseta els records, anècdotes i experiències d'aquests quatre dies. La visita al Parc Güell el dissabte, acabant a un xinès molt peculiar, croissanets per en haver acabat de sopar; diumenge de càmping al Berguedà amb una companyia exel·lent i un dinar immillorable el dilluns. Les apretades de mans, mirades vives i brillants a plena nit, etc.


Gràcies.

dijous, 8 d’octubre de 2009

Metralladores i quelites

Després d'un atac sorpresa a l'habitació per una bossa de galetes Quely em disposo a escriure aquestes línies. Resulta ser que el que esperava que seria una jornada llarga, avorrida i difícil ha resultat ésser un dia fabulós i no per res en especial, simplement he trobat pau en el bullici constant que és el centre de Barcelona.

Un matí rutinari més, un dia d'aquells que vas allargant l'alarma del rellotge dos, potser tres cops per poder seguir en aquell somni fabulós on a saber què era, potser cavaller, potser bandit o simplement era al bell mig d'un deliciós banquet quan tot s'ha esfumat com una bafarada de fum en l'aire. Un matí més amb aquella melodia ja repetitiva al mòbil i llevant-se sol, sense un cos què poder besar abans de sortir del llit ni que tampoc t'abraci abans d'anar a dormir.

Tot i així el matí ha anat passant mitjanament bé, una classe de llatí inacabable amb la metralladora de la Rosa Comes disparant dades a tort i a dret. Sort que la companyia ha estat grata i he pogut acabar la llista de mots i dites baleàriques! I català he comprovat que la meva situació és exepcional. La meva opinió val a mitges pel fet de ser "de parla especial", visca. Ara, entre el tortosí, l'empordanès i el formenterer, si no és un són els tres que surten diàriament en l'explicació. Em sento especial, tant tant tant com si hagués nascut mona de fira i em posessin tutú.

I la tarda? Una tarda esplèndida, el primer dia des que havia arribat a Barcelona que m'he tret a passejar com qui treu al gos i xinu xanu xinu xanu que m'he trobat l'Institut d'Estudis Catalans tant esplèndit i lluent com sempre i pocs metres més enllà  (després d'enamorar-me d'una meravellosa dessuadora que em queda la mar de bé) he trobat l'Espai Mallorca on demà i molt ben acompanyat assistiré al concert de 4 de Copes. A l'Espai Mallorca ha estat inevitable no comprar galetes Quely per després a l'hora de sopar.

Però la fortuna és capriciosa i no ha somrigut pas gens a les galetes d'oli més famoses de Mallorca. La meva gola insaciable ha fet que les meves mans, ajudades pels braços obrissin el paquet de galetes amb la desventura malaurada de que he obert amb massa força i passió aquell delicat paquet de plàstic i vinga galetes quely volar per l'aire per sobre l'ordinador, per sobre l'escriptori anant a parar totes a terra i alguna a sobre meu. Desolació! Oh, quelites meves...


 *Tornant a l'habitació sonava "La presó de Nàpols", tot siguin records que no permetin oblidar la meva roca.


divendres, 2 d’octubre de 2009

Dies de concerts

haguessin dit, fa dues setmanes, que ara en un parellet de mesos faria el rodatge per escenaris i concerts no m'ho hagués cregut. Ahir Lax'n'Busto gravava un concert en directe a la Sala Apol·lo 2, al Paral·lel. Dos o tres dies abans de que comencés l'actuació em proposaren la possibilitat d'anar-hi. Després de consultar-ho amb la meva consciència, el meu esperit de la responsabilitat, la meva butxaca i el seny, vaig accedir. Fou el concert final d'una gira que han fet per tota Catalunya presentant el seu nou disc Objectiu la Lluna. Sembla ser que els Lax'n' van ben forts i amb ganes de fer remor.


*Aquesta cançó no la tocaren però simplement m'agrada.

La cosa continua,  vindrà directe des de Formentera el grup 4 de Copes que actuarà a les 19:30h el pròxim 9 d'octubre a Espai Mallorca, Barcelona. No se si tenc més ganes d'anar a aquest concert pel fet d'escoltar un grup de la meva terra en directe, si pel fet de ser l'excusa perfecta per trobar-me amb bona part de tota la Formentera exiliada a Barcelona o més aviat per un combinat de tot plegat.


*4 de copes en novembre actuarà a Brusel·les.

I per rematar el clau, 27 de novembre ve Muse a Barcelona al Palau Sant Jordi. Entrada a 3a graderia comprada. Laia, marxem de farra.



Salut (i que es ventre no s'eixuc)!