dijous, 17 de març de 2016

Irkutsk 1919




No sé ben bé de quina manera ha estat però he acabat mirant aquest vídeo tan singular de la Rússia profunda, al mig del cor de Sibèria. Pareix ser que aquest noticiari va ser rodat pel Cos de Txecoslovàquia durant la guerra civil russa (1917-1922/23).

M'ha cridat l'atenció la manera fixa i quasi immòbil amb la qual la gent observava al càmera. Comportament, per altra part, que s'entén a la perfecció. Per tots és sabut que les càmeres d'aquell temps eren tan discretes com corrents en la vida diària, i sinó, picau al següent enllaç (càmera amb Chaplin). Els cartells del vídeo apareixien en rus i en francès, es deurà a que llavors el francès encara ocupava un lloc distingit com a llengua de comunicació internacional?

De tota manera, i sigui com sigui, el que queda clar és que amb imatges com aquestes i d'altres que he estat mirant durant els darrers mesos, cada vegada són majors les ganes d'agafar roba que tapi, sopes en pols per preparar al samovar i començar a fer quilòmetres cap a Terra Incognita

Algú s'apunta amb jo pel setembre que ve començar a aprendre rus?

Здравствуйте! 
(salut!)

dimarts, 2 de febrer de 2016

Sonava així el protoindoeropeu?

Article d'on he extret la notícia: Jornalet

El protoindoeropeu (o indoeropeu i au) és la llengua de la qual se suposa que en deriven totes les llengües indoeuropees actuals. És a dir, era el parent comú que tenen l'anglès, el suec i el català, per posar un exemple. El cas és que un grup de lingüistes, mitjançant el mètode comparatiu a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec antic, l'eslau antic, el germànic antic i llengües vives també molt antigues com ho és el lituà, han reconstruït com podria haver sonat l'indoeuropeu, la llengua parlada a Europa fa 6000 anys.

Està clar que és només una hipòtesi i que no es pot demostrar com sonava. No es conserven textos d'aquell temps i molt menys ningú que parli dita llengua. Així i tot, és una hipòtesi amb la que sembla que molts de lingüistes hi estan d'acord. Si no parlaven així és coherent i plausible que ho haguessin  pogut fer. 

Aquesta ha estat la tasca que ha dut a terme el lingüista Andrew Byrd, que ha provat de reconstruir aquella llengua amb un seguit d'enregistraments. Byrd és un expert en lingüística indoeuropea i ha centrat els seus estudis en la fonologia. Per a l'enregistrament ha utilitzat unes versions en indoeuropeu de la faula Les ovelles i els cavalls transcrita l'any 1868 pel lingüista August Schleicher.

Escoltem-los:


Traducció: Una ovella que no tenia llana va veure cavalls. Un d'ells tirava d'una carreta feixuga, un portava una càrrega gran i un altre portava a un home. L'ovella digué als cavalls:
- El cor em fa mal de veure l'home com us mana.
Els cavalls respongueren:
- Escolta ovella, els cors ens fan mal quan veiem això: un home, el mestre, convertir la llana de l'ovella en un vestit calent per a ell mateix. I l'ovella es queda sense llana.
Després d'escoltar això, l'ovella fugí dins del pla.

Transcripció copiada de Jornalet:
H2áu̯ei̯ h1i̯osméi̯ h2u̯l̥h1náh2 né h1ést, só h1éḱu̯oms derḱt. Só gwr̥hxúm u̯óǵhom u̯eǵhed; só méǵh2m̥ bhórom; só dhǵhémonm̥ h2ṓḱu bhered. H2óu̯is h1ékwoi̯bhi̯os u̯eu̯ked: “Dhǵhémonm̥ spéḱi̯oh2 h1éḱu̯oms-kwe h2áǵeti, ḱḗr moi̯ aghnutor”. H1éḱu̯ōs tu u̯eu̯kond: “ḱludhí, h2ou̯ei̯! tód spéḱi̯omes, n̥sméi̯ aghnutór ḱḗr: dhǵhémō, pótis, sē h2áu̯i̯es h2u̯l̥h1náh2gwhérmom u̯éstrom u̯ept, h2áu̯ibhi̯os tu h2u̯l̥h1náh2 né h1esti. Tód ḱeḱluu̯ṓs h2óu̯is h2aǵróm bhuged.

diumenge, 17 de gener de 2016

L'illa de "Lost"

Ja fa temps que la sèrie de Lost va acabar. La sèrie transcorre a una illa misteriosa envoltada de platges i paisatges paradisíacs, amb óssos polars, construccions misterioses i habitants inesperats. Aquesta illa, que Rousseau cartografià al detall i que fascinà tant a John Locke, és ni més ni menys que l'illa d'Oahu, a l'estat de Hawai. Oahu és la tercera illa més gran de Hawai i és on, al sud, hi ha la coneguda ciutat de Honolulú.

A continuació pot veure's el mapa de Rousseau i comparar-se amb una captura d'imatge d'Oahu a través de Google Maps. Tot i alguns detalls fantasiosos com el cràter siutat allà on trobaríem Honolulú, o la badia on naufragà l'equip francès a l'oest de l'illa; les semblances entre l'illa dibuixada i l'illa on es portà a terme la gravació de la sèrie són incomptables.




Catalunya des de Mallorca

Avui de tarda, mentre pensava en si crear o no un nou blog, orientat a parlar de viatges, països, fronteres, curiositats vexològiques, etcètera; he trobat al facebook una fotografia que testimonia com n'és de possible de veure Mallorca des de Barcelona o, en aquest cas, Catalunya des de Mallorca. Sembla que tot i no ser cada dia, de tant en tant Lluc i Montserrat es troben i creuen la mirada. 

En aquesta ocasió el fotògraf mallorquí Marcos Molina ha penjat a la següent plana del facebook [enllaç] la seua darrer fotografia amb la que acompany aquestes línies. El fotògraf ha acompanyat la imatge amb la següent nota:
Observación de Catalunya desde el Puig Major, Mallorca, esta tarde. Revelado agresivo para extraer máximo detalle y optimizar identificación motivo. Macizo de Montserrat (215 km). Al fondo derecha, serra del Port del Compte (282 km). Focal 600 mm.


Als comentaris, el fotògraf català Jaume Cusidó hi ha adjuntat una fotografia inversa, on des de la Mola del Vallès podia veure's aquest matí la serra de Tramuntana. 

diumenge, 13 de desembre de 2015

Concert a Sant Francesc - Música vocal dels segles XIII - XVI

Ahir, després d'haver tornat de l'excursió a Eivissa per Portmany assistírem al concert organitzat pel Taller de Veus de Formentera a l'església de Sant Francesc. La temàtica del concert era la música vocal dels segles XIII - XVI. En aquest concert poguérem escoltar les peces vocals que s'han adjuntat en forma de carpeta de música sota aquestes línies. Aquesta selecció d'obres permeté al públic assistir a un dels moments més màgics de l'època medieval: el naixement de la polifonia. 

Amb una selecció de fragments i peces molt ben encertades vàrem poder veure com, a mida com avançaven els segles, a les melodies s'hi anaven sumant primer segones veus, després terceres veus, després com jugaven unes veus amb les altres, etcètera. No és cosa de la nit al dia que a algun compositor revolucionari de l'època se li acudís fer una cosa com afegir una quarta veu a la partitura. Fet, molt possiblement gens lliure de la gran oposició que els partidaris del "sempre s'ha fet així" degueren fer. Afortunadament per a les nostres oïdes i per la música del món, triomfà la revolució.